Compañía: Joan Manuel Serrat

---

Documentos para consultar en sala

• 15/9 Programa de mano

---

Ficha técnica

Intérprete musical: Serrat, Joan Manuel

---

Más datos

Un cantautor, i Joan Manuel Serrat posseeix àmpliament aquesta condició, no és sols un poeta, un autor de cançons, sinò que les crea ¡ també les interpreta. Serrat ha recorregut molt ocasionalment a textos d'al-tres -pensem en Antonio Machado, Miguel Hernández o Joan Salvat Papasseit-, ja que d'alguna manera sintonitzava amb la seua sensibilitat o perqué era urgent popularitzar-los en un país, Espanya, on Machado i Hernández formaven part del patrimoni dels perdedors per la seua pròpia condició de venguts.
El cantautor interpreta les seues pròpies cançons i es un poeta de la modernitat. Aqueixa modernitat que se serveix dels mitjans de comunicació contemporanis -la ràdio, el disc, la televisió- per tal de fer arribar el poema que antany només es difonia treballosament mitjançant la impremta i l'actuació pública. Pero can-tautor significa també ser l'emissor d'un missatge personal i intransferible, fet de records i vivències, resca-tat del passat per projectar-lo en el present i ser arma de futur. Que aquest poema personal i intransferible obtinga no obstant aixó un ressò massiu, desperté sentiments i sensibilitats dormides en una societat els pobladors de la qual manquen de temps per a detenir-se davant els records, significa que el cantautor ha aconseguit colpir en el sentiment de la gent i que, en vencer el seu propi pudor i oferir-nos els seus sentiments, interpreta d'alguna manera els del públic. Per aixó Serrat canta que, "puestos a escoger, soy partidario de las voces de la calle más que del diccionario".
Joan Manuel Serrat és un cantautor de temperament i formació populars, que tot partint d'un univers poétic i musical íntegrament personal, ha sabut internacionalitzar aquest missatge sense per aixó renunciar al seu món, a la seua gent, al seu entorn particular.
Ocorre que els sentiments auèntics, l'observació que de la vida fa el poeta, adquereixen universalitat quan son sincers. A mes a mes, existeixen sentiments sense fronteres: l'amor, la fascinació per la llibertat, la rebel·lió davant la injusticia, el cuite a l'amistat, l'amor il·limitat per totes aqueixes coses grans o menudes que, per quotidianes, no sempre mereixen la nostra atenció. És el poeta i cantant qui ens les descobreix, qui ens enganxa en els fils d'una sensibilitat creadora d'imatges i metàfores. El cantautor es converteix aleshores en la nostra consciència. Ens mima o ens fustiga i, en última instància, ens revela que encara estem vius; que unes paraules, unes imatges o uns records continuen fent efecte en la nostra sensibilitat sols aparentment dormida.

---

Representaciones

Teatre Principal: 19/05/1995

---