Fitxa de espectacle

Calcetines Opus 124

Duració: 90'


Documents per a descarrega


Documents per a consultar en la sala

  • C09/42 Calcetines opus 124.Buen estado.Color.80x60
  • DT/2330 Calcetines Opus 124
  • V2392 DVD Calcetines Opus 124
  • 129/8 Calcetinas Opus 124

Fitxa tècnica

Autor: Colas, Daniel
Dirección: Plaza, José Carlos
Intérprete: Kremel, Joaquín, Sancho, José
Iluminación: Leal, Francisco
Espacio escénico: Leal, Francisco
Vestuario: Moreno, Pedro
Fotografía: Malibrán, Luis
Versión: Arteche, Juan José
Violín: Bartolomé, Leopoldo
Dirección musical: Díaz, Mariano
Violonchelo: Pineda, Paula


Més dades


Daniel Colas ha escrito de forma inteligente, una divertidísima fábula sobre la amistad y la tolerancia. Reúne a dos actores que tratan de crear un buen espectáculo con los momentos estelares más significativos de sus repertorios, acompañándose de pasajes musicales con violín y violonchelo y algún número de payasos.
Les veremos ensayar, pelearse, odiarse, hacer las paces... Se trata de un duelo que maneja rabietas, confidencias, rencores con tal sentido del humor que producirá en el espectador, ese bien tan preciado "la risa" e incluso "la carcajada", pero .hay mas.

SOBRE LA OBRA
Dos payasos, con su nariz roja y coloridos trajes. Dos actores tratando de llegar a un acuerdo para iniciar un proyecto teatral. Dos cómicos, dos personas del mundo del espectáculo ,pero que podrían ser de cualquier otra profesión, personas para quienes, no estando demasiado lejos el momento de la jubilación, están motivados por el deseo de regresar a la luz, un deseo de vida.
Más allá de lo particular de sus profesiones, los protagonistas de esta obra representan las dualidades que todo el mundo llevamos dentro; las contradicciones entre ser y parecer, entre lo bueno y lo malo, el miedo al "otro" y el temor a la soledad.
De esta manera asistiremos a un baile de dudas, un extraño acercamiento de dos individuos completamente opuestos y que descubriéndose mutuamente y sin querer la mayoría de las veces, van a aprender a conocerse, a comprenderse y quizá a quererse.

Baile de dudas porque cuando ya se ha alcanzado una edad en la que se han adquirido algunas incertidumbres, no es tan sencillo ver como esas aparentes convicciones se tambalean.
Nuestros dos protagonistas, tratan de montar un recital poético, acompañado de música y unas escenas "de payasos". Pero si bien es cierto que la música armonizará sus desacuerdos, la idea del "numero de payasos" solo logrará evidenciar sus desacuerdos ,creándoles un clima insoportable de tensión y división.
El menor detalle de comportamiento, o la menor toma de posición, infundirá dudas en la mente del otro . De interrogantes en certidumbres, de enfrentamientos a sumisiones, de confidencias en confesiones, los dos personajes se van a descubrir paulatinamente el uno al otro y vivirán ante nosotros la historia de una amistad incipiente, de una amistad fuerte y duradera porque está construida sobre la contradicción y la aceptación de la realidad del otro.
Al final ¿Quiénes son estos dos payasos que se oponen a todo? Son sencillamente hombres con sus contradicciones, sus debilidades, su crueldad y por qué no, también con su ternura. Seguramente son las dos caras de un mismo personaje. Dos caras a la vez perfectamente distintas y absolutamente idénticas. En definitiva, seres humanos - con sus ridículas vanidades, es decir "payasos".


Daniel Colas ha escrit de forma intel·ligent, una divertidísima faula sobre l'amistat i la tolerància. Reunix dos actors que tracten de crear un bon espectacle amb els moments estel·lars més significatius dels seus repertoris, acompanyant-se de passatges musicals amb violí i violoncel i algun nombre de pallassos.
Els veurem assajar, barallar-se, odiar-se, fer les paus... Es tracta d'un dolc que es maneja rabinades, confidències, rancors amb este sentit de l'humor que produirà en l'espectador, eixe bé tan preat "la rialla" i inclús "la carcallada", però. hi ha mes.

SOBRE L'OBRA
Dos pallassos, amb el seu nas roig i colorits trages. Dos actors tractant d'arribar a un acord per a iniciar un projecte teatral. Dos còmics, dos persones del món de l'espectacle ,però que podrien ser de qualsevol altra professió, persones per als que, no estant massa lluny el moment de la jubilació, estan motivats pel desig de tornar a la llum, un desig de vida.
Més enllà del particular de les seues professions, els protagonistes d'esta obra representen les dualitats que tot el món portem dins; les contradiccions entre ser i paréixer, entre el bo i el pitjor, la por al "un altre" i el temor de la soledat.
D'esta manera assistirem a un ball de dubtes, un estrany acostament de dos individus completament oposats i que descobrint-se mútuament i sense voler la majoria de les vegades, aprendran a conéixer-se, a comprendre's i potser a voler-se.
Ball de dubtes perquè quan ja s'ha aconseguit una edat en què s'han adquirit algunes certeses, no és tan senzill veure com eixes aparents conviccions es trontollen.
Els nostres dos protagonistes, tracten de muntar un recital poètic, acompanyat de música i unes escenes "de pallassos". Però si bé és cert que la música harmonitzarà els seus desacords, la idea del "numere de pallassos" només aconseguirà evidenciar els seus desacords ,creant-los un clima insuportable de tensió i divisió.
El menor detall de comportament, o la menor presa de posició, infondrà dubtes en la ment de l'altre . D'interrogants en certeses, d'enfrontaments a submissions, de confidències en confessions, els dos personatges es van a descobrir gradualment l'un a l'altre i viuran davant de nosaltres la història d'una amistat incipient, d'una amistat forta i duradora perquè està construïda sobre la contradicció i l'acceptació de la realitat de l'altre.
Al final qui són estos dos pallassos que s'oposen a tot? Són senzillament hòmens amb les seues contradiccions, les seues debilitats, la seua crueltat i per què no, també amb la seua tendresa. Segurament són les dos cares d'un mateix personatge. Dos cares al mateix temps perfectament distintament i absolutament idèntiques. En definitiva, sers humans - amb les seues ridícules vanitats, és a dir "pallassos".


Representacions

Teatre Principal: 18/11/2009
Teatro Principal de Alicante: 22/05/2009
Ajuntament-Casa de Cultura de L'Alfàs del Pí: 27/03/2010


Logo Culturarts

Plaça Viriato s/n · 1er. pis
46001 València
Tel. 961 20 65 38 · 961 20 65 00
biblioteca_teatre_ivc@gva.es
medina_fer@gva.es