Fitxa de espectacle

Bodas de sangre

Companyia: Teatres de la Generalitat


Documents per a consultar en la sala

  • DT/9 Dossier de espectáculo
  • 39/3 Programa de mano
  • F952 'Bodas de sangre'. 23 còpies de l'assaig (24*17,8 cm. B/N)
  • AF1 'Bodas de sangre'. 74 còpies (28*20 cm, color)

Fitxa tècnica

Autor: García Lorca, Federico
Dirección escénica: Wilson, Edward
Intérprete: Bravo, Maribel, Cases, Martín, Cases, Martín, Chiner, Marta, Chueca, Mercedes, Ferrer, Empar, Fresneda, Nacho, Gamó, José Antonio, Gamó, José Antonio, Goyanes, Mara, Lagos, Vicky, Martín, María, Merlo, David, Merlo, David, Montero, José, Moreno, Beatriz, Peris Mencheta, Sergio, Román, Mónica, Sánchez, Esther, Sanjuan, Salomó, Ugalde, Santi, Ugalde, Santi, Valle, Carmen del, Villeta, Noelia, Yeste, Carmen
Iluminación: Duart, Pelegrí
Espacio escénico: Bolta, Salvador, Collett, Lotte
Espacio sonoro: Esteve, Ricardo
Vestuario: Martí, Pepe
Realización de espacio escénico: Xaloc
Ayudante de dirección: Pujol, Jaime
Colaboración: Conejero Tomás Dionís-Bayer, Manuel Ángel
Producción: Producciones Estrada, Teatres de la Generalitat
Profesorado: Amfruns, Montse
Utillaje: Bolta, Salvador, Collett, Lotte
Ayudante de vestuario: Cascales, Luis
Ayudante: Cruz, Rafael
Producción ejecutiva: Lee, Brian


Més dades


"Bodas de sangre" és una "tragèdia moderna". La tragèdia clàssica i les formes que la van seguir -com ara la tragèdia shakespeariana- reconeixien la natura catàrtica del fet tràgic. El rei Lear emergeix de la tempesta desprès d'haver perdut tot allò que estima, però ho fa amb una comprensió completa dels seus errors. Encara que, cap al final de Hamlet, l'escenari apareix ple de cadàvers, el propi Hamlet ha arribat a l'autorealització i l'estat de Dinamarca ha estat purificat.
A la fi de "Bodas de Sangre", no sembla haver catarsi en les personatges. Continuen atrapats en un món repressiu. L'única pau que la mare ha aconseguit és el fet de saber que ja no ha de tindre por per la pèrdua d'un altre, perquè ja no li queda ningú dels seus. La Núvia mostra la passió que porta dins, sense poder fer res més. Fins i tot, l'ús ritual de la litúrgia catòlica, cap al final de la funció, invoca la Creu, no com a camí de redempció o de salvació, sinó com a record del patiment i de la mort -"dulces clavos, dulce cruz"-. Si existeix cap catarsi, ho és només per al públic.


Representacions

Teatre Principal: 16/11/1996


Logo Culturarts

Plaça Viriato s/n · 1er. pis
46001 València
Tel. 961 20 65 38 · 961 20 65 00
biblioteca_teatre_ivc@gva.es
medina_fer@gva.es