Imatge d'alta resolució de José Jordán
Imatge d'alta resolució de José Jordán
Imatge d'alta resolució de José Jordán
Imatge d'alta resolució de José Jordán
Imatge d'alta resolució de José Jordán
Imatge d'alta resolució de Vicente Jiménez
Imatge d'alta resolució de Vicente Jiménez
Imatge d'alta resolució de Vicente Jiménez
Imatge d'alta resolució de Vicente Jiménez
Imatge d'alta resolució de Vicente Jiménez
Imatge programa en alta resolució
Fitxa de espectacle
Companyia: Teatres de la Generalitat
Duració: 1h. 35'
Estrena: Teatre Rialto, 15 de maig de 2003
Autor: Monleón, José
Dirección escénica: Ruiz, María
Intérprete: Cases, Martín, Ferrer, Empar, Llobell, Berna, Martínez, Luisa, Misó, Toni, Montesinos, José, Ochoa, Manuel, Prats Benavent, Juanjo, Salvi, Julio
Iluminación: Gallego Ramón, Juan
Espacio escénico: Simón, Josep, Zuriaga, Manolo
Espacio sonoro: Llopis, Pep
Vestuario: Monleón, Maribel, Peydró, Maribel
Diseño gráfico: Figuerola, Sandra, Gallén, Marisa
Realización de espacio escénico: Odeón Decorados
Realización de vestuario: Dobblete
Ayudante de dirección: Moreno, Ramón, Urieta, Amparo Rebeca
Caracterización: Fuentes, Inma
Fotografía: Jiménez, Vicente A.
Estudios de grabación: L'Hort d'Ibor Estudis
Producción: Teatres de la Generalitat
Banda sonora: Marmita-Música Viva
Realización de vídeo: Opus No Media
Allò que sobta més de l'obra que ha escrit Monleón sobre Max Aub i el seu temps és que, tot i no tindre argument en el sentit estricte del terme, està farcida d'arguments referits a tot tipus d'actes humans i transparenta, amb una força enorme, el reflex d'un dels arguments constants de la nostra tradició homèrica: el retorn. Per què Max Aub, un home més aviat solitari i dedicat quasi en exclusiva a l'escriptura,pot ser dut a l'escena per a representar tota una època de la nostra història recent? Potser perquè posseeix una característica èpica decisiva per al drama: és un heroi caigut i la derrota és el moment precís en què apareix el dramaturg. Sense obstacle no hi ha conflicte. Lloem el triomfador, admirem el seu destí, però és el derrotat qui ens fa reflexionar i amb qui ens sentim temorosament identificats. Si hi afegim la creença malencòlica que el triomf del seu bàndol -la República espanyola del 31 i el seu projecte regeneracionista- va suposar una oportunitat extraordinària per al país que es va veure truncada per la sublevació militar i va retardar durant quaranta anys decisius (encara que només siga perquè formen part de les nostres vides reals) la incorporació d'Espanya a les democràcies occidentals. En fi, tot açò subjau de Transterrados. I sobre este fons de forta crisi destaca la figura d'un home que va atendre en tot moment a la seua convicció, segons la qual, un escriptor ha de pensar amb indepedència i dir o escriure allò que pensa sense deixar-se seduir per consignes o criteris de conveniència.
María Ruiz
Teatre Rialto: 15/05/2003
Plaça Viriato s/n · 1er. pis
46001 València
Tel. 961 20 65 38 · 961 20 65 00
Bibliowasap: 608 29 58 85
biblioteca_teatre@ivc.gva.es
fmedina@ivc.gva.es