Més dades

El personaje de esta casa imaginaria es un ser que la habita, a su vez que la habita a ella. Los laberintos de la memoria la van transformando.
Una mirada atrás mueve los objetos del lugar donde estaban, cada uno conteniendo un algo, una historia caótica que se empeña en revolotear en un espacio y un tiempo lleno de lluvia. Cada momento se deshace en un intento de retenerlo en sus manos.
El agua cae y ella no la ve, sin embargo la empapa. Ellos están y nadie los ve, como esa lluvia interminable, invisible que nos va calando. Por el atajo no se llega a esta casa.
Al espectador se le abre una ventana en esta casa imaginaria. Es invitado a ocupar un espacio, colocándose en un lugar donde poder mirar, donde poder preguntarse.


El personatge d'esta casa imaginària és un ser que l'habita, al seu torn que l'habita a ella. Els laberints de la memòria la van transformant.
Una mirada arrere mou els objectes del lloc on estaven, cada un contenint un quelcom, una història caòtica que s'encabota a revolejar en un espai i un temps ple de pluja. Cada moment es desfà en un intent de retindre-ho en les seues mans. L'aigua cau i ella no la veu, no obstant això l'amera. Ells estan i ningú els veu, com eixa pluja interminable, invisible que ens va calant. Pel drecera no s'arriba a esta casa.
A l'espectador se li obri una finestra en esta casa imaginària. És invitat a ocupar un espai, col·locant-se en un lloc on poder mirar, on poder preguntar-se.

Representacions

L'Altre Espai: 05/05/2007