Companyia: Xarxa Teatre
Estrena: Festival de Teatro Clásico de Mérida 2009

---

Fitxa tècnica

Autor: Mas i Usó, Pasqual
Dirección: Escamilla, Leandre, Vilanova Guinot, Manuel
Iluminación: Carrasco, Ángel
Espacio escénico: Ripollés, Joan
Construcción de máscaras: Abad, Carles, Ninot, Joan
Diseño de la instalación: Arrufat, Pasqual
Música: Ballester, Juanjo
Idea original: Martí Xar, Vicent
Diseño pirotécnico: Peñarroja, Pepe
Diseño máscaras: Ripollés, Joan

---

Més dades

El poeta romà Ovidi escrigué Les metamorfosis aproximadament l'any 8 a.C. Un dels capítuls millor resolts és el de Prosèrpina, filla de dos germans: Júpiter i Ceres.
Un altre germà, Plutó, s'enamorà de la jove i tots dos s'escaparen a l'Avern sense dir-li-ho a sa mare. Per això Ceres busca amb torxes Prosèrpina i acaba pegant-li foc a la superfície de la terra. Més endavant, en conèixer que la seua filla viu feliçment com a deessa de l'Avern, li demana a Júpiter que la torne a la superfície de la terra. No obstant això, tan sols aquells mortals que no hagueren menjat a l'Avern podien tornar a la superfície, i Prosèrpina havia tastat set grans de mangrana.
Al final Júpiter decideix que la jove visca sis mesos a l'Avern amb el seu espòs i uns altres sis a la terra amb sa mare, per això Prosèrpina és considerada la deessa de les estacions.

Per a narrar aquesta història Xarxa ha concebut un grup de turistes que durant una visita guiada a un Teatre Romà comença a manipular els ninots i les màscares que es troben a l'escenari, ja que una companyia teatral es disposa a inaugurar la propera edició del Festival de Teatre Clàssic amb l'obra Prosèrpina. Durant la següent hora els turistes van narrant l'embolicada història familiar dels déus de l'Olimp.
Una de les aportacions del teatre greco-romà és que la màscara és el personatge. L'actor és la persona, però la narració recau en la màscara. L'obra recorre a un ample registre de confecció i d'utilizació de màscares contemporànies. Al mateix temps es projecten imatges de gran format per l'edifici que es troba ubicat darrere l'escenari. La música i el foc es converteixen en elements imprescindibles per a seguir la narració. Tot això converteix aquesta obra en un clar exemple de teatre visual.

El disseny de les màscares és original de Joan Ripollés, un dels pintors valencians amb una major projecció internacional en aquestos moments. A més, els fons que es projecten sobre els edificis pertanyen a l'obra pictòrica d'aquest artista mediterrani.

---

Representacions

Aire lliure: 19/12/2009

---