Companyia: Marta Galán/ Santiago Maravilla
Estrena: 19/01/2007

---

Documents per a consultar en la sala

---

Fitxa tècnica

Autor: Galán, Marta, Maravilla, Santiago
Dirección: Galán, Marta
Intérprete: Maravilla, Santiago
Iluminación: Rovira, Anna
Espacio escénico: Galán, Marta
Audiovisual: Bosma, Sonia, LaPuente, Roger
Música: DeModa, Juanito, Hofmann, Jan, Maravilla, Santiago
Canciones: Hofmann, Jan, Maravilla, Santiago
Sonido: Torres, Juan B.

---

Més dades

De xiqueta llegia contes d'Andersen i Wilde, flipava amb les pel·lícules d'amors impossibles i assistia puntualment a la cita amb Marco, Heidi o Candy Candy.
Si es creix influenciada per este univers melodramàtic tens tots els punts per a ser una sensiblera d'afectació compulsiva. Una més en la llista d'addictes al melodrama i les seues variants.
Afortunadament, en el context en què vaig créixer, no interactuaven diàriament melodrama i violència. En eixe cas, les conseqüències són molt més complexes.

Melodrama vol ser el marc perfecte per a posar en evidència, per mitjà de la radicalitat estètica de l'hardcore, la performance, el trastorne verborreic, el deliri interpretatiu i les cançons d'amor-desamor, el valor exagerat que adquirix en determinats contextos el dolor sentimental hipertrofiat i autoreflexiu. Traure de les casetes, sense concessions, l'extensa llista de motius melodramàtics que ens configuren i que estan a l'orde del dia en tots els contextos socials, en tots els àmbits. Melodrama vol ser una reflexió sobre com es mercadeja amb els sentiments i el dolor, els propis i els dels altres. Demanem horror només si ve enllandat en el format melodramàtic, preparat per a ser consumit, digerit. Pur teatre, pur espectacle, pura representació que ens evita una aproximació crítica, serena i radical a la vida, a la realitat. El dolor existix, danya.

SINOPSIS
De niña leía cuentos de Andersen y Wilde, flipaba con las películas de amores imposibles y asistía puntualmente a la cita con Marco, Heidi o Candy Candy. Si creces influenciada por este universo melodramático tienes todos los puntos para ser una sensiblera de afectación compulsiva. Una más en la lista de adictos al melodrama y sus variantes. Afortunadamente, en el contexto en el que crecí, no interactuaban diariamente melodrama y violencia. En ese caso, las consecuencias son mucho más complejas.

Melodrama quiere ser el marco perfecto para poner en evidencia, mediante la radicalidad estética del hardcore, la performance, el desquicie verborreico, el delirio interpretativo y las canciones de amor-des-amor, el valor exagerado que adquiere en determinados contextos el dolor sentimental hipertrofiado y autoreflexivo. Sacar de quicio, sin concesiones, la extensa lista de motivos melodramáticos que nos configuran y que están a la orden del día en todos los contextos sociales, en todos los ámbitos. Melodrama quiere ser una reflexión sobre cómo se mercadea con los sentimientos y el dolor, los propios y los de los demás. Demandamos horror sólo si viene enlatado en el formato melodramático, preparado para ser consumido, digerido. Puro teatro, puro espectáculo, pura representación que nos evita una aproximación crítica, serena y radical a la vida, a la realidad. El dolor existe, daña.

---

Representacions

Teatro de los Manantiales: 29/11/2007

---