Més dades

Condemnat a moure's en uns límits molt estrets (el génere sainetístic, ple de convencions) i en un context socio-cultural no gens favorable al teatre en valencià, Eduard Escalante -com a bon dramaturg- va saber construir un univers teatral poblat de personatges tan característics com inoblidables: coents, menestrals que lluiten per defendre els seus escassos estalvis, fadrines una miqueta contestatàries, forasters, persones que bufen en caldo gelat, festers impenitents... A tots ells va saber dotar-los d'un llenguatge escènic tremendament precís en la seua senzillesa, tremendament efectiu malgrat l'economia dramàtica imposada per l'obligada brevetat de les peces. Això, unit a una savia dosificació dels recursos còmics i a l'ús d'una llengua complexa i ben rica des del punt de vista fraseològic, justifica que el seu teatre -cent anys després de la seua mort- interesse, i encara ens motive.
En efecte, plantejat el repte d'adaptar Tres forasters de Madrid, vam optar -d'acord amb la visió global que de l'obra i del món escalantí va saber transmetre'ns Luis G. Berlanga- per no reduir-nos al microcosmos representat per la casa dels Ferrís, i obrir les seues portes perque entrassen alguns tipus especialment representatius, extrets de l'ámplia galería que Escalante va llegarnos. I amb ells, es clar, havien d'entrar també les seues formes d'expressar-se, d'accionar, de ser en escena. Així, per la nostra versió desfilen personatges, situacions, diàlegs, jocs lingüístics... de prop d'una vintena d'obres escalantines. La coherència que al nostre parer presenten no es tant mérit nostre com la millor prova de la solidesa d'un teatre, el d'Escalante, sovint menystingut. Un teatre que ens fa riure -i molt- però que tampoc no renuncia a posar-nos davant febleses humanes i davant fracassos vitals que, al remat, no son tan cómics com semblen.
Ha calgut també, era inevitable, posar coses de la nostra collita (situacions, diàlegs) per tal d'entreteixir els múltiples fils emprats, sense que el ritme se'n ressentira. Coses noves, no massa de tota manera, que hem tractat que estigueren sempre dins l'esperit de l'autor. Els resultats creiem que han valgut la pena: el que teniu ací es molt més que Tres forasters de Madrid, però sense deixar mai de ser Escalante. Al cap i a la fi, els veïns del Ferrís no devien de ser molt diferents dels que ací hem convocat. I els espectadors tenien tot el dret a conéixer-los també... i a passar una molt bona vetlada amb tots ells. A Escalante, i a la saviesa visual de Luis G. Berlanga, ho ha d'agrair, sens dubte.

JOSEP LLUÍS i RODOLF SIRERA

Representacions

Teatre Rialto: 11/10/1995
Teatre Rialto: 27/04/1995