Més dades

La guerra actua com la pesta: comença de sobte, mata de manera ràpida i violenta, s'estén com una epidèmia i acaba amb una lògica aclaparadora: victòria o derrota. Sembla que el virus d'aquesta malaltia es troba arrelat al més profund de la naturalesa humana i que es desenvolupa molt fàcilment quan troba les condicions favorables. El primer símptoma que detectem és la pèrdua d'objectivitat i el convenciment que el destí es pot canviar amb violència. No importa si has de morir, tampoc la gent que s'ha de matar. D'aquesta manera, un bon dia despertes i escoltes tirs. Els veïns et comenten que ha començat la guerra. Una guerra. Qualsevol guerra. I sense saber ben bé el significat d'eixa paraula, comences a utilitzar-la contínuament. Després comprens el significat i el contingut de la paraula por. Por a tot i de tots. I no saps massa bé què cal fer, ni on anar, ni com comportar-te. Simplement estàs en guerra, en un país en guerra.

De sobte, davant de tu es presenta un encreuat de camins i no saps quin triar. Un dels camins et du de manera irremeiable a sumar-te a la barbàrie i la confusió; un altre t'incita a fugir -l'única cosa que sembla tindre un poc de lògica humana-; però encara existeix un tercer camí, que és el que es veuen obligats a escollir la major part de la gent: romandre al mig del conflicte i convertir-se en víctimes innocents de la guerra.
Precisament és d'aquesta gent que es troba immersa al camí de qui volem parlar en "Opus Primum: un cuento de guerra". Perquè la mort injusta d'aquesta gent encara torna més insensata la guerra. I perquè s'ha de dir ja prou. Ja prou d'aquesta guerra, a la guerra, a qualsevol guerra.

Representacions

Sala Moratín: 18/05/1995
Aire lliure: 15/05/1993