Més dades

Flora i Max no estan en gens ni miqueta preparats per a la paternitat. Són incapaços fins i tot de posar-li nom a la criatura que acaben de tindre per no envair la seua intimitat i mirar-li l'entrecuixa. Max pensa que és un xiquet, mentres que Flora diu que, segons els doctors, poden decidir més tard el sexe del bebé. Quan el bebé plora no saben què fer. En la seua ajuda apareix la Nanny - qui entra en l'apartament com per art de màgia- una dona amb un humor molt variable: pot passar de malcriar dolçament el bebé, a parlar-li amb cruesa un moment després. Decideixen posar-li Natatxa a la criatura, qui a mesura que creix és exposada a adults sense compassió ni estabilitat emocional (com la directora del col·legi), i comença a mentir, deprimida, sota un muntó de roba bruta. Més avant Natatxa segueix vestida com una xiqueta, quan en realitat és un home jove, intel·ligent i molt confós. Seguim els seus anys de teràpia, on alterna la depressió amb la ràbia cap als seus progenitors, fins que a la fi aconsegueix tancar el cercle.
Natatxa ha superat el seu passat i amb la seua nòvia està disposat a no cometre els mateixos errors que els seus pares i a assumir la responsabilitat de la paternitat. En to de comèdia negra Bebé entona un cant a l'esperança d'una vida feliç, mostrant-nos que la il·lusió pel canvi es troba en nosaltres mateixos.


Flora y Max no están nada preparados para la paternidad. Son incapaces incluso de ponerle nombre a la criatura que acaban de tener por no invadir su intimidad y mirarle la entrepierna. Max piensa que es un niño, mientras que Flora dice que, según los doctores, pueden decidir más tarde el sexo del bebé. Cuando el bebé llora no saben qué hacer. En su ayuda aparece la Nanny - quien entra en el apartamento como por arte de magia- una mujer con un humor muy variable: puede pasar de malcriar dulcemente el bebé, a hablarle con crudeza un momento después. Deciden ponerle Natatxa a la criatura, quien a medida que crece es expuesta a adultos sin compasión ni estabilidad emocional (como la directora del colegio), y empieza a mentir, deprimida, bajo un montón de ropa cochambrera. Más adelante Natatxa sigue vestida como una niña, cuando en realidad es un hombre joven, inteligente y muy confundido. Seguimos sus años de terapia, donde alterna la depresión con la rabia hacia sus progenitores, hasta que al fin consigue cerrar el círculo.
Natatxa ha superado su pasado y con su nòvia está dispuesto a no cometer los mismos errores que sus padres y a asumir la responsabilidad de la paternidad. En tono de comedia negra Bebé entona un canto a la esperanza de una vida feliz, mostrándonos que la ilusión por el cambio se encuentra en nosotros mismos.

Representacions

Teatre Auditori Municipal. TAMA: 24/11/2006
Teatre Talia: 31/01/2007
Teatre Arniches: 23/02/2007
Centre Cultural d'Almussafes: 26/01/2007
Teatro Fernando de Rojas: 06/03/2007
Teatre D. Enrique (Carcaixent): 09/03/2007
Teatre Municipal de Benicàssim: 25/03/2007
Auditori Municipal de Paiporta: 24/03/2007
Casa de Cultura de Port de Sagunt: 27/04/2007
Teatre Principal d'Alcoi: 16/06/2007
Teatre Talia: 12/12/2007
Teatro Auditorio Centro Social de Denia: 01/03/2008
Teatre Olimpia d'Oliva: 19/10/2007
Gran Teatre d'Alzira: 22/02/2008