Més dades

El més gran i feliç sentiment que duc dins meu és que, per fi, la meua obra "Las arrecogías..." haja sigut demanada per a ser representada en València. Juan Alfonso Gil Albors, director artístic dels Teatres de la Generalitat Valenciana, va ser qui em donà la notícia. Més gran encara va ser la meua alegria quan vaig saber que Gil Albors era un home de teatre, un creador dramàtic: tan de bo la seua passió i sensibilitat dramàtica tinga els seus fruits -si és que el deixen i no defalleix- en benefici del teatre de la Generalitat Valenciana i de tota Espanya!
Què pot sentir un autor dramàtic, en lluita constant amb la precarietat i pobresa de la nostra vida cultural i, sobretot, teatral, en dir-li que una obra tan difícil -econòmicament i artísticament- com "Las arrecogías..." torna a pujar a l'entaulat al Teatre Rialto de València gràcies a la generositat d'un poble i a la valentia i honestedat d'unes autoritats cuturals? Emoció i agraïment. Emoció i agraïment cap al poble valencià i cap al seu esperit artístic, que transcendeix i sintetitza l'ésser mediterrani universal i que, en el meu cas, es remunta a l'any 1973. L'any en què Antonio Díaz Zamora, una de les persones amb més saviesa teatral i, sense cap dubte, un dels millors directors que conec, va muntar, quasi del no-res, en València la meua obra "Las Salvajes en Puente San Gil", inaugurant així el que va ser el "Quart-23": per primera vegada vaig vore representada una obra meua amb plenament convençut que sobre l'escenari estaven actuant els personatges que jo havia creat. La resposta del públic valencià va ser insòlita en l'Espanya d'aquells temps i, m'atreviria a dir que també en l'actual. Ara, feliçment per a mi, són els Teatres de la Generalitat qui es disposen a estrenar "Las arrecogías...", una altra de les meues obres considerada emblemàtica. No tinc més remei que creure -de molt bon grat- en el meu destí d'unió, millor dit, de comunió teatral amb València.
Vos assegure que tots aquells que han anat muntant aquesta obra, després d'haver-se representat durant quasi dos anys en Madrid i en gran part d'Espanya (1977-78) i per altres ciutats del món (en versió anglesa i francesa) farà vint anys, no només han posat la seua gran professionalitat, sinó també l'entusiasme i la passió necessàries en la creació artística i, molt especialment, en la realització del fet teatral: des de la producció -meticulosa i amb gran rigor professional- a la direcció de Vicente Genovés -magnífic director que amb una enorme quantitat d'amor, sensibilitat, paciència i capacitat de treball ha posat en peu aquesta "festa de la llibertat" o "retaule iberista" de la nostra Espanya...-, o als actors que materialitzen en questa obra un "teatre de la crueltat ibèrica", com ha estat calificada per alguns. Actors, músics com Enrique Morente i Ricardo Esteve, tècnics i director han treballat moltíssim en la cerca del "saber universal" que és el teatre i que tant ha estat trepitjat en Madrid i en quasi tota Espanya. Vet ací la gran força que jo crec veure en la Generalitat Valenciana: aquest "trepig" és rebutjat de tot cor per tots els valencians. No m'importa equivocar-me pel "feliç sentiment que porte dins meu". Sóc espanyol i vull el millor per a Espanya. Que la nostra nació òbriga i s'òbriga a la cultura amplíssima que té. Necessite parlat amb tot aquell que ho vulga. Ací em teniu. Anem a seguir lluitant!

JOSÉ MARTÍN RECUERDA

Representacions

Teatre Rialto: 05/12/1996
Teatre Principal: 10/10/1997