Imatge d'alta resolució de Jaime Navarro.
Imatge d'alta resolució de Jaime Navarro.
Imatge d'alta resolució de Jaime Navarro.
Imatge d'alta resolució de Jaime Navarro.
Imatge d'alta resolució de Jaime Navarro.
Imatge d'alta resolució de Jaime Navarro.
Imatge d'alta resolució de Jaime Navarro.
Imatge d'alta resolució de Jaime Navarro.
Imatge d'alta resolució de Jaime Navarro.
Imatge d'alta resolució de Jaime Navarro.
Imatge d'alta resolució de Jaime Navarro.
Imatge d'alta resolució de Jaime Navarro.
Fitxa de espectacle
Don Quijote. Fragmentos de un discurso teatral
Estrena: 21 de abril de 1992 en el Teatro Lope de Vega de Sevilla
Documents per a consultar en la sala
Fitxa tècnica
Dirección: Scaparro, Maurizio
Intérprete: Echanove, Juan, Flotats, Josep Maria, Manzanares, Carola, Marínez, Izaskun, Oliva, César, Robles, Carmen
Iluminación: Escamilla, Teo
Espacio escénico: Francia, Roberto
Vestuario: Luzzati, Emanuele
Producción: Mediterráneo 92
Més dades
Des de la nostra primera conversa sobre el Don Quijote que Maurizio Scaparro volia portar a l'escena quedà clar que no era la seua pretensió adaptar un text tan desbordant i irreductible com el cervantí, sino, més lúcidament i coherentment, emprendre un viatge des de la reaiitat a la utopia pel camí, que ofereix, en 'obra de Cervantes, el seu confessat amor al teatre, un amor que aflora explícitament o ¡mplícitament en tota la seua obra.
Com en la novel·la, en aquests Fragmentos de un discurs teatral 'hidalgo manxec passa de persona a per-sonatge en eixir -disfressat- de casa seua al gran teatre del món, i en el porfidieja per realitzar els seus somnis entre una turba de burladors; com en la novel·la aquells que son espectadors de la representació del cavaller es transformen en actors, mentre que el cavaller queda de vegades convertit en pur i enlluernador públic; com en la novel·la també, mentre el desencant i la malenconia guanyen el cor del cavaller, el seu rústic escuder es quixoteja en el mateix procés de participado teatral; com en la novel·la, en fi, l'espai escènic ens recordará les paraules de Flaubert: "Comme on voit ces roufes d'Espagne, qui ne sont nulle parí décrifes". ('Com veiem aquests camins d'Espanyá, que no son descrits enlloc').
RAFAEL AZCONA
Representacions
Teatre Principal: 01/07/1992
Plaça Viriato s/n · 1er. pis
46001 València
Tel. 961 20 65 38 · 961 20 65 00
Bibliowasap: 608 29 58 85
biblioteca_teatre@ivc.gva.es
fmedina@ivc.gva.es