Companyia: Jácara Teatro

---

Documents per a descarrega

• Flyer
• Cartell

---

Documents per a consultar en la sala

• DT/541 Dossier [...]

---

Fitxa tècnica

Intérprete: Agulló, Neus, García, Mila, Ortega, Inma, Sirvent, Gloria
Espacio escénico: García, José Antonio
Vestuario: Jácara Teatro
Producción: Diputació Provincial d'Alacant, INAEM. Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música
Realización: Espadero, Pedro
Producción ejecutiva: Jácara Teatro

---

Més dades

"Femenino plural" és, per damunt de tot, una història d'amistat. Quatre amigues es reuneixen una vegada a l'any: el primer diumenge de gener. Així van quedar quan les circumstàncies personals començaven a separar-les i així ho han mantingut. I res no podrà impedir que continuen veient-se, almenys, una hora a l'any. Res. Si la vida és eterna en cinc minuts, com diu la cançó, una hora, intensa, pot ser un passeig pel rellotge de l'eternitat.
PERQUÈ CADA DONA ÉS UN MÓN i algunes dones dos. La sintaxi de la vida s'analitza en plural i és això el que la fa tan atractiva i sorprenent. Ningú és igual a cap altre, l'única veritat que existeix és, precisament, que no hi ha una veritat, sinó un milió. Una hora per a recordar però, sobretot, per a obrir la finestra i mirar cap a l'horitzó, ja que es tracta d'això: l'amistat, com l'amor amb majúscules, s'escriu més enllà del present, més enllà de la mort.
DES DEL SOMRIURE. La vida és més amable si sabem mantindre el somriure que ens recorda alguna cosa important: quan tenim un muscle -o tres- en què recolzar-nos, la verticalitat, el front alt, la llum... sempre estan a l'abast de la mà. Per això, aquesta història vol ser això: una història que es conjugue en femení, amb un -o mig- somriure i en plural, de manera que ens aprope algun dels mons que componen el món de la dona.

---

Representacions

Teatre Salesians: 05/03/2005
Auditori Molí de la Vila de Quart de Poblet: 10/03/2006
Centre Cultural de Benissa: 09/03/2207

---