Roma 1956

Imatge d'alta resolució


Roma 1956

Imatge d'alta resolució


Roma 1956

Imatge d'alta resolució


Roma 1956

Imatge d'alta resolució


Roma 1956

Imatge d'alta resolució


Roma 1956

Imatge d'alta resolució


Roma 1956

Imatge d'alta resolució


Fitxa de espectacle

Roma 1956

Companyia: Zircó Produccions, Dramatúrgia 2000 Producció i Gestió Teatral
Duració: 90' aprox.
Estrena: 24 de març 2010 en la Sala Zircó


Documents per a descarrega


Documents per a consultar en la sala

  • DT/2809 Roma 1956: horarios y precios. Dossier

Fitxa tècnica

Autor: Clementi, Giovanni
Dirección: Pérez Roldán, Jaume
Intérprete: Espinós, Rosanna, Lloret, Juansa, Ochoa, Manuel
Iluminación: Méndez, Sergio
Espacio escénico: Pérez Roldán, Jaume
Espacio sonoro: Rimsky, Petr
Vestuario: Perpiñá, Cristina
Diseño gráfico: Kassab, Assad
Ayudante de dirección: Garrigues, Vicky
Fotografía: Kassab, Assad
Producción ejecutiva: Garrigues, Vicky, Pastor, Toni
Versión: Pastor, Toni


Més dades


En la Italia del régimen fascista se promulgó una ley sobre discriminación racial que obligó a muchos hebreos, ante la incertidumbre sobre el futuro, a ceder legalmente sus propiedades a otras personas y desaparecer en espera de tiempos mejores, siempre con la clara condición de ser devueltas a sus legítimos dueños, si estos volvían. Marcello e Immacolata Consalvi fueron unos de los repentinos, y momentáneos, afortunados.

Con este material, Gianni Clementi escribe L'ebreo (Roma 1956, en nuestra versión valenciana).

Clementi, tal y como nos tiene acostumbrados, construye magistralmente unos personajes y una época que nosotros podríamos, tal vez, identificar: Roma, en los años 50, vivía una postguerra, al igual que sucedía aquí, situación política aparte. Unos personajes que, llevados a una situación límite, se convierten en espejos que nos obligan a hacernos preguntas: ¿qué somos capaces de hacer por defender unos privilegios? ¿Hasta qué punto somos culpables de nuestra miseria y nuestra mezquindad? ¿Por qué a veces dudamos de si somos víctimas o verdugos?

Lo que ciertamente respiran los personajes de Clementi es humanidad. Además, se expresan en el dialecto romanesco que les confiere fuerza, autenticidad y proximidad; un lenguaje que, en nuestra versión, ha buscado el paralelismo en el habla vulgar de la época en las comarcas centrales valencianas.

Roma 1956 pretende ser un retrato histórico que expone, sin prejuzgarla, esa indefinible linea divisoria entre la culpabilidad y la legitimidad, la verdad y la apariencia, los deseos y sus límites; todo aquello que nos hace vacilar mientras buscamos nuestro bienestar y que, en esta obra de Gianni Clementi, tiene un final de verdadero cine negro.


A la Itàlia del règim feixista es va promulgar una llei sobre discriminació racial que va obligar molts hebreus, davant de la incertesa sobre el futur, a cedir legalment les seues propietats a altres persones i desaparéixer en espera de temps millors, sempre amb la clara condició de ser tornades als seus legítims amos, si estos tornaven. Marcello i Immacolata Consalvi van ser uns dels sobtats, i momentanis, afortunats.

Amb este material, Gianni Clementi escriu l'ebreo (Roma 1956, en la nostra versió valenciana).

Clementi, tal com ens té acostumats, construïx magistralment uns personatges i una època que nosaltres podríem, tal vegada, identificar: Roma, en els anys 50, vivia una postguerra, igual que succeïa ací, situació política a banda. Uns personatges que, portats a una situació límit, es convertixen en espills que ens obliguen a fer-nos preguntes: què som capaços de fer per defendre uns privilegis? ¿Fins a quin punt som culpables de la nostra misèria i la nostra mesquinesa? Per què a vegades dubtem de si som víctimes o botxins?

El que certament respiren els personatges de Clementi és humanitat. A més, s'expressen en el dialecte romà que els conferix força, autenticitat i proximitat; un llenguatge que, en la nostra versió, ha buscat el paral·lelisme en la parla vulgar de l'època en les comarques centrals valencianes.

Roma 1956 pretén ser un retrat històric que exposa, sense prejutjar-la, eixa indefinible esbossa divisòria entre la culpabilitat i la legitimitat, la veritat i l'aparença, els desitjos i els seus límits; tot allò que ens fa vacil·lar mentres busquem el nostre benestar i que, en esta obra de Gianni Clementi, té un final de verdader cine negre.


Representacions

Sala Zircó: 24/03/2010
Sala Zircó: 24/03/2010
Teatre Salesians: 12/06/2010
Teatre Salesians: 12/06/2010
Teatre Talia: 12/01/2011
Teatre Talia: 12/01/2011
Casa de Cultura de Sagunt: 15/04/2011
Casa de Cultura de Sagunt: 15/04/2011


Logo Culturarts

Plaça Viriato s/n · 1er. pis
46001 València
Tel. 961 20 65 38 · 961 20 65 00
biblioteca_teatre_ivc@gva.es
medina_fer@gva.es