Imatge d'alta resolució de Jose Luis Muñoz Gómez.
Imatge d'alta resolució de Jose Luis Muñoz Gómez.
Imatge d'alta resolució de Jose Luis Muñoz Gómez.
Imatge d'alta resolució de Jose Luis Muñoz Gómez.
Imatge d'alta resolució de Jose Luis Muñoz Gómez.
Imatge d'alta resolució de Jose Luis Muñoz Gómez.
Imatge d'alta resolució de Jose Luis Muñoz Gómez.
Imatge d'alta resolució de Jose Luis Muñoz Gómez.
Imatge d'alta resolució de Jose Luis Muñoz Gómez.
Imatge d'alta resolució de Jose Luis Muñoz Gómez.
Imatge d'alta resolució de Jose Luis Muñoz Gómez.
Imatge d'alta resolució de Jose Luis Muñoz Gómez.
Imatge d'alta resolució de Jose Luis Muñoz Gómez.
Imatge d'alta resolució de Jose Luis Muñoz Gómez.
Fitxa de espectacle
Victòria Blanc
Companyia: Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana
Duració: 1 h. 23 min.
Estrena: 25 de marzo de 1992, Sala Moratín
Documents per a consultar en la sala
- 11/6 Programa de mano
- DT/612 Victòria Blanch: planos técnicos A3
- V141 Grabación
- DV206 Texto teatral fotocopiado
- CD61 Sonido en CD
- FD/6/24 Fotografíes de 'Gresca al palmar', 'Ribera', 'Victòria Blanc'
- F157 'Victoria Blanc'. 23 còpies (17*23 cm., B/N); 3 còpies (13*18 [...]
Fitxa tècnica
Autor: Molins i Casaña, Manuel
Coreografía: Sevilla, Carlos
Dirección escénica: Benavent Benavent, Enric
Intérprete: García, Enric, Molins i Casaña, Manuel, Soler, Consol
Iluminación: Navarro, Josep Elias
Espacio escénico: Sevilla, Carlos
Vestuario: París Latino
Realización de espacio escénico: Odeón Decorados
Producción: Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana
Dirección musical: Cerveró, Joan
Més dades
VICTORIA BLANC ES MIRA A L'ESPILL
Un dia, desprès d'anys de ser els seus aliats i de respon-dre-li invariablemenf que la seua máscara era la mes bella, els espills li donaren l'esquena a Victòria, o millor, li mostraren el seu revers, ja que els espills no tenen esquena; o millor encara, s'entossudiren en desemmas-carar-la i la despullaren de la seua única arma, de la ficció de ser Victoria Blanc en la qual Pactriu s'havia obstinat fins mes enllá del que es aconsellable, fins a punt perillos en qué el camuflament adquereix més pes i més importància que el mateix camuflament i la identitat, maquillada i dissimulada, es dilueix sota a disfressa, perd pes i s'evapora.
Volgué Manuel Molins -o seria més correcte dir que fou el teatre qui ho volgué- que aquell mateix dia un dels seus espills més foscos i de superficie més rugosa i aturmentada, el fidel a l'excés Oscar Vidal, decidirà recórrer les tortuositats de les seues fantasies i cobrir el cim de la seua ambició en convertir-se en Victòria Blanc, és a dir, maquillar-se com ella i disfressar-se com ella en un acte d'amor tan sublim com grotesc, en 'arravatament terminal d'un amor que, condemnat a cargolar-se sobre ell mateix, no disposa de més programa que l'autodevoració.
I aquell dia, per primera vegada, com dos xiquets que s'espanten del monstre que ells mateixos havien imagi-nat i al qual reconeixen immediatament d'entre la multitud d'aquells que habiten als espills, tant Victòria com Oscar es troben cara a cara amb Victòria Blanc.
ENRIC BENAVENT
Representacions
Sala Moratín: 25/03/1992
Plaça Viriato s/n · 1er. pis
46001 València
Tel. 961 20 65 38 · 961 20 65 00
Bibliowasap: 608 29 58 85
biblioteca_teatre@ivc.gva.es
fmedina@ivc.gva.es