Més dades

EN LES VOSTRES MANS ENCOMANO EL MEU ESPERIT
En una etapa de la meva escriptura condicionada per l'escepticisme sobre la validesa de la novel·la com a gènere, vaig recòrrer a "situacions" novel·lesques, tan properes al teatre que, amb el temps, algunes d'elles van teatralitzar-se. És el cas de Cuestiones Marxistas, convertida en la peça teatral Se vive solamente una vez per obra i gràcia de Guillermo Heras i del grup Tábano que, en aquell temps, ell encapçalava. En aquest mateix "passeig" per les fronteres dels gèneres vaig escriure la peça teatral Guillermotta en el país de las Guillerminas, una altra, inclosa a Manifiesto Subnormal i algunes peces curtes com Antes de la Revolución o L'àvia de l'Enric, que no recordo bé si ja s'han estrenat o s'estrenaran. Si de cop vaig trobar-me ficat en l'operació de convertir la segona part de la meva novel·la El pianista en El viatge dels cadàvers exquisits, va ser per culpa d'Ariel García Valdés. Ell havia llegit la meva novel·la a França abans que fos traduïda al francés i em desafià a ultimar la lògica teatral, situacional, del viatge pels terrats d'una gent estranya, supervivents d'una catàstrofe personal i col·lectiva. Si a la novel·la el viatge s'integrava en la comprensió de la vida del pianista ¡nterrelacionada amb la història sinistra d'Espanya i Catalunya, en la peça teatral vaig optar per deshistorificar fins a cert punt el propòsit i per donar a aquest viatge un caràcter de recuperació de la identitat per part del pianista i de generosa, angoixada i inútil solidaritat per part de la gent que l'ajuda a trobar un piano i per tant a si mateix.
Ariel García Valdés va fer un treball d'adaptació escénica prodigiós que va estrenar en francés a Grenoble i que ara presenta en català a Barcelona, gràcies a una versió feta a mida per l'escriptor que podia entendre millor el panorama humà i físic de la meva obra. Benet i Jornet és del mateix barri que els personatges. Trepitjant els seus terrats ha contemplat des d'ells el carrer ocupat amb la mateixa sensació de fàstic i prevenció. A més, l'obra es presenta al Romea, a pocs metres d'on els personatges de la meva memòria recorren els terrats buscant sol, conversa i el vuíté dia de la setmana. Fantasmes presents en aquesta postmodernitat que ens envaeix, com cadàvers més molestos que exquisits, pecats originals de biologies actuals i d'històries prodigioses. En aquesta obra hi ha posat cullerada tanta gent que de vegades em sembla com si no fos meva, sensació que s'accentua amb aquesta magia de la transubstanciació de gèneres. Ara fins i tot és vostra.

MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN

Representacions

Teatre Rialto: 12/01/1990