Companyia: Compañía Nacional de Danza. CND
Duració: 1 h. 15 min.

---

Fitxa tècnica

Bailarín/a: Arias, Luisa María, Dury, Jean Philippe, Jiménez, Marina, Montllor, Isaac, Thome, Fabian
Dirección artística: Duato, Nacho
Proyección: Montllor, Isaac

---

Més dades

Habitualmente, una música me inspira a hacer un ballet. En esta ocasión el mar y su luz, el fuego y su significado en nuestra cultura , y la fertilidad de la tierra, han sido mis puntos de inspiración .
Con este trabajo me gustaría reflejar unas sensaciones e imágenes personales de carácter íntimo: la vigencia de unas raíces cuya esencia, pese al prolongado alejamiento en la distancia y la influencia de otras culturas, siempre sentí en el flujo de mis venas.

Para ello, he evitado ingredientes folklóricos, alusiones históricas, anécdotas o referencias a personajes, esperando transmitir, a través del movimiento, la sensualidad del paisaje, la sensibilidad de sus habitantes y el desenfadado culto a lo efímero característicos de la Comunidad Valenciana.

Alejarse del estereotipo ha significado prescindir del artificio en la música, el vestuario o la escenografía hasta llegar a una simplificación que puede resultar aparentemente fría frente a la exuberancia cotidiana en la vida de nuestras gentes; pero sí espero comunicar esa vitalidad en el movimiento.

He recurrido para ello a sonidos de percusión y viento, siempre envueltos por el constante batir de las aguas, no sólo porque identifiquen la cultura valenciana, sino por haberme ayudado a descubrir movimientos cercanos a la tierra, de fuerza telúrica, y así contrastar mejor los movimientos más delicados, como los correspondientes a los pasos a dos de El Azahar o de El Mar.

Dedico este ballet a todos aquellos que, como yo, se sientan cómplices con el Mediterráneo.


Habitualment, una música m'inspira a l'hora de fer un ballet. En aquesta ocasió, el mar i la seua llum, el foc i el seu significat en la nostra cultura, i la fertilitat de la terra, han sigut els meus punts d'inspiració.
Amb aquest treball m'agradaria reflectir unes sensacions i imatges personals de caràcter íntim: la vigència d'unes arrels, l'essència de les quals, tot i el llarg allunyament en la distància i la influència d'altres cultures, sempre vaig sentir en l'interior de les meues venes.


Per a això, he evitat els ingredients folklòrics, les al·lusions històriques, les anècdotes o referències a personatges, esperant transmetre, a través del moviment, la sensualitat del paisatge, la sensibilitat dels seus habitants i el desenfadat culte a al que és efímer, tan característics de la Comunitat Valenciana.

Allunyar-se de l'estereotip ha significat prescindir de l'artifici en la música, el vestuari o l'escenografia fins a arribar a una simplificació que pot resultar aparentment freda, davant l'exuberància quotidiana en la vida de les nostres gents; però sí que espere comunicar aquesta vitalitat en el moviment. He usat, per a fer-ho, sons de percussió i vent, sempre embolicats pel constant batre de les aigües, no només perquè identifiquen la cultura valenciana, sinó per haver-me ajudat a descobrir moviments pròxims a la terra, de força tel·lúrica, i així contrastar millor els moviments més delicats, com els corresponents als passos a dos de La Flor del taronger o del Mar.


Dedique aquest ballet a tots aquells que, com jo, se senten còmplices del Mediterrani.

---

Representacions

Teatre Calderón d'Alcoi: 19/02/2011

---