Estrena: 11 de novembre de 1988

---

Documents per a consultar en la sala

• 7/7 Programa de mano

---

Fitxa tècnica

Autor: Hampton, Christopher
Dirección escénica: Villanueva, Roberto
Intérprete: Duque, Antonio, Fernández, Modesto, Fierro, Alexandra, González, Margarita, Guillén Cuervo, Fernando, Maldonado, Francisco, Mañas, Achero, Mestre, Jeannine, Ribó, Juan
Realización de espacio escénico: València, Alberto
Versión: Sierra, Miguel

---

Més dades

Christopher Hampton és un autor que s'ha sentit sempre atret pels grans temes. Entre les seues obres es pot destacar "Les liasons dangereuses" en la qual aborda la ¡mmoralitat de la burguesía als albors de la Revolució Francesa; i "Eclipse total" en la qual conta les relacions entre els dos poetes maleïts -Verlalne i Rlmbaud- dos homes que renovaren la poesía del segle XIX.
"Eclipse total" és una obra d'amistat ¡ amor. I encara que els protagonlstes son dos poetes, la poesía ocupa un segon pla. L'autor ha volgut ressaltar les clrcumstàncies que feren nàixer eixa poesía.
Verlalne, als 26 anys, sent ja considerat un poeta, coneix Matilde -una xica de 16 anys- de la qual es queda fascinat. Es casa amb ella ¡ es trasllada a viure a casa dels seus sogres. Pero la vida en un ambient burgués apaga la seua inspiració. El matrimoni va mal. H¡ sorgeixen desavinences, els mals tractes a Matilde, les borratxeres, etc. Fins que un día apareix Rlmbaud, amb 17 anys -quasi els mateixos que Matilde- ¡ de nou es sent fascinat. Rimbaud és un rebel que té coses a dir, pero Verlaine sap com dir-les; es un desconegut pero Verlaine té el respecte i la consideració dels ¡ntel·lectuals. Tots dos es necessiten ¡ junts comencen a viure una turmentada passió, una vida d'amor prohibit, alcohol i bohemia. Junts escriuen les seues millors obres. Viatgen, escandalitzen la societat i esdeve-nen els precursors del "simbolisme".
Matilde no está disposada a compartir el seu marit amb un altre home. Espentada per una mare conservadora i un pare tira, obtè el divorci. Verlaine es sent lliure, encara que en el fons continua necessitant ¡ amant la seua muller.
Rimbaud -sempre inconformista- vol canviar la realitat, crear un nou món, pero Verlaine, un poc cansat, no pot devajlar als abismes que el jove Rimbaud vol dur-lo. Decideixen de separar-se. Es barallen. En una brega, Verlaine dispara un tret contra Rimbaud i el fereixen el braç. H¡ ha un judici, una condemna, la presó. Després, el convent. Al convent, Verlaine es sent encara atret per Rlmbaud. H¡ ha un nou encontre, un ¡ntent de reconciliació, pero Rimbaud es un astre errátic, ha decidit emigrar a un altre país. Verlaine ix del convent. Necessita Déu, pero es un mal creient. Necessita Matilde encara que li pega i la mal-tracta. Necessita Rimbaud pero no sap voler-lo. ! com sovint ocorre, qu¡ més necessita més sol está.
MIGUEL SIERRA

---

Representacions

Teatre Principal: 11/11/1988

---