Més dades

Hi ha moltes formes de què un text esdevinga un clàssic. Hi ha espontanis, inesperats, decidits, cercats, involuntaris, els hi ha de tots els colors i totes les textures, els hi ha amb vocació de permanéixer i els hi ha amb desig de ser oblidats. Però més enllà de les pretensions dels seus creadors que, en general, escriuen per a ser recordats en la posteritat, és el poble espectador qui realment construeix els mites i els dóna caràcter de textos sempre evocats, perquè han estat incorporats al seu imaginari i han modificat la fantasia literària en la representació viva i carnal dels més profunds sentiments. Açò mateix va ocórrer a Grècia atenenca amb els personatges que va construir Eurípides. La història de "Medea" ha estat contada de moltes i diverses maneres. Però no només el nucli de la tragedia escrita per Eurípides ha merescut ser recordada més o menys literalment en cada època, sinó que també han sorgit noves "Medees" reinventades en les quals aparéxien nous personatjes i situacions derivades dels cos central del text clàssic. Des de la "Medeamaterial" de Heiner Müller a "Los hijos de Medea" de Lysander i Suzanne Osten, per citar alguns exemples, els successors d'Eurípides i Séneca han configurat un panorama de trames colaterals on el mite continua colpejant a les conciencies humanes.
Aquesta permanent reinvenció només ha estat possible perquè "Medea" ha esdevingut un clàssic per a tots els temps, per la qual cosa ha sigut possible mirar-la amb nous ulls i escoltada amb nous sentits. El clàssic no és una qüestió d'antiguetat sinó més bé de capacitat de permanència i d'interpretació més enllà de la circumstància social i cultural que genera la primera formulació del clàssic. Per tot açò, hi ha clàssics de hui mateix i clàssics d'abans de Crist. Des d'aquesta perspectiva, "Medea" podria ser descrita, entre altres lectures, com una història de grans soledats. Així li agrada descriure el desenvolupament de l'acció clàssica al professor Carlos García Cual, perquè és una tragèdia que no acaba en catàstrofe, en caos i desolació -encara que li pese a la lectura pessimista i de destrucció que realitza Müllen-, i no conlou en mort, perquè els dos personatges principals, Medea i el seu rival Jason, sobreviuen per a sempre per camins divergents i solitaris. Medea és una dona que ha controvertit totes les convencions reservades per a les dones en la societat atenenca: mata el seu germà i després, quan es sent traïda en el seu amor, no mata el traïdor sinó els seus fills, per a que Jason sobrevisca amb eixe dolor incrustat al cor i patisca estant viu. Eurípides permet que Medea continue una vida de soletat fugint en el carro d'Helios, perquè la seua tremenda força passional és la negació de la pròpia mort. Tanmateix, Jason continua viu, però cobra caràcter d'heroi destronat, de personatge que no ha sabut estar a l'altura de les circumntàncies i ha de pagar la seua pena malvivint.
"Medea", una història de grans soledats, i també d'altres innumerables interpretacions, com ara la que en aquesta ocasió ens ve donada de la mà d'un gran equip artístic de projecció mundial encapçalat per l'actriu Núria Espert i el director de cinema i d'escena Michael Cacoyannis. El nom del director va unit a les millors revisions dels clàssics grecs que s'han realitzat en pantalla i en teatre al segle XX. "Medea", producció estrela de l'estiu 2001, compta amb la participació molt notable del Festival de Mérida i Sagunt a Escena.

Representacions

Teatre Romà de Sagunt: 10/08/2001