Esta criatura / Aquesta criatura

Imatge d'alta resolució

Esta criatura / Aquesta criatura

Imatge d'alta resolució

Esta criatura / Aquesta criatura

Imatge d'alta resolució

Esta criatura / Aquesta criatura

Imatge d'alta resolució


Esta criatura / Aquesta criatura

Imatge d'alta resolució


Esta criatura / Aquesta criatura

Imatge d'alta resolució


Fitxa de espectacle

Esta criatura / Aquesta criatura

Companyia: Germinal Producciones
Duració: 80 min
Estrena: 26 de junio de 2008 Festival Grec de Barcelona


Documents per a descarrega


Documents per a consultar en la sala


Fitxa tècnica

Autor: Pommerat, Joël
Dirección: Simón, Antoni
Traducción: Rogers Alemany, Philip
Intérprete: Belmonte, Resu, Carmona Ferrer, Isabel, Díaz, Inés, Lahoz, Ferrán, Minguell, Josep, Miravete, Pepe, Montero, Andrea, Rocatti, Isabel
Iluminación: Kuchinow, Silvia
Espacio escénico: Azorín, Paco
Espacio sonoro: Teruel, Laura
Vestuario: Viñolo, Georgina
Ayudante de dirección: Alarcón, Marta
Producción ejecutiva: Calleja, Sergi
Secretaria: Edo, Victoria
Administración: López, Patricia


Més dades

QUE ES SER PADRE HOY
Este texto lleno de autenticidad de Joël Pommerat, nace como resultado de la invitación al dramaturgo para asistir a unos talleres de terapia familiar en una ciudad de provincias de Francia.
A partir de esta experiencia que le conmovió, el autor decide escribir un texto, no como teatro-documento, sino que utiliza este material tan vital y real para hacer un texto teatral con entidad propia. Que transporta lo concreto de nuestra vida al teatro.
Desde la contemporaneidad, nos presenta una serie de escenas que componen un mosaico sobre las relaciones familiares, fundamentalmente entre padres e hijos.
Un tema universal que nos atañe y nos emociona.
El titulo de la obra nos sugiere la evocación deliciosa de un paraíso perdido, de un mundo ideal en el que las relaciones entre padres e hijos no son más que ternura, comprensión y serenidad. Pero la realidad es más dura y se manifiesta con todo sucortejo de sufrimiento, de soledad, frustración, de no dichos, conflictos,
incomprensión.
La obra nos muestra el alma humana y viene a recordarnos que cada padre o madre es el o ella misma un niño o una niña que cargan con su herida. Y es desde este doble punto de vista que intentan construir la educación de sus hijos.
La obra se compone de 10 escenas que no tienen relación de continuidad entre unas y otras:
Así vemos el testimonio de una joven embarazada algo deprimida escuchar las exigencias de su madre que la acusa de no estar a la altura de las circunstancias y la actitud de la hija de encajar y tragar, cayendo todavía más bajo.
La casi adolescente en paro que da a su hijo recién nacido a una pareja de vecinos. El adolescente que insulta a su padre en paro y que expresa su rabia contra una sociedad que no le da lo que quiere.
Una niña de padres divorciados que no quiere volver a ver a su padre, ya que se aburre con él.
Una madre posesiva y melancólica que suplica a su hijo que no vaya a la escuela y se quede con ella.
Dos madres solteras que han de ir al tanatorio a reconocer el cadáver de un joven, tal vez su hijo.
La alegría del nacimiento de un bebe.
La dureza de un padre que no te da la dignidad ni te reconoce.
Una madre que se excusa ante su hija por años de dureza y frialdad.

QUE ÉS SER PARE HUI
Este text ple d'autenticitat de Joël Pommerat, naix com resultat de la
Invitació al dramaturg per a assistir a uns tallers de teràpia familiar en una ciutat
De províncies de França.
A partir d'esta experiència que li va commoure, l'autor decidix escriure un text, no
com a teatre-document, sinó que utilitza este material tan vital i real per a fer un
Text teatral amb entitat pròpia. Que transporta ho concrete de la nostra vida al
Teatre.
Des de la contemporaneïtat, ens presenta una sèrie d'escenes que componen un
Mosaic sobre les relacions familiars, fonamentalment entre pares i fills. Un
Tema universal que ens afecta i ens emociona.
El titule de l'obra ens suggerix l'evocació deliciosa d'un paradís perdut, d'un
Món ideal en què les relacions entre pares i fills no són més que tendresa,
Comprensió i serenitat. Però la realitat és més dura i es manifesta amb tot el seu
Seguici de patiment, de soledat, frustració, de no dites, conflictes, Incomprensió.
L'obra ens mostra l'ànima humana i ve a recordar-nos que cada pare o mare és
El o ella mateixa un xiquet o una xiqueta que carreguen amb la seua ferida. I és des d'este doble
Punt de vista que intenten construir l'educació dels seus fills.
L'obra es compon de 10 escenes que no tenen relació de continuïtat entre unes i
Altres:
Així veiem el testimoni d'una jove embarassada quelcom deprimida escoltar les
Exigències de sa mare que l'acusa de no estar a l'altura de les circumstàncies i la
Actitud de la filla d'encaixar i engolir, caient encara més davall.
La quasi adolescent en desocupació que dóna al seu fill xiquet de bolquers a una parella de veïns. El
Adolescent que insulta son pare en desocupació i que expressa la seua ràbia contra una societat
Que no li dóna el que vol.
Una xiqueta de pares divorciats que no vol tornar a veure son pare, ja que s'avorrix
Amb ell.
Una mare possessiva i melancòlica que suplica al seu fill que no vaja a escola i se
Quede amb ella.
Dos mares fadrines que han d'anar al tanatori a reconéixer el cadàver d'un jove, tal
Vegada el seu fill.
L'alegria del naixement d'un beu.
La duresa d'un pare que no et dóna la dignitat ni et reconeix.
Una mare que s'excusa davant de la seua filla per anys de duresa i fredor.


Representacions

Teatre Micalet: 17/10/2008


Logo Culturarts

Plaça Viriato s/n · 1er. pis
46001 València
Tel. 961 20 65 38 · 961 20 65 00
biblioteca_teatre@ivc.gva.es
fmedina@ivc.gva.es