Telèfon: 644 23 70 80
E-Mail: info@patriciapardo.es
Web: http://www.patriciapardo.es

---

Documents per a consultar en la sala

---

Fitxa tècnica

Direcció: Pardo Pescador, Patrícia
Membre fundador: Pardo Pescador, Patrícia

---

Detalls

El primer treball de la Companyia pren el títol d'AUGUSTA (Novembre 2007): Viatge del turment a l'optimisme; del patetisme del dolor a l'absurde de l'alegria ingènua; la fragilitat.
En aquesta obra descobrisc per a sempre la convivència entre l'expressió clown convencional, l'existent (Desenvolupament del recurs còmic i anecdòtic de l'accident, del deliri, del fracàs, l'obstinació, la debilitat, el destí tràgic...., i ús de les habilitats associades al clown circens: domini corporal, trapezi i instrument musical), i el llenguatge contemporani, l'imaginat, fent servir qualsevol ferramenta artística a l'abast, encara que no responga als parèmetres conservadors del teatre o del circ (Endinsant el personatge en un monòleg ple de metàfores naïfs i pornogràfiques, oxímorons, embarbussaments d'idees, de camps semàntics que ens remeten emocions; en un espai amb projeccions d'animacions esquemàtiques i simbòliques; en un embolcall d'objectes que evoquen un vaixell-un cervell.) Perquè el directe, inevitablement, va més enllà de les normes que proposen els gèneres literaris o escènics.
I aquesta mescla d'estils, d'allò clàssic i nouveau, d'allò donat i d'autoria, existeix per. No diré commoure, parodiar, enaltir l'amor, el dolor, la sensibiltat. No. Existeix perquè ens expressem en la manera en que la nostra individualitat sap, i vol.

COMISSURA (Abril 2010), segon treball de la Companyia i amb la intervenció del guitarrista Vicente Grau, és el circ de la comissura, on els diferents números mostren les frontisses o fronteres, salconduits o malentesos, túnels o subtileses, el milímetre que separa el somriure del no res; el bes sexual del no res; la tendresa del fàstic; la palla del follar; el desamor de la bellesa; l'enamorat del carnívor; la traïció del dret a la pròpia intimitat; la peresa del talent; la misantropia de la identificació; l'altre d'un mateix.

Paral·lament escric PERDUTS, obra de text en el sentit més clàssic, o encotillat, del terme tot i l'absurde dels diàlegs i les situacions i que Teatres de la Generalitat Valenciana ha rebutjat muntar dins el cicle Noves Dramatúrgies pel seu carácter polític.
(Perduts: L'amnistia, però els crims contra la humanitat; el perdó imposat, però les preguntes; l'oblit exigit, però els desapareguts sota terra.)

Sempre recordaré la mestra Pilar Alfonso: "CREAR pensant que entre el públic estarà Borges, un xiquet, un cec, un sord. I que l'espectacle haurà de complaure a tots ells, al menys en algun moment." (Excés d'homes en l'enumeració però el concepte queda).

---

Espectacles

Augusta
Ètica, tatoos i saldos
Comissura
Fer-li l'amor al despropòsit
El fandango de Marx
Cos mortal
Madonna
Cul Kombat
La vaca que riu

---