Companyia: Sèmola Teatre

---

Documents per a consultar en la sala

---

Més dades

Centvinticinc parteix d'un espai concret i alhora simbòlic: una casa deshabitada, abans esplendorosa, ara en plena decadència.

Els personatges que hi arriben l'ocupen amb les seves emocions. Aquest espai constitueix una metàfora del seu món interior, un món intermedi entre el cel i la terra, entre la culpa i la redempció. Un reducte que és el seu últim refugi, la seva darrera oportunitat. Volen escopir, cridar, buidar-se i omplir-se de nou, però no saben com trobar-se, no saben com salvar-se...

Estructurat en diverses escenes que apareixen i desapareixen, se succeeixen o passen a la vegada, que poden entrellaçar-se o ésser tan fugaces com una visió, un somni; paradoxals, violentes, surreals, poètiques, Centvinticinc ens parla, a través de les imatges i la música, de l'individu davant del món, davant de la societat, davant de si mateix.


Centvinticinc parte de un espacio concreto y a la vez simbólico: una casa deshabitada, antes esplendorosa, ahora en plena decadencia.

Los personajes que llegan lo ocupan con sus emociones. Este espacio constituye una metáfora de su mundo interior, un mundo intermedio entre el cielo y la tierra, entre la culpa y la redención. Un reducto que és su último refugio, su última oportunidad. Quieren escupir, gritar, vaciarse y llenarse de nuevo, pero no saben como encontrarse, no saben como salvarse...

Estructurada en diversas escenas que aparecen y desaparecen, se vinculan o pasan a la vez, que pueden entrelazarse o ser tan fugaces como una visión, un sueño; paradojas, violentas, surreales, poéticas, Centvinticinc nos habla, a través de las imágenes y la música, de el individuo delante del mundo, delante de la sociedad, delante de si mismo.

---