Companyia: Producciones Andrea D'Odorico

---

Documents per a descarrega

• Dossier
• Programa de mà (Sagunt a Escena 06)

---

Documents per a consultar en la sala

• DT/1008 Dossier d'espectacle
• V1437 Grabación
• V1587 Grabación

---

Fitxa tècnica

Autor: Wilde, Oscar
Coreografia: Ullate, Víctor
Direcció escènica: Narros, Miguel
Intèrpret: Adánez, María, Blazquez, Paco, Cruz, Domingo, García, Álex, Gómez, Emilio, Lahuerta, Néstor, León, Chema, Márquez, Toni, Matilla, Elisa, Mora, Javier, Ortiz de Zárate, Óscar, Prieto, Raúl, Salcedo, Millán, Sánchez, David
Espai escènic: D'Odorico, Andrea
Vestuari: Grande, Sonia
Producció: D'Odorico, Andrea
Versió: Armiño, Mauro
Música: Nieto, José

---

Més dades

Oscar Wilde recull el mite del personatge bíblic que demana a Herodes el cap de Juan Bautista sobre una safata. Però Wilde va més enllà del que havien fet els pintors i poetes des del Renaixement: converteix Salomé en un símbol del mal, i uneix el seu nom a la llista de dones, que pels seus desigs tèrbols i luxúria, condemnava la història: des d'Eva a Helena de Troya, la reina de Saba, Cleopatra, Lucrecia Borgia, María Estuardo... Transgressora de lleis bíbliques, Salomé simbolitza sobre els escenaris la violació del sagrat, una lubricitat ardent, una innocència astuta i desconcertant que la convertirà en una de les interpretacions femenines més fortes de la literatura. Per això no va poder representar-se a Anglaterra fins i tot més de mig segle després de la mort de Wilde.
Tragèdia brutal i refinada, Salomé encarna, partint de la tradició evangèlica i la llegenda, la dona fatal que des de la Lilith bíblica ha obsessionat l'art i la literatura: quan demana al seu padrastre Herodes el cap de Juan el Bautista com a premi al seu ball luxuriós, Salomé converteix el seu nom en metàfora de la bellesa destructora, i, a les mans d'Oscar Wilde, en símbol d'independència i de plaer prohibit: fins al poeta anglès, la filla d'Herodías només havia obrat per satisfer el desig de revenja de la seua mare, maleïda pel profeta; Wilde és el primer en dotar-la d'uns sentiments propis en els quals brolla, al mig d'una innocència desconcertant i una virginitat que es declara de gel, un erotisme refinat, una lubricitat que no es detindrà si més no amb la mort, i que estendrà el seu apassionament fins al cap tallat del Bautista que rep a una safata de plata.
No és la lúbrica dansa dels set vels el que va provocar l'escàndol i va fer que l'obra de Wilde fos prohibida o furiosament criticada en les primeres dècades del segle XX: l'escàndol naixia de la diferència entre les altres històries de dones fatals o degolladores d'homes -Helena de Troya o Dalila, Judith o la reina de Saba, Cleopatra o Lucrecia Borgia-, i una Salomé que, per primera i última vegada en la història bíblica, exigeix, a canvi dels seus favors, un cap gairebé diví, la del precursor del Messies, fill del Dios de la Biblia.


Oscar Wilde recoge el mito del personaje bíblico que pide a Herodes la cabeza de Juan Bautista sobre una bandeja. Pero Wilde va más allá de lo que habían hecho los pintores y poetas desde el Renacimiento: convierte a Salomé en un símbolo del mal, y une su nombre a la lista de mujeres, que por sus deseos turbios y lujuria, condenaba la historia: desde Eva a Helena de Troya, la reina de Saba, Cleopatra, Lucrecia Borgia, María Estuardo... Transgresora de leyes bíblicas, Salomé simboliza sobre los escenarios la violación de lo sagrado, una lubricidad ardiente, una inociencia astuta y desconcertante que la convertirá en una de las interpretaciones femeninas más fuertes de la literatura. Por eso no pudo representarse en Inglaterra hasta más de medio siglo después de la muerte de Wilde.
Tragedia brutal y refinada, Salomé encarna, partiendo de la tradición evangélica y la leyenda, a la mujer fatal que desde la Lilith bíblica ha obsesionado al arte y la literatura: cuando pide a su padrastro Herodes la cabeza de Juan el Bautista como premio a su baile lujurioso, Salomé convierte su nombre en metáfora de la belleza destructora, y, en manos de Oscar Wilde, en símbolo de independencia y de placer prohibido: hasta el poeta inglés, la hija de Herodías sólo había obrado para satisfacer el deseo de venganza de su madre, maldecida por el profeta; Wilde es el primero en dotarla de unos sentimientos propios en los que brota, en medio de una inocencia desconcertante y una virginidad que se declara de hielo, un erotismo refinado, una lubricidad que no se detendrá siquiera con la muerte, y que extenderá su apasionamiento hasta la cabeza cortada del Bautista que recibe en una bandeja de plata.
No es la lúbrica danza de los siete velos lo que provocó el escándalo e hizo que la obra de Wilde fuera prohibida o furiosamente criticada en las primeras décadas del siglo XX: el escándalo nacía de la diferencia entre las demás historias de mujeres fatales o degolladoras de hombres -Helena de Troya o Dalila, Judith o la reina de Saba, Cleopatra o Lucrecia Borgia-, y una Salomé que, por primera y última vez en la historia bíblica, exige, a cambio de sus favores, una cabeza casi divina, la del precursor del Mesías, hijo del Dios de la Biblia.

---

Representacions

Teatre Principal d'Alacant: 28/10/2005
Teatro Chapí de Villena: 03/12/2005
Teatre Romà de Sagunt: 18/08/2006

---