Més dades

Terenci (190-154 A. C.). Era d'origen nord-africà, en concret cartaginés. Va ser un dels molts esclaus que l'exèrcit romà va fer en les seues campanyes. Però, a diferència d'altres, ell va tindre millor sort, va ser escollit per a rebre una bona educació. L'acceptació que va tindre per part de la família dels Escipió, li va possibilitar la protecció i el mecenatge necessari per escriure les seues comèdies, sis en total: La sagra, L'Adrianna, Els germans, L'eunuc, El turmentat de si mateix i Formió.
Va viure en plena República romana, coincidint amb la primera expansió mediterrània, i en plena eufòria de les conquestes de Roma sobre Macedònia. El món hel·lé estava dominat per les potents legions romanes. Per aquesta raó, no estava ben vist aqueix gust per la cultura hel·lènica que ell professava, de fet la crítica de l'época va ser molt dura amb les seues obres. També va ser acusat de plagiar els arguments de Menandre.
El seu métode de treball ens va cridar l'atenció, "contaminava" els arguments de Menandre per donar-li la seua visió, no es limitava a fer de simple traductor de les comèdies gregues. Nosaltres en aquest espectacle hem fet el mateix amb les sis obres que va escriure, hem agafat els seus temes i personatges per construir una trama totalment diferent, però sempre fidels a aqueix esperit de treball que Terenci mateix va posar en marxa.
Terenci va ser membre del "Club dels Escipió". Un grup molt influent políticament i socialment que tenia com a cap visible Escipió Emilia, un polític-militar descendent de la familia noble dels Escipió. Aquests també admiraven la cultura hel·lénica, i en concret, la filosofía epicúria que van intentar posar-la en pràctica gràcies a la seua amistat. També ajudaren Terenci a escriure alguns dels passatges de les seues comèdies, cosa que tampoc no es va lliurar de les crítiques de l'època.
Les seues comèdies no tenien una acceptació tan popular com les de Plaute, de fet La sogra va partir dos fracassos estrepitosos en la seua representació, pero grácies a Turpió, un actor molt important de l'època, que es va entossudir en representar-la de nou, va aconseguir l'èxit desitjat.
L'admiració vers el món hel-lènic el va portar a deixar la seua posició còmoda a Roma, i a emprendre un viatge cap a Grècia, per descobrir aqueixa cultura que tant admirava. Desgraciadament, no va poder tornar d'aquell viatge, va morir en un naufragi, i aixó, ens ha privat de gaudir de noves comèdies del poeta.
Aquests són alguns dels molts elements que hem utilitzat per oferir-vos Terentius. Hem iniciat l'espectacle la nit que ell s'acomiada dels seus amics, abans d'iniciar el viatge.
No es tracta de cap recreació històrica, encara que alguns personatges han existit realment. Més aviat, m'agradaria parlar de ciència ficció històrica, per acostar-nos a la gran metàfora de Terenci i del seu temps, que després de XXII segles encara ens sembla molt contemporània.

JUANJO PRATS


De manera paral.lela a l'espectacle Terentius té lloc la mostra "La València romana després de Terenci".

Representacions

Teatre Rialto: 05/12/1997