Companyia: Suc de Teatre - La Tarumba

---

Documents per a descarrega

• Cartell

---

Documents per a consultar en la sala

---

Fitxa tècnica

Autor: Martínez, José Antonio
Dirección: Martínez, José Antonio
Intérprete: Carreres, Salva, Ibiza, Mariví
Iluminación: Martínez, José Antonio
Espacio escénico: Martínez, José Antonio
Diseño gráfico: Grau, Inma
Producción: Ajuntament d'Alzira, Associació Cultural La Tarumba
Vídeo: Anel, Maite
Audiovisual: Anel, Maite
Versión: Campos, Francesc
Voz: Collado, Isabel, Nogués, Anaís
Música: Grau, Pepe

---

Més dades

Un suceso trágico coloca a un matrimonio en la frontera de la locura. Allí se debaten entre asumir su responsabilidad o precipitarse en su abismo para siempre. Su lucha sucede en esa incierta, frágil e indefinible frontera donde la conciencia abandona el sentido de la realidad para precipitarse en un mundo amable, pero laberíntico, poblado de espejos, que reflejan la quimera creada por ellos y les cierra la puerta a la angustia y a la culpa. Huyendo del dolor, han creado una realidad a su medida, forjada de deseos, amnesias y mentiras que les impiden reconocerse, sentir el dolor y asumir la culpa. Sólo enfrentándose a él protagonizarán la catarsis que, sin embargo, les abrirá el futuro.
Como todo proceso mental cercano a la locura, sus avances y retrocesos están impregnados de confusión, inquietud y misterio. El espectador asiste al principio al encuentro de dos seres que se desconocen en un espacio extraño, pero que, paulatinamente, ellos y el público van tomando conciencia de la relación y el drama que les une. El espectador reconstruye con ellos una vida hecha de ilusiones, proyectos, desencuentros, abandonos y resentimiento que pretendían borrar, pero que va aflorando, debido a la intensidad de la tragedia que han provocado en parte y que no les deja en paz. Al final se enfrentan a una disyuntiva: quedarse definitivamente en esa realidad paranoica o volver y asumir su dolor y su responsabilidad.
El espectáculo pretende golpear duramente nuestras conciencias, reflejando la elevada dosis de irresponsabilidad con la que hemos construido nuestras vidas. El egoísmo llena muchos de nuestros comportamientos y va minando las relaciones de pareja y de padres con los hijos. Así, no sólo se desmoronan rápidamente las ilusiones y los proyectos vitales, cuyo fracaso, al fin y al cabo, no sólo nos daña a nosotros, los adultos, sino -y esto es lo terrible- puede provocar en quienes están bajo nuestra tutela terribles desgracias.
La atracción del espejo es un espectáculo ambicioso, en cuanto que se invita al espectador a descubrir la identidad de los personajes y su drama al mismo tiempo que lo hacen ellos mismos. La confusión que les invade, el enigma de su situación, la lucha por conocer son los mismos que los del público. La historia avanza dando respuesta a todas las preguntas, las del espectador y las de los personajes.


Un succés tràgic col·loca a un matrimoni en la frontera de la bogeria. Allí es debaten entre assumir la seua responsabilitat o precipitar-se en el seu abisme per sempre. La seua lluita succeïx en eixa incerta, fràgil i indefinible frontera on la consciència abandona el sentit de la realitat per a precipitar-se en un món amable, però laberíntic, poblat d'espills, que reflectixen la quimera creada per ells i els tanca la porta a l'angoixa i a la culpa. Fugint del dolor, han creat una realitat a la seua mesura, forjada de desitjos, amnèsies i mentides que els impedixen reconéixer-se, sentir el dolor i assumir la culpa. Només enfrontant-se a ell protagonitzaran la catarsi que, no obstant això, els obrirà el futur.
Com tot procés mental pròxim a la bogeria, els seus avanços i retrocessos estan impregnats de confusió, inquietud i misteri. L'espectador assistix al principi a la trobada de dos sers que es desconeixen en un espai estrany, però que, gradualment, ells i el públic van prenent consciència de la relació i el drama que els unix. L'espectador reconstruïx amb ells una vida feta d'il·lusions, projectes, desencontres, abandons i ressentiment que pretenien esborrar, però que va aflorant, a causa de la intensitat de la tragèdia que han provocat en part i que no la deixa en pau. Al final s'enfronten a una disjuntiva: quedar-se definitivament en eixa realitat paranoica o tornar i assumir el seu dolor i la seua responsabilitat.
L'espectacle pretén colpejar durament les nostres consciències, reflectint l'elevada dosi d'irresponsabilitat amb què hem construït les nostres vides. L'egoisme plena molts dels nostres comportaments i va minant les relacions de parella i de pares amb els fills. Així, no sols s'afonen ràpidament les il·lusions i els projectes vitals, el fracàs dels quals, al cap i a la fi, no sols ens danya a nosaltres, els adults, sinó -I açò és el terrible- pot provocar en els que estan davall la nostra tutela terribles desgràcies.
L'atracció de l'espill és un espectacle ambiciós, en quant que s'invita a l'espectador a descobrir la identitat dels personatges i el seu drama alhora que ho fan ells mateixos. La confusió que els invadix, l'enigma de la seua situació, la lluita per conéixer són els mateixos que els del públic. La història avança donant resposta a totes les preguntes, les de l'espectador i les dels personatges.

---

Representacions

Auditorio de la Casa de la Cultura de Alzira: 19/01/2008
Centre Cultural de Mislata: 08/10/2008
Centre Cívic de Llosa de Ranes: 16/11/2008
Teatro Enrique Rambal: 14/12/2008

---