Companyia: U de cuc

---

Fitxa tècnica

Autor: Baum, Franck
Adaptación: Alborch, Francesc
Dirección escénica: Alborch, Francesc
Iluminación: Planas, Jordi
Espacio escénico: Massagué, Josep
Espacio sonoro: Gavalda, Lluis
Vestuario: Massagué, Josep
Realización de espacio escénico: Asencio, José
Realización de vestuario: Massagué, Josep, Torres, Isabel
Versión: Baulenas, Lluis Antón

---

Més dades

Tothom coneix el gran interés que de sempre han tingut els contes de fades per a petits i grans.
Gràcies a ells hem conegut situacions i personatges que han estimulat (i de quina manera! ) la nostra imaginació i que sovint, ens han ajudat a clarificar conceptes i superar pors i complexos. E
n aquest conte que seguidament veureu, h¡ ha, si fa no fa, tot el que s'espera trobar-hi: Fantasia i diversió, aventures, intriga ¡ emoció, baralles, persecucions... Personatges fabulosos, monstres insospitats, bruixes extravagants, un màgic molt especial i una nena que va fent-se dona. Però, encara hi ha mes coses...
L'abril del 1900, l'escriptor nord-americà L. Frank Baum deia, entre altres coses: "Ha arribat l'hora d'un nou tipus de contes de fades. A l'escola es dona formació moral... Ja n'hi ha prou, dones, d'històries "edificants", terribles i espantoses, plenes de càstigs i de premis, per induir a obrar rectament... Amb l'única intenció de complaure escric "EL MÁGIC D'OZ". Voldria que fos un conte de fades "modern", en què prevalgui l'alegria de viure...".
Vuitanta anys més tard, després de llegir-lo, podem continuar dient: Vet aquí un conte de fades. "modern". Vet aquí, dones, un clàssic dels contes de fades. H¡ hem trobat una sintesi, crítica i irònica, perfectament exposada i entenedora per tothom, de les complexitats dels éssers humans, de llurs relacions, dels uns amb els altres i amb el seu entorn, dels seus neguits per a sent¡r-se realitzats, i de llurs decepcions també.
D' "EL MÀGIC D'OZ" s'han fet moltes versions i adaptacions. En lloc destacat n'ha quedat la cinematogràfica, protagonizada per Judy Garland i dirigida per Víctor Fleming (1939), molt espectacular, pero poc il·lustrativa del veritable contingut del conte.
Com un gran retaule, l'adaptació teatral que us presentem ha intentat deixar intactes les pinzellades mestres de l'autor. Potser algú dels que ara llegiu aquesta introducció no arribarà a copsar tots els matisos que el conte ofereix... No us preocupeu. Si us ¡nteressen, pregunteu. Així anireu fent el camí de les "rajoles grogues" que, com a Teia, us portarà a la maduresa: a la comprensió de què és la intel·ligència... per què hi ha persones buides i n'hi ha de massa farcides... on resideix el valor... qué es l'amistat i l'amor per la pròpia terra... per què hi ha xerraires que entabanen tanta gent i indueixen a matar... qui són els altres... qui ets tu. Es diu en un pasatge de l'obra: "L'experiència es la millor font de coneixements. Cada dia que passi aprendràs una cosa més".
Endavant, doncs!

---

Representacions

Casino Platja: 05/08/1982

---