Més dades

Al començament només volíem donar a Quijote l'oportunitat de sortir, oferir-li un espai distint, un temps nostre. Però en oferir-li la mà per a pujar-lo a l'escenari, va estirar tan fort que ens va clavar dins del llibe i va tancar la tapa.
En veure'l viu sobre la taula, la força venia del seu interior, del seu pensament íntim, de la mirada visionaria, de les palpitacions, de la respiració... I va anar directe al cor, acariciant els sentits, despertant totes les emocions, furgant les nostres entranyes.

Després, en donar-li la teua veu, el teu festa, la teua pròpia ànima, sents que no dónes res, que s'apropia de tu i et transforma en Cavaller Errant, t'arrastra contra els Gegants -o són molins, o són les meues pròpies mans?-. T'enamores de Sancho, de Dulcinea, dels seus llibres. I sorgeix un joc quasi pervers, multiplicat en l'espill del teatre fins que es perd en l'infinit. i, en mirar, la sensació de vertigen és inevitable.

La bogeria de Quijote, del teatre, de la vida... bogeria creativa al cap i a la fi, que desperta pura passió per aquest Quijote-Titella tan nostre i tan universal.

Representacions

Sala Moratín: 20/11/1991
Casa de Cultura de Foios: 06/02/2005
Teatre Echegaray d'Ontinyent: 11/11/2005
Teatre Serrano de Gandia: 22/04/2005
Casa de Cultura de Picassent: 29/04/2005
Teatre Arniches: 11/11/1991
Espai Moma: 27/04/2000
Carme Teatre: 15/01/2009
Sala Russafa. Centro cultural docente de artes escénicas: 14/11/2013