Fitxa de espectacle
Companyia: Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana
Duració: 1 h. 41 min.
Estrena: Absoluto: 26 de octubre de 1989 en el Teatre del Raval de Castellón
Autor: Mrozek, Slawomir
Traducción: Farré, Maurici
Dirección escénica: Zschiedrich, Konrad
Intérprete: Lozano, Teresa, Molina, Pep, Tenuis, Enric, Valls, Jaume
Espacio escénico: Montesinos, Carlos
Vestuario: Montesinos, Carlos
Realización de espacio escénico: Igualada, Juan
Realización de vestuario: Aded, María, Gómez, Ana
Dramaturgia: Farré, Maurici
Asesoramiento lingüístico: Fornés, Lluís
Un viatge per motius professionals. Dos funcionaris cansats d'haver treballat tot el día, lluny de la seua familia, nit rera nit en un altre hotel, sacrificats per l'acte de servei, pateixen. Dos herois deis nostres temps.
Quan ha començat el viatge?. Segur que ja fa molt de temps; ells no ho saben, el record de la dona i els fills es borros. Pero la seua conscie|ncia de ser casats els dona força.
De perills, n'hi ha per tot arreu, pero el mes gran es la pérdua de la dignitat. Fins i tot l'espill els desenmascara com si foren enemics, i els mostra cares abominables. Altres persones ho tenen mes fácil, no son funcionaris, poden fer el que els vinga de gust. Els nostres herois pero, tenen responsabilitats, no poden rebaixars com les persones ordináries. També en la intimitat d'una habitació d'hotel han de mostrar la seua dignitat. S'han de deixar guiar per la seua prudencia.
H¡ ha intents: Una porta tancada, música d'una saja allunyada, una fotografía de la Venus de Milo, el perfum de sabó. Que sencill seria de fer el que a un l¡ ve de gust!. Encara els queda predisposició a la curiositat i als estímuls erotics. Encara tenen desig d'aventura. Encara els queden febleses humanes.
Pero un funcionari, encara que estiga dins el ll¡t, está en acte de servei. Les regles altives d'obediéncia i de comportament acaben amb les febleses. El coneixement de les propies vergonyes furtives és el secret de tots dos i ningú no els xiulará, serán ¡ntactes.
La vida estaría perfectament regulada si no ...
Els nostres herois pensen que es un malentés, pero els seus pensaments els porten cap a un descobriment horrible, van a parar en una espiral que els allunya, amb una velo-citat desmesurada, de la seua existencia.
Sota la pressiO de totes les forçes espirituals, els nostres herois reconeixen la veritat de les frases que l'apostol Pau va escriure en la seua primera carta ais corintis: "Si jo parlava les llengües deis homes i deis ángels, perO no estimava, seria com la campana que toca o el cimbal que dringa" (13.1). I comencen a lluitar per l'amor, amb els mitjans que han aportat Konrad Zsch¡edr¡ch
Sala Moratín: 03/11/1989
Plaça Viriato s/n · 1er. pis
46001 València
Tel. 961 20 65 38 · 961 20 65 00
Bibliowasap: 608 29 58 85
biblioteca_teatre@ivc.gva.es
fmedina@ivc.gva.es