Fitxa de espectacle
Pséudolo
Companyia: Teatro Universitario. Universidad de Alicante
Duració: 85 min
Documents per a descarrega
Documents per a consultar en la sala
- 135/3 Pséudolo
Fitxa tècnica
Dirección: Vinaches, Andrés
Traducción: Mesa, Juan Francisco
Intérprete: Abad, Óscar, Baeza, Victoria, Bevilacqua, Selena, Blaco, alejandro, Collados, Arturo, García, Fernando, Martínez, Enrique, Martínez, Miguel, Montoya, Jesús, Monzó, Javier, Moreno, Lola, Navarro, Antonio, Orera, Alejandro, Vizcaíno, Adrián
Flauta: Barrón, Elena
Guitarra: García, Carlos
Clarinete: García, Marisa
Teclados: Hernández, Gregorio
Piano: Marcelo, Irene
Batería: Molas, Ángela
Bajo: Orera, Pau
Més dades
El TEATRO UNIVERSITARIO CLÁSICO es uno de los grupos culturales estables pertenecientes al Secretariado de Cultura, Vicerrectorado de Extensión Universitaria, de la Universidad de Alicante.
Sus objetivos fundamentales son la formación teatral de sus componentes y la difusión del teatro clásico.
2003: "La asamblea de las mujeres", de Aristófanes
2004: "Antígona" de Sófocles
2005: "Lisístrata" de Aristófanes
2006: "Electra" de Sófocles
2007: "Ifigenia en Áulide" de Eurípides
2008: "Pséudolo" de Plauto Con estos montajes llevan realizadas más de 1 20 representaciones y han obtenido 19 premios de carácter comunitario y nacional.
Plauto estrenó esta comedia el año 191 a.C. La trama es prototípica de la comedia plautina, al igual que sus personajes. Un joven, Calidoro, está enamorado de una joven prostituta, Fenicio, que es explotada por Balión, el lenón; éste compromete su venta a un soldado macedonio que fía el éxito de la transacción a su ayudante Hárpax. Pséudolo tiene que intervenir, a ruego de su amito, para tejer un complicado entramado de engaños en el que se ve involucrado el padre de Calidoro, Simón.
Sobre esa trama tan esquemáica, Plauto desarrolla una puesta en escena que pretende sorprender a cada momento al espectador con la aparición de nuevos personajes, las escenas cantadas -las más logradas de todo el drama plautiano- y el vivo desarrollo de los diálogos. Es justamente esa trabajada simplicidad y la fácil identificación de los caracteres representados, por encima de algunas inconsistencias arguméntales, temporales o espaciales -la acción transcurre en Atenas, no en Roma-, la que propicia el triunfo del amor y la diversión.
En suma, Pséudolo, fiel al objetivo del arte dramático, consigue que texto y representación se fundan en un todo para servir al espectáculo.
El TEATRE UNIVERSITARI CLÀSSIC és un dels grups culturals estables pertanyents al Secretariat de Cultura, Vicerectorat d'Extensió Universitària de la Universitat d'Alacant.
Els seus objectius fonamentals són la formació teatral dels seus components i la difusió del Teatre clàssic.
2003: "L'assemblea de les dones" d'Aristòfanes
2004: "Antígona" de Sòfocles
2005: "Lisístrata" d'Aristòfanes
2006: "Electra" de Sòfocles
2007: "Ifigènia en Áulide" de Eurípides
2008: "Pséudolo", de Plaute Amb estos muntatges porten realitzades més de 120 representacions i han obtingut 19 premis de caràcter comunitari i Nacional.
Plaute va estrenar esta comèdia l'any 191 a.C. La trama és prototípica de la comèdia plautina, igual que els seus personatges. Un jove, Calidoro, està enamorat d'una jove prostituta, Fenici, que és explotada per Balión, el suauàs; este compromet la seua venda a un soldat macedoni que fia l'èxit de la transacció al seu ajudant Hárpax. Pséudolo ha d'intervindre, a prec del seu amit, per a teixir un complicat entramat d'enganys en què es veu involucrat el pare de Calidoro, Simón.
Sobre eixa trama tan esquemáica, Plaute desenrotlla una posada en escena que pretén sorprendre a cada moment a l'espectador amb l'aparició de nous personatges, les escenes cantades -les més aconseguides de tot el drama plautiano- i el viu desenrotllament dels diàlegs. És justament eixa treballada simplicitat i la fàcil identificació dels caràcters representats, per damunt d'algunes inconsistències argumenta'ls, temporals o espacials -l'acció transcorre a Atenes, no a Roma-, la que propícia el triomf de l'amor i la diversió.
En suma, Pséudolo, fidel a l'objectiu de l'art dramàtic, aconseguix que text i representació es funden en un tot per a servir a l'espectacle.
Representacions
Teatro Principal de Alicante: 04/09/2009
Teatre Arniches: 24/04/2010
Plaça Viriato s/n · 1er. pis
46001 València
Tel. 961 20 65 38 · 961 20 65 00
biblioteca_teatre@ivc.gva.es
fmedina@ivc.gva.es