Duració: 1h. 20'
Estrena: 2009, Temporada Alta. Festival Internacional de Teatre Girona

---

Fitxa tècnica

Autor: Pinter, Harold
Dirección escénica: Masó, Xicu

---

Més dades

Pinter ens planteja sempre un misteri: ¿somia algú que dorm des de fa vint-i-nou anys en UNA MENA D'ALASKA mental?; ¿per què no vol un taxista anar a VICTORIA STATION?; ¿com és que una parella recorda de manera tan diferent la NIT que es van conèixer?
Pinter ens posa sempre al davant personatges plens d'ombres i de secrets, que ens diuen tantes coses amb les paraules com amb els silencis, que ens amaguen com són fins que de sobte, a vegades, se'ns obren com un llibre perquè els puguem llegir.
Són uns personatges tan fascinants, irritants, vulnerables i insuportables com nosaltres mateixos. De fet, si ens hi fixem bé, veurem que som nosaltres mateixos.

La memòria és la clau del teatre de Harold Pinter, i també és el fil que ha permès al director Xicu Masó relligar en un sol espectacle tres de les seves millors peces breus.
"Una mena d'Alaska", "Victoria Station" i "Nit" exploren, amb aquell us tan precís del llenguatge i dels silencis que ha convertit Pinter en un clàssic modern, alguns dels abismes de l'experiència humana: la pèrdua, la solitud, el fracàs de la comunicació i el territori desconegut que hi ha entre la vida i la mort.
"Una mena d'Alaska" és una obra mestra, d'una rara intensitat emocional i poètica.
Inspirada en el llibre "Awakenings" del neuròleg Oliver Sacks, presenta el moment de retorn a la vida conscient d'una dona afectada per la malaltia epidèmica encephalitis lethargica.
Deborah era una adolescent quan va deixar de viure amb l'altra gent, per aïllar-se en "una mena d'Alaska" mental. Quan es desperta, gràcies al descobriment del medicament L-Dopa,
s'han escolat vint-i-nou anys de la seva vida. I ella no ho sap.
A "Victoria Station" i "Nit", l'autor incorpora un registre que també li és molt característic: el sentit de l'humor. A la primera peça, dos professionals intenten comunicar-se sense gaire èxit. L'un treballa sol, en el torn de nit, al locutori d'una empresa de taxis. L'altre, que no fa cas del seus requeriments, és el taxista número 274 i es troba aparcat en un lloc imprecís de la ciutat i de la seva pròpia consciència. El 274 només sap que s'ha enamorat d'una noia que dorm al seient del darrere, i no recorda, o no vol recordar, altres coses de la seva vida.
La dona i l'home del matrimoni protagonista de l'esquetx "Nit", en canvi, recorden amb exactitud la nit que es van conèixer. És clar que, tots dos, d'una manera completament diferent.

---

Representacions

Teatre Tantarantana: 03/03/2010

---