Companyia: Traspasos Kultur S.L.
Duració: 80 min.

---

Documents per a consultar en la sala

• 139/2 Programa de mà [...]
• DT/2675 Dossier [...]
• V2618 Grabació [...]

---

Fitxa tècnica

Autor: Pérez, José A.
Direcció: Gómez de Segura, Mikel
Intèrpret: Alarcia, Zutoia, Hernaiz, Susana, Martín, Rafael, Ruiz de Azúa, José
Il·luminació: Ituarte, Oier
Realització d'espai escènic: Iriarte, Ernesto
Fotografia: Iriarte, Ernesto
Producció executiva: Fernández Insausti, Charo
Creació: Gómez de Segura, Mikel

---

Més dades

Com reflectir en un escenari el caos intel·lectual, ètic i polític d'aquests primers anys del segle vint-i-un?
Si l'àmbit privat es veu hui dominat per la solitud i la frustració, l'àmbit públic tampoc és molt esperançador: incertesa bèl·lica i terrorista, augment de les desigualtats, minva de les llibertats civils i una gran globalització del pensament únic a través dels mitjans de comunicació.
És precisament en la línia divisòria entre aquests dos terrenys, el públic i el privat, on es desenvolupa l'acció d"El tiempo herido". En mig del camí entre la solitud més absoluta i la comunicació global instantània, en un món on la civilització, més sòlida que mai, no sembla caure a trossos. Un món on qualsevol ciutat, a qualsevol continent, pot veure's convertida en un improvisat camp de batalla. Un escenari on l'individu de a peu, desproveït per moments de tota esperança, només disposa de dos escuts davant el món: el compromís amb uns certs valors ètics i la capacitat per riure's de l'eterna mesquinesa humana.
El riure, afortunadament, encara ens queda.


¿Cómo reflejar en un escenario el caos intelectual, ético y político de estos primeros años del siglo veintiuno?
Si el ámbito privado se ve hoy dominado por la soledad y la frustración, el ámbito público tampoco es muy esperanzador: incertidumbre bélica y terrorista, aumento de las desigualdades, merma de las libertades civiles y una aplastante globalización del pensamiento único a través de los medios de comunicación.
Es precisamente en la línea divisoria entre estos dos terrenos, el público y el privado, donde se desarrolla la acción de El tiempo herido. A mitad de camino entre la soledad más absoluta y la comunicación global instantánea, en un mundo donde la civilización, más sólida que nunca, parece caerse a pedazos. Un mundo donde cualquier ciudad, en cualquier continente, puede verse convertida en un improvisado campo de batalla justo ahora. Un escenario donde el individuo de a pie, desprovisto por momentos de toda esperanza, sólo dispone de dos escudos frente al mundo: el compromiso con unos ciertos valores éticos y la capacidad para reírse de la eterna mezquindad humana. La risa, afortunadamente, todavía nos queda.

---

Representacions

Teatre Principal d'Alcoi: 24/05/2006

---