Una teoria sobre això

Imatge d'alta resolució de José Jordán


Una teoria sobre això

Imatge d'alta resolució de José Jordán


Una teoria sobre això

Imatge d'alta resolució de José Jordán


Una teoria sobre això

Imatge d'alta resolució de José Jordán


Una teoria sobre això

Imatge d'alta resolució de José Jordán


Una teoria sobre això

Imatge d'alta resolució de José Jordán


Una teoria sobre això

Imatge d'alta resolució de José Jordán


Una teoria sobre això

Imatge d'alta resolució de José Jordán


Una teoria sobre això

Imatge d'alta resolució de José Jordán


Una teoria sobre això

Imatge d'alta resolució de José Jordán


Fitxa de espectacle

Una teoria sobre això

Companyia: La Dependent
Duració: 1 h. 25 min.
Estrena: Mostra de Teatre d'Alcoi, 18 de maig de 2002


Documents per a descarrega


Documents per a consultar en la sala

  • 64/3 Programa de mano
  • DT/414 Dossier de espectáculo
  • DV208 Texto teatral fotocopiado
  • V449 Grabación
  • FD/7/39 Fotografíes de l'espectacle 'Una teoría sobre això'
  • F213 'Una teoria sobre això'. 5 còpies (18*13 cm, color)

Fitxa tècnica

Autor: Alapont, Pasqual
Dirección escénica: Miralles, Gemma
Intérprete: Alapont, Pasqual, Gadea, Joan, García, Núria, Mandli, Juan, Salvador, Victòria, Sellés, Pep
Iluminación: Antón, Víctor
Espacio escénico: Giménez, Xavo, Miralles, Gemma
Vestuario: Reig, Joan Miquel
Realización de espacio escénico: Juan Rueda, S.L.
Realización de vestuario: Reig, Joan Miquel
Fotografía: Pla, Jordi
Producción ejecutiva: Rozalén, Joanfra
Banda sonora: Vivó, Panchi


Més dades


Quan començes a dir "fa vin anys em vaig traure el carnet de conduir, fa trenta anys que vaig fer la primera comunió..." MALA COSA.

De la mateixa manera que es passa la pigota també es passa la crisi dels quaranta; i els símptomes d'una són la febre i el vòmit, en l'altra són el desconcert i l'apatia.

O la ràbia i el maquillatge, que de tot n'hi ha.

El llenguatge popular ha encunyat l'expressió "la crisi dels quaranta" per designar un comportament típic de l'individu inserit en la nostra civilització en el trànsit de la joventut cap a la maduresa. En realitat, aquesta inflexió cronològica, segons els casos, es dóna uns anys abans o bé uns anys després, però és un fet cantat que, tard o d'hora, entorn a la quarantena, l'individu, home o dona, comença a replantejar-se molts dels dogmes, valors, projectes i il·lusions que fins aquells moments havien presidit la seua vida.

De la mateixa manera que un passa la pigota també passa la crisi dels quaranta; i si els símptomes d'una és la febre i el vòmit, en l'altra és el desconcert i l'apatia. O la ràbia i el maquillatge, que de tot n'hi ha.

El descobriment és brutal. Un dia t'alces del llit, et mires a l'espill i, en lloc de veure erupcions cutànies en el rostre, et sorprens dient en veu alta: "de què em sona aquest paio?" És la constatació fatal que un no és Peter Pan, que no ho ha esta mai i que mai no ho serà. Un se sent estafat, com quan de xicotets algun graciós o graciosa que havia madurat abans del compte ens anunciava ufanós que "els Reis de l'Orient no existeixen, idiota, que són els pares".

D'altra banda, ningú no se n'escapa d'aquesta crisi, sobretot al món occidental. Per poc que una societat tinga assegurada un cert clima de benestar econòmic, hi ha un brou de cultiu adient perquè prenga la malaltia, que no sap distingir de credos ni d'estaments socials.

Així, el fill del banquer descobreix enmig d'un consell d'administració, que hauria volgut ser actor; l'actor, en plena representació escènica, que canviaria els teatres pels estadis esportius; el futbolista, que hauria donat el que fóra per a estudiar una carrera per a poder dir alguna cosa més que "jo, el que diga el míster"; el llicenciat, que lamenta haver-se cremat les celles en aquella oposició de judicatura mentre els amics perdien la virginitat en un apartament de Peníscola; el que va perdre la virginitat, que la il·lusió de la seua vida hauria estat ser un capellà ascètic; i el sacerdot; que bé que li hauria anat ser fill d'un banquer .

D'aquesta sempre difícil assumpció de la maduresa, de les il·lusions perdudes que contava Balzac, tracta "Una teoria sobre això". Daniel, el protagonista, és un cirurgià destacat, amb la vida molt ben muntada, que té tots els condicionaments per a ser una persona feliç i, no obstant això, se sent deprimit. La imminent mort del pare, figura a l'entorn de la qual ha construït la seua personalitat, li fa reviure vells fantasmes i velles aspiracions. Li remou, en definitiva, els fonaments de la seua vida que ell suposava molt sòlids. És el moment de fer balanç, un balanç que no estalvia la cruesa ni la ironia.


Representacions

Teatre Talia: 08/01/2003


Logo Culturarts

Plaça Viriato s/n · 1er. pis
46001 València
Tel. 961 20 65 38 · 961 20 65 00
biblioteca_teatre_ivc@gva.es
medina_fer@gva.es