Companyia: Compañia Metros

---

Documents per a consultar en la sala

• 94/2 Programa de mà
• FD/4/42 Fotografia digital
• FD/5/27 Fotografia digital

---

Fitxa tècnica

Coreografia: Oller, Ramón
Direcció coreogràfica: Oller, Ramón
Ballarí/na: Badier, Yannick, Caraben, Jofre, Castro, Arnau, Ching, Sau, Corrales, Daniel, Crehuet, Elisa, García, Carmen, García, Javier, García, Susana, Golan, Yosef, Heras, Raúl, Martín, Sonia, Noriega, Diana, Palomo, Vicente, Rañé, Joana, Rouet, Sandrine, Soler, Tamara
Il·luminació: Berglund, Erik
Espai escènic: Jorba, Joan
Espai sonor: Rodríguez, José Luis
Vestuari: Brunner, Kathy, Selma, Maribel
Disseny de cartell: Calvo, Gina
Fotografia: Ruiz, Ignasi
Producció: Mercat de les Flors
Ajudant de coordinació: Calvo, Gina, Izquierdo, Miquel
Coordinació: Casanovas, Ginette, Chueca, Pilar
Producció executiva: Casanovas, Ginette, Chueca, Pilar, Companyia Metros
Realització de il·luminació: Costa, Xavier, Edery, Damián
Banda sonora: Gutiérrez, José Antonio
Regiduria: Millán, Edgardo
Coordinació tècnica: Millán, Edgardo
Repetidor: Pascual, Lluís
Ajudant de coreografia: Pérez-Cabrero, Alicia
Maquinària: Rodríguez, Ángel
Sonorització: Thomas, Jordi

---

Més dades

Castradores defensores de la tradició. Castigadores moralistes. Manteniu les portes barrades i des de la foscor les segelleu amb la sang del vostre cor.
Des de la frustració...
Des de fa un cert temps, ens inquieta i ens fascina la in? uència que en determinats entorns tenen algunes mares sobre les vides dels ? lls; mares que crien i que donen tot el seu amor a uns ? lls a qui després manen que es convertisquen en màrtirs d'alguna causa.
Amagades darrere d'un vel i tancades a casa, posseïxen un poder sobrenatural perquè decidixen sobre la vida i la mort dels seus éssers més estimats. Donar vida signi? ca també posseir-la ? ns a la mort?
Al mateix temps que esta fascinació s'apoderava de nosaltres, volíem presentar una re?exió més general sobre la institució del matriarcat, fonamental en les cultures mediterrànies i que encara perviu amb força en moltes d'estes cultures. Tanmateix, lluny de voler representar cap xoc de civilitzacions, intentem trobar punts en comú amb el passat del nostre país.
Mentres avançàvem en este procés, topem amb la ineludible referència de La casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca, que havia de convertir-se en l'eix de la nostra creació. Trobem en esta obra el poder fosc de la dona que busca eixides per a la frustració que pot provocar-li la reclusió en l'àmbit domèstic.

Castradoras defensoras de la tradición.
Castigadoras moralistas. Mantenéis las puertas cerradas y desde la oscuridad las selláis con la sangre de vuestro corazón.
Desde la frustración...
Desde hace algún tiempo, nos inquieta y nos fascina la in? uencia que en determinados entornos, tienen algunas madres sobre las vidas de sus hijos; madres que crían y dan todo su amor a unos hijos a los que luego mandan convertirse en mártires de alguna causa. Escondidas tras un velo y encerradas en casa, poseen un poder sobrenatural, pues deciden sobre la vida y la muerte de sus seres más queridos. ¿Dar vida signi? ca también poseerla hasta la muerte?
A la vez que esta fascinación se apoderaba de nosotros, queríamos presentar una re? exión más general sobre la institución del matriarcado, fundamental en las culturas mediterráneas. En muchas de ellas pervive
con fuerza. Sin embargo, lejos de querer representar ningún choque de civilizaciones, intentamos encontrar puntos en común con el pasado de nuestro país.
Mientras avanzábamos en este proceso, nos topamos con la ineludible referencia de la Casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca, que debía convertirse en el eje de nuestra creación. Encontramos en ella el
poder oscuro de la mujer que busca salidas para la frustración que puede suponerle su encierro en el ámbito doméstico.

---

Representacions

Teatre Principal: 05/05/2006

---