Més dades

Helen Keller va nàixer el 27 de juny de 1880 a Tuscúmbia (EEUU). Als dinou mesos va quedar cega i sorda a causa d'una malaltia. Com a última esperança, els seus pares van contractar Anne Mansfield Sullivan, graduada a l'Institut Perkins per a Cecs de Boston, per a què educara la seua filla. És important destacar que tot el que s'esdevé a l'obra es basa en documentació real.
L'obra de William Gibson, basada en la primera etapa de la vida de Helen Keller i la seua relació amb Anne Sullivan, parla, entre d'altres coses, de la inquietud humana per l'aprenentatge i la capacitat de superació front a les adversitats. Gràcies a la valentia i a l'arduós treball dut a terme per Anne Sullivan, Helen Keller va aconseguir integrar-se en la vida social de la seua època a més d'adquirir una cultura considerable per a una dona del seu temps. Va aprendre a escriure en sistema braille amb una màquina especialment dissenyada per a ella i, també, a parlar gràcies a la tenacitat de la seua tutora.
El 1894 es va graduar "cum laude" a la Universitat de Radcliffe. Més tard va treballar en la Comissió de Cecs de Massachussets i va donar conferències per tot el món. Va arribar a dominar diversos idiomes, va aprendre a escriure en diferents sistemes per cecs i va publicar, entre d'altres, "Història de la meua vida" (1903), "El món en què visc" (1908), "Els meus anys posteriors" (1930), "Tinguem fe" (1940), etc. La versió de Rodolf Sirera tracta de mostrar-nos el nucli de la història en aquesta primera etapa de la seua vida. Un moment de gran intensitat emocional, inundat alhora d'optimisme i confiança. L'educació i la disciplina són dos conceptes que es relacionen en aquesta ocasió, amb la dedicació, la tenacitat i la capacitat de superació de l'ésser humà.

Representacions

Teatro Cortés de Almoradí: 05/04/2002
Teatro Cortés de Almoradí: 05/04/2002