Elizabeth I, el último baile
Elizabeth I, el último baile
Elizabeth I, el último baile
Elizabeth I, el último baile
Elizabeth I, el último baile

Fitxa de espectacle

Elizabeth I, el último baile

Companyia: Lindsay Kemp Company
Duració: 1 h. 35'


Documents per a descarrega


Documents per a consultar en la sala

  • DT/815 Dossier de espectáculo
  • 83/4 Programa de mano

Fitxa tècnica

Coreografía: Berriel, Marco
Dirección coreográfica: Kemp, Lindsay
Bailarín/a: Berriel, Marco, Buxó, Jordi, Cizmar, Jan, Fusari, Francesca, Kemp, Lindsay, Margheri, Gianluca, Moreno, Núria, Smimmo, Angelo, Testory, François
Iluminación: Cerdeiriña, José Manuel "Ciru", Kemp, Lindsay
Espacio escénico: Cutúli, Lorenzo, Kemp, Lindsay
Espacio sonoro: Miranda, Carlos
Vestuario: Powell, Sandy
Fotografía: Ibáñez, Alberto G., Yarmen
Producción: Concha Busto Producción y Distribución, Gran Teatro de Córdoba, Palacio de Festivales de Cantabria, Teatro Arriaga de Bilbao, Teatro Calderón de Valladolid, Teatro Cuyás de Las Palmas de Gran Canaria, Teatro de Las Palmas
Dirección de producción: Busto, Concha
Creación: Kemp, Lindsay


Més dades


UNA NOVA CREACIÓ DE LINDSAY KEMP
Després de quasi cinc anys dedicats principalment a la direcció d'òperes i ballets, Lindsay Kemp torna a l'escena per a protagonitzar una nova producció pròpia, un nou conte fantàstic en la mateixa línia dels espectacles que l'han fet famós.

De nou Kemp tria desafiar els límits del gènere i de la identitat en expressar-se a través d'un paper de dona, en la tradició de Salomé, Isadora, Violetta-Camille, o la dels seus papers sexualment ambigus en "Flowers" o "Onnagata". Però en esta obra el personatge triat és més agosarat que mai: la reina Elisabeth I d'Anglaterra!

En "El último baile de Elisabeth" el context històric i biogràfic es tracta amb tota la llibertat al·lucinant dels altres "tractaments" de Kemp. Mescla la veritat amb la fantasia i també els gèneres teatrals; així crea una realitat poètica apassionadament inspirada en el seu origen, però que al final constituïx un món en si mateix.

El trasllat d'este món fantàstic a l'escenari s'aconseguix a través de l'ambientació dels últims dies de la vida d'Elisabeth, quan les al·lucinacions i els records assalten la soledat de la seua malaltia i de la seua vellesa. Quan ballava desesperadament per allunyar la mort; quan, en quedar immobilitzada durant catorze hores amb un dit a la boca, va reviure els drames i complots de tota una vida: l'empresonament, les traumàtiques execucions de Maria, reina d'Escòcia, i també del seu gran amor, lord Essex; les intrigues diplomàtiques i les inacabables negociacions matrimonials, les campanyes militars i els compromisos religiosos, els seus amors i el seu estatus de reina verge, els intents d'amagar els efectes de l'edat que culminaren amb el cobriment de tots els espills del palau, la passió durant la joventut per la música i pel ball, la seua voluntat de ferro i el seu cor palpitant, la seua glòria i la seua decadència. A través d'esta imatge complexa i estrafolària, potser d'una manera més intensa que mai, Kemp interpreta el duet que l'ha obsessionat sempre, entre la vida i la mort, l'amor i el dolor, la bellesa i la destrucció, la bogeria i l'esperança.

Els salts arrere estan plens de veus... discursos públics, cartes personals, secrets murmurats; però sobretot de música. La música de grans compositors Elisabethians, però també la música d'altres segles inspirada en Elisabeth i la seua història. Una mescla d'estils que subratllen el somni, teixits amb la música i cançons originals de Carlos Miranda, col·laborador de Kemp en moltes de les seues creacions més famoses. Amb esta música es fonen les imatges visuals, el poema que Kemp dibuixa amb gestos, llums i emocions. El magnífic vestuari té en l'obra un paper crucial i subratlla la importància de la col·laboració represa amb Sandy Powell, guanyadora d'un Oscar pel vestuari de "Shakespeare in love". La riquesa dels vestits contrasta vivament amb la severa escenografìa i les imatges en blanc i negre de les projeccions en silhouette inspirades per l'estil de Lotte Reiniger.

Entre els set actors-ballarins-cantants que hi ha en escena amb Kemp que representen els anònims cortesans i que el deliri de la monarca transforma en els protagonistes de la representació de la seua vida, destaquen alguns dels intèrprets més importants de la companyia de Kemp en l'última dècada: Marc Berriel, François Testory i, sobre tot, Nuria Moreno, la dama de la cort que apareix com l'Elisabeth jove, Maria d'Escòcia, i diverses de les seus rivals en amors.

"El último baile de Elisabeth" conté tots els ingredients desenvolupats en una vida de màgia escènica, i al mateix temps mostra la recerca de la simplicitat de totes les creacions del Lindsay Kemp madur. Esta producció, lluny de voler ser un testament, marca un nou inici, un nou salt cap al futur per un artista que durant les últimes tres dècades ha influït profundament en el teatre de tants països arreu del món.


Representacions

Teatre Principal: 10/05/2005
Teatre Principal d'Alacant: 20/05/2005


Logo Culturarts

Plaça Viriato s/n · 1er. pis
46001 València
Tel. 961 20 65 38 · 961 20 65 00
biblioteca_teatre_ivc@gva.es
medina_fer@gva.es