Companyia: Teatro de los Manantiales

---

Documents per a descarrega

• Cartell

---

Fitxa tècnica

Dirección: Flores, Ximo
Intérprete: Arlandis, Vicent, Romero, Laura
Espacio escénico: Flores, Ximo
Voz: Miralles, Paula, Renn, Max
Vídeo: Spektral

---

Més dades

Sin duda hemos pretendido mirar a nuestro alrededor, incluso lo hemos hecho con atención para descubrir con una cierta tristeza que no hemos podido reconocer nada, vivimos unos momentos de mucha confusión, y posiblemente sea este el eje central temático de "ESPECULACIONES".La delgada línea que separa lo público de lo privado, la continuada espectacularización de la realidad y la acentuada sensación de impotencia frente a los acontecimientos que sacuden al mundo para hacernos mas llevadera esta frustración nos sumergen en un universo basado en el hedonismo y la diversión mas patética, propia de las peores pesadillas de Goya o de Valle Inclán. Planea en el montaje una idea de violencia fruto de esa desorientación ,la violencia de una pareja se convierte en el epicentro de todos los desastres bélicos del mundo.
Un crítico valenciano reprochaba de este trabajo que no daba soluciones a nada , creo que esto es de una ingenuidad alarmante, yo personalmente desconfiaría mucho de aquellos artistas que intentaran dar soluciones, en este sentido me quedo con unas palabras de J.Genet: "lo único que puede una obra de arte es suscitar ansia de otro estado del mundo, y tal ansia es revolucionaria."


Sens dubte hem pretés mirar al nostre voltant, inclús ho hem fet amb atenció per a descobrir amb una certa tristesa que no hem pogut reconéixer res, vivim uns moments de molta confusió, i possiblement siga este l'eix central temàtic de "ESPECULACIONS".La prima línia que separa el públic d'allò que s'ha privat, la continuada espectacularización de la realitat i l'accentuada sensació d'impotència enfront dels esdeveniments que sacsen al món per a fer-nos mes suportable esta frustració ens submergixen en un univers basat en l'hedonisme i la diversió mes patètica, pròpia dels pitjors malsons de Goya o de Vall Inclán. Planeja en el muntatge una idea de violència fruit d'eixa desorientació ,la violència d'una parella es convertix en l'epicentre de tots els desastres bèl·lics del món.
Un crític valencià retreia d'este treball que no donava solucions a res , crec que açò és d'una ingenuïtat alarmant, jo personalment desconfiaria molt d'aquells artistes que intentaren donar solucions, en este sentit em quede amb unes paraules de J.Genet: "l'única cosa que pot una obra d'art és suscitar ànsia d'un altre estat del món, i tal ànsia és revolucionària."

---

Representacions

Teatro de los Manantiales: 03/04/2008
Teatro de los Manantiales: 12/03/2010

---