Companyia: 96 Unicornios
Duració: 1 h. 33 min

---

Documents per a consultar en la sala

• V1901 1 DVD; La danza de la mentira

---

Fitxa tècnica

Dirección: Baiges, Carlos
Coreografía: Uriarte, Inés
Intérprete: Aranburu, Libe, Gómez, María José

---

Més dades

La nova obra de la companyia formada per a donar eixida professional als estudiants de l'Escola de Getxo 96 Unicorns és una peça contemporània creada per Aintza Uriarte a partir dels textos i de les trames de tres peces de Molière, El misàntrop, Tartufo i El senyor Juan, i que davall el títol de La dansa de les mentides reflexa la hipocresia en què es basen les relacions socials en l'actualitat.
A pesar que manté el llenguatge dels originals de Molière, l'espectacle ocorre en l'actualitat, en la festa de disfresses que Orgón i Elmira han preparat per a despedir la Nit de Cap d'Any junt amb els seus amics. És llavors que Alcestis, un dels invitats, proposa a Cleanto una aposta, perquè assegura que pot ser hipòcrita i tot el món creurà en ell. Eixe és el detonant d'un ball de mentides, de traïcions i infidelitats que encimbellen a Alcestis.
Hui en dia denunciar la hipocresia no servix de res en opinió del director del muntatge Carlos Baiges. "34", i és que segons els membres de la companyia, hi ha un punt mitjà en què situar les relacions socials, on ni s'és hipòcrita, ni s'és absolutament sincer amb els que ens rodegen, perquè sense pretendre donar la resposta, consideren que "potser tot siga qüestió de mesura. Intenció i mesura".
Per a això, han preparat esta festa que es desenvolupa en un saló d'espills que servixen per a reflectir la bufonada en què s'ha convertit la nostra societat, i ho fan mantenint en tot moment als quinze intèrprets en escena, els que filaran les diferents situacions amb els seus balls.

La nueva obra de la compañía formada para dar salida profesional a los estudiantes de la Escuela de Getxo 96 Unicornios es una pieza contemporánea creada por Aintza Uriarte a partir de los textos y de las tramas de tres piezas de Molière, El misántropo, Tartufo y Don Juan, y que bajo el título de La danza de las mentiras refleja la hipocresía en la que se basan las relaciones sociales en la actualidad.
Pese a que mantiene el lenguaje de los originales de Molière, el espectáculo ocurre en la actualidad, en la fiesta de disfraces que Orgón y Elmira han preparado para despedir la Noche Vieja junto a sus amigos. Es entonces que Alcestes, uno de los invitados, propone a Cleanto una apuesta, porque asegura que puede ser hipócrita y todo el mundo va a creer en él. Ese es el detonante de un baile de mentiras, de traiciones e infidelidades que encumbran a Alcestes.
Hoy en día denunciar la hipocresía no sirve de nada en opinión del director del montaje Carlos Baiges. "34", y es que según los miembros de la compañía, existe un punto medio en el que situar las relaciones sociales, donde ni se es hipócrita, ni se es absolutamente sincero con quienes nos rodean, porque sin pretender dar la respuesta, consideran que "quizá todo sea cuestión de medida. Intención y medida".
Para ello, han preparado esta fiesta que se desarrolla en un salón de espejos que sirven para reflejar la bufonada en que se ha convertido nuestra sociedad, y lo hacen manteniendo en todo momento a los quince intérpretes en escena, quienes hilarán las diferentes situaciones con sus bailes.

---