Més dades

"ALUMINIO"
El per què este ballet porta el títol Aluminio resultarà evident per a qualsevol espectador. No obstant això, el títol no explica de què tracta la peça. La paraula clau ha estat "resistència". No en un sentit polític, sinó més be com un estat mental que ú crea per evitar l'estancament, per no donar les coses per obvies. Un estat de neguit, d'inquietud, que tal vegada ens conduisca a un nou començament. [.'arquitectura de la música ha estat fonamental per fixar el concepte de l'obra. La seua part més lenta actua com a contrast. Aluminio es la primera obra original que Mats Ek crea per a la Compañía Nacional de Danza. Del prestigiós coreògraf suec la CND ha estrenat amb anterioritat "Hierba" (1994), "Niños viejos"(1994), i "Solo for two"(2002).

"FALLING ANGELS"
Per a Jirí Kylián, l'aspecte fascinant de la composició de Reich descansa en la seua estructura rítmica, especialment en el recurs estilístic anomenat phasing. Crea un ambient subterrani flotant sobre el qual la coreografia és lliure de desenrotllar-se independentment. Mentre que tradicionalment Kylián considera la música com la font primària de les seues coreografies (és a dir, que elabora la seua obra sobre una estructura musical ja existent), amb Drumming va sentir el repte de donar prioritat absoluta a la dansa. El resultat és un vol excitant i frontal de vuit ballarines. Falling Angels és "una obra sobre la nostra professió", com li agrada comentar al coreògraf.

"DIECISIETE"
El títol de la més recent creació de Nacho Duato per a la Compañía Nacional de Danza fa referència al nombre de síl·labes dels haikus japonesos. La música ha estat originalment composada per a la peça per Pedro Alcalde i Sergio Caballero, els quals ja van col·laborar anteriorment amb Duato en "Herrumbre".
El haiku es probablement l'estructura poètica més breu tant d'Orient com d'Occident. La majoria de les paraules en japonès son polisil·làbiques, de manera que el nombre de les exigides en un haiku és sorprenentment menut: de cinc a vuit o nou, en total. Els haikus no rimen. La seua única regla formal és que tinguen 17 síl·labes. Encara que en un bon haiku pot haver-hi més d'una frase, sempre conté una sola imatge poètica. El haiku pretén dir alguna cosa sense dir-la. Les coses no dites comuniquen més que les paraules, però no poden fer-ho sense elles. La poesia del haiku es propaga en infinits significats perquè abasta amb freqüència eixa perfecta senzillesa que persegueixen la filosofia, la religió, la literatura, l'art i, per suposat, la dansa.

Representacions

Teatre Principal: 09/06/2005