Més dades

Pasqual sempre dóna en el clau. Quan m'arriba un dels seus textos acabe de tenir una conversa o he llegit o reflexionat sobre alguns dels aspectes essencials de la seua obra. Esta vegada tornem a veure personatges en crisi. Darrerament no es parla més que de crisi econòmica, però també ens arriben comentaris d'un moment crític global on s'inclouria també una crisi ecològica, cultural i social. Sembla que la gent comença a qüestionar-se este sistema de producció sense límit, a estar cansada de "fer cada vegada més i més". Comprovem que l'addicció al creixement ha produït grans desequilibris i desigualtats, en contra del progrés humà i social. La gent té ganes de portar una vida més frugal, o m'equivoque?

Tota esta reflexió és per parlar-vos del Somriure de Maureen O'Hara on els personatges tracten de construir les seues vida sobre unes bases que, suposadament, han de fer-los feliços, però... Qui no se sent sobrepassat per totes les coses que ha de fer i que li demanen ? A qui no li costa trobar temps per a xerrar, encara que siga amb la parella amb la qual conviu? Qui disposa de temps per a ocupar-se dels pares ja grans o dels fills?. Amb este món de pressions externes els personatges tracten de comunicar-se amb els altres, però ho fan atropelladament, a contratemps provocant situacions insòlites que Pasqual converteix en hilarants. Busquen consol, tenen necessitat de contar les seues històries, però ho faran a qualsevol preu.

Què difícil es comunicar-se de veritat per als nostres personatges i què difícil es escriure teatre de veritat, com el de Pasqual. No literatura sinó escriptura escènica feta per a ser representada, feta per un home de teatre que sap trepitjar el terreny de l'acció i de les emocions. Què difícil es fer humor i què bé que ho fa també Alapont. És meravellós tenir un tàndem autor-directora com el nostre, que pugam treballar en equip, vivint junts tot el procés de creació. També es meravellós comptar amb uns actors amb ganes de mostrar misèries sense tenir por de quedar indignes. Estan encantadorament indignes, ja ho veureu, i us faran emocionar i riure o almenys segur, segur: somriure, un somriure com el de Maureen O'Hara.

Representacions

Casa de Cultura de Puçol: 09/05/2009
Teatre Olimpia d'Oliva: 15/05/2009
Teatre Municipal de la Vall d'Uixó: 06/06/2009
Teatre Principal d'Alcoi: 12/06/2009
Palau Altea Centre d'Arts: 29/12/2009
Teatre Talia: 14/04/2010
Teatre Arniches: 12/03/2010
Gran Teatre d'Alzira: 12/02/2010
Teatro Auditorio Centro Social de Denia: 20/02/2010
Casa de Cultura de Sagunt: 14/05/2010
Casa de Cultura de Picassent: 24/09/2010
Auditori Municipal de Vila-Real: 13/03/2010
Teatro Municipal Astoria: 12/11/2010