Fitxa de espectacle

Così fan tutte

Duració: 3h 30'
Estrena: 30 de gener de 1991 al T. Principal de València


Documents per a consultar en la sala


Fitxa tècnica

Dirección escénica: Bondy, Luc
Intérprete: Cabero, Joan, Fabuel, Gloria, Kastón, Motti, Loup, François, Mentxaka, Itxaro, Villarroel, Verónica
Iluminación: Herrmann, Karl-Ernst
Espacio escénico: Herrmann, Karl-Ernst
Vestuario: Jara, Jorge
Caracterización: César Rueda, Julio, Coa, Efrain
Producción: Gran Teatre del Liceu, Música 92
Clave: Bartomeu, Jaume
Coro: Cor de la Generalitat Valenciana
Maestro repetidor: Gil-Tàrrega, Josep R.
Regiduria: Martorell, Jaume
Música: Mozart, Wolfgang Amadeus
Dirección del coro: Perales, Francisco
Dirección musical: Robertson, David


Més dades


L'acció es desenvolupa a Nàpols, cap el 1790.

PRIMER ACTE
Primer quadre. Un café. Guglielmo i Ferrando, dos joves oficiàls canten la fidelitat de les seues promeses, Fiordiligi i Dorabella, respectivament, davant de l'escepticisme de Don Alfonso, vell filòsof. Els joves s'enutgen amb Don Alfonso i aquest proposa una aposta amb la condició que ambdós joves l'obedesquen durant aqueix dia. El pròposit del vell és, naturalment, demostrar la infidelitat de les dues dones.
Segon quadre. Un jardí vora mar. Fiordiligi i Dorabella, que son germanes, contemplen els retrats dels seus estimats i expressen el seu amor. De sobte, entra Don Alfonso i fingint plorar anuncia que els seus dos promesos han de partir al camp de batalla. Ells, segueixen l'estratagema del vell filósof, entren a acomiadar-se fingint gran dolor i les dues dones els supliquen que no vagen a la guerra. Mentre arriba al molí un vaixell i s'escolta una marxa militar.
Tercer quadre. Un saló. Després de la falsa partida de Guglielmo i Ferrando, Despina, la servena, tracta de consolar les seues ames i les recomana no sofrir tant i divertir-se, la millor recepta per defensar-se dels homes. Tot seguit, Don Alfonso compra Despina per tal que siga còmplice de la seua intriga. Aquesta accepta gustosa i introdueix a la casa a Guglielmo i Ferrando disfressals d'albanesos. Els falsos extrangers tracten de conquestar les dues germanes i aqüestes es mostren indignades pel gran atreviment, davant dels comentaris irònics de Don Alfonso i Despina. Ixen les dues germanes i els dos joves es riuen convençuts del fracás del pla de Don Alfonso. Ferrando, en un apart, expressa apassionat l'amor per la seua estimada Dorabella.
Quart quadre. Un jardí. Fiordiligi i Dorabella es lamenten per la llunyania dels seus estimats. Irrumpen en escena els albanesos i fingeixen estar enverinats, aixó dóna motiu perqué Don Alfonso i Despina busquen un metge. Apareix el doctor, que es Despina disfressada, i amb una pedra magnètica (parodia de la doctrina de Mesmer sobre el magnetisme animal) convenç les parelles perquè s'aproximen, la qual cosa provoca posteriorment la pietal d'elles, la provocado d'ells, la ira de les dues dones i, en conjunt, una siluació cada vegada mes ambigua.

SEGON ACTE
Primer quadre. Un saló. Animades per Despina, les dues germanes decideixen provar la nova aventura amorosa. El pla de Don Alfonso es compleix i Dorabella s'inclina per l'"albanés" Guglielmo, mentre que Fiordiligi ho fa per Ferrando, amb la qual cosa s'intercanvien les parelles inicials.
Segon quadre. Jardí vora mar. Don Alfonso invita a les dues dones a una festa, a la qual arriben, precisament, els dos falsos albanesos a bord d'una barca tot cantant una serenata. Don Alfonso i Despina tornen a aproximar-se astutament als joves tot assegurant l'intercanvi de les parelles. Mentre l'aproximació entre Ferrando i Fiordiligi es tímida, Guglielmo i Dorabella es declaren el seu amor. Quan els dos homes es conten el que ha ocorregut, Ferrando es lamenta de la infidelitat de la seua amada, conquestada pel seu amic, i Guglielmo, segur per la fer-mesa demostrada per la seua Fiordiligi, frivolilza sobre el comportament de les dones.
Tercer quadre. Un saló. Les dues germanes comenten la impressió que els han fet els albanesos. Dorabella sembla disposada a la nova aventura. Fiordiligi reacciona romànticament i vol partir al camp de batalla per reunir-se amb el seu estimat, pero davant la inesperada entrada de Ferrando, disfressat d'albanés, la seua fermesa s'enfonsa i cau als seus bragos. Ara es Guglielmo qui s'enutja per la traició de Fiordiligi i Don Alfonso, triomfant, sentència: "Així son totes".
Quart quadre. Saló per al banquet nupcial. Tot eslá preparal per consumar la burla, ordida per Don Alfonso i Despina. Aquesta apareix disfressada de notari i llig els contractes matrimoniáis. Les dones i els falsos albanesos es donen feliços a les seues noves parelles. La farsa es interrompuda per altra farsa: l'arribada dels estimats que regressen del camp de batalla. Aixó origina un joc escénic en el qual Ferrando i Guglielmo es lleven i es posen successivamenl les disfresses i per fi es descobreix la intriga. Ells es burlen d'elles i aqüestes acusen a Don Alfonso. El vell filòsof aproxima a les parelles primitives i restitueix l'ordre. La farsa acaba amb la reconciliació, almenys aparent, dels enamorats, entre comentaris irònics de Don Alfonso.

En aquest espectacle va participar l'Orquestra de l'Òpera Estatal d'Ostrava.


Representacions

Teatre Principal: 01/02/1991


Logo Culturarts

Plaça Viriato s/n · 1er. pis
46001 València
Tel. 961 20 65 38 · 961 20 65 00
biblioteca_teatre_ivc@gva.es
medina_fer@gva.es