Més dades

Solo de dansa.
Interacció d'espai, moviment, interpretació, imatge i videoproecció. Tot això articulat en funció de les necessitats d'una sòlida dramatúrgia, on cada element té capacitat narrativa i coexistix en un diàleg constant, de manera que es crea un singular mitjà per a la creació artística i la comunicació.
La peça es desenvolupa a partir del paràmetre d'un solo de dansa, que s'allunya de la idea introspectiva de monòleg per a convertir-lo en una visió extravertida de les accions del personatge en funció del seu entorn i necessitats. Adquirix summa rellevància el moviment creat a mesura de les necessitats marcades per la dramatúrgia, a causa de la càrrega intencional necessària per a narrar el contingut. Així mateix, adquirixen protagonisme tots els elements d'interacció que es convertixen en protagonistes necessaris per al desenvolupament de l'acció, molt lluny del caràcter ornamental o de suport, els valors estètics construïxen el contingut i la identitat de la peça.

La banda sonora, música original composta per a l'obra, dóna suport a l'acció i conforma l'aparició de paisatges sensorials.

El disseny escenogràfic consta d'escassos elements, caracteritzats per la seua simplicitat i mobilitat. Estos elements són estructures metàl·liques senzilles amb formes geomètriques bàsiques de gran capacitat versàtil, que es transformen per a crear espais diferents. Tenen la capacitat de rebre projeccions i es poden muntar i desmuntar en escena a favor de les necessitats de l'acció. Queda completat amb la presència d'imatges infogràfiques i videoprojecció.
Reconeixem la importància, com a element escenogràfic, de la presència de diferents tècniques audiovisuals. El poder de la imatge cobra d'esta manera una dimensió envoltant que condiciona l'entorn, aporta elements de relació amb el personatge, i trasllada el context de l'acció i permet crear un imaginari on es conjuguen realitat i fantasia.
L'ús de les esmentades tècniques es justifica des del moment que es reconeix la seua gran aportació a la capacitat narrativa, així com en la creació d'ambients, i a la definició de la poètica de l'espectacle.


Cristina Andreu retira de la escena en el año 2011 uno de sus espectáculos más significativos y emblemáticos: Flesh 174, con el que ha visitado un buen número de ciudades y festivales del estado español, obteniendo un notable reconocimiento de crítica y público.

Representacions

Teatre Arniches: 13/05/2005
Teatre Arniches: 13/05/2005
Teatre Auditori Municipal. TAMA: 15/10/2004
Teatre Auditori Municipal. TAMA: 15/10/2004
L'Altre Espai: 23/03/2006
L'Altre Espai: 23/03/2006
Gran Teatre d'Elx: 30/04/2005
Gran Teatre d'Elx: 30/04/2005
Teatro Círculo: 05/03/2011
Teatro Círculo: 05/03/2011