Un enemic del poble

Imatge d'alta resolució


Un enemic del poble

Imatge d'alta resolució


Un enemic del poble

Imatge d'alta resolució


Un enemic del poble

Imatge d'alta resolució


Un enemic del poble

Imatge d'alta resolució


Un enemic del poble

Imatge d'alta resolució


Un enemic del poble

Imatge d'alta resolució


Un enemic del poble

Imatge d'alta resolució


Un enemic del poble

Imatge d'alta resolució


Un enemic del poble

Imatge d'alta resolució


Un enemic del poble

Imatge programa en alta resolució


Fitxa de espectacle

Un enemic del poble

Companyia: Teatres de la Generalitat
Estrena: Teatre Rialto, 26 de febrer de 2003


Documents per a consultar en la sala

  • 65/5 Programa de mano
  • DT/42 Nointendo: cuaderno didáctico, hoja de horarios y precios.
  • FD/3/2 Fotografía digital
  • DV147 Texto teatral fotocopiado
  • V1022 Grabación
  • FD/6/10 Fotografies de l'espectacle 'Un enemic del poble'
  • FD/7/42 Fotografíes de l'espectacle 'Un enemic del poble'
  • FD/7/41 Fotografíes de l'espectacle 'Un enemic del poble'
  • V665 4 DVD, 1 VHS; Valencià. Un enemic del poble
  • V665_1 1 VHS: Promo. Un enemic del poble
  • LV665 Plany en la mort d'Enric Ribera

Fitxa tècnica

Autor: Ibsen, Henrik
Traducción: Lluch i Hervás, Antoni
Dirección escénica: Portaceli, Carme
Intérprete: Bàguena, Àlvaro, Barceló, Manel, Benavent Benavent, Enric, Cediel, Anna, Forner, Albert, Gadea, Joan, Martínez, Pilar, Romo, Miguel Ángel, Sanjaime, Carles
Iluminación: Domènech, Maria
Espacio escénico: Azorín, Paco
Vestuario: Ros, Rosa
Realización de espacio escénico: OAM Centre Cultural Sant Cugat
Realización de vestuario: Atuendo
Ayudante de dirección: Sancho, Inma
Caracterización: Fuentes, Inma
Fotografía: Falgás, Maque
Producción: Teatres de la Generalitat
Banda sonora: Bono, Rafael
Fotografía cartel: Carreguí, Santi
Versión: Martínez Luciano, Juan Vicente
Ayudante de espacio escénico: Milán, Pere


Més dades


L'acció transcorre en un modest establiment termal, única font d'ingressos d'una xicoteta ciutat nòrdica, a la vora d'un fiord.
L'obra comença quan el protagonista, doctor Stockmann, metge del balneari, ha descobert que eixes aigües, fins llavors tingudes per salubres, són una letal barreja de virus i bacteris. El director del diari local, a qui Stockmann confia la seua investigació, vol revelar el fet; compta amb generar així una enorme gratitud popular.
El germà major del doctor, regidor i president de l'establiment termal, està en contra de la despesa que suposa sanejar l'estació termal perquè caldria tancar el balneari durant almenys dos anys: això comportaria la ruïna de la Cambra de Comerç. En conseqüència, el regidor amenaça d'acomiadar el doctor si persisteix a alertar els seus conciutadans.
Fins ací, Stockmann ha comptat amb el suport del diari local i presumeix que també amb la sensatesa dels seus veïns, però l'espantall de la misèria, invocat hàbilment i eloqüentment pel regidor, mou a tots a retirar-li el seu suport al doctor.
Ni tan sols pagant de la seua pròpia butxaca aconsegueix Stockmann que el diari s'anime a publicar les dades de l'anàlisi del laboratori. Stockmann decidix llavors convocar alguna cosa semblant a una assemblea oberta i a parlar planerament de l'assumpte amb els seus conveïns.
Però el que va poder ser una conferència aclaridora, es converteix en una tempestuosa reunió que només li aporta el vituperi popular: com "enemic del poble" se li apostrofa i els vidres de les seues finestres són trencats a pedrades. Perd la seua ocupació i també la filla, la mestra local; els seus fills menors són expulsats del col·legi...
Stockmann renuncia a una herència important per a no tindre que retractar-se i es mostra decidit a lliurar la seua particular batalla. I si la majoria no li deixa més opció que educar als xiquets indigents que arreplega pel carrer al costat dels seus propis fills, això és precisament el que farà. Així li coste cinquanta anys convertir eixe minoritari auditori en hòmens lliures capaços de pensar amb els seus propis caps.
Al capdavall, pronuncia la frase amb què cau el teló, eixa tan socorreguda, la que afirma que l'home més sol és també el més fort.

Durant la reposició d'aquest espectacle Albert Forner va ser substituït per Manel Barceló.


Representacions

Teatre Rialto: 26/02/2003
Teatre Romea de Barcelona: 13/11/2003


Logo Culturarts

Plaça Viriato s/n · 1er. pis
46001 València
Tel. 961 20 65 38 · 961 20 65 00
biblioteca_teatre_ivc@gva.es
medina_fer@gva.es