!Que le corten la cabeza!

Imatge d'alta resolució de Mariu Manfredi


!Que le corten la cabeza!

Imatge d'alta resolució de Mariu Manfredi


!Que le corten la cabeza!

Imatge d'alta resolució de Mariu Manfredi


!Que le corten la cabeza!

Imatge d'alta resolució de Mariu Manfredi


!Que le corten la cabeza!

Imatge d'alta resolució de Mariu Manfredi


!Que le corten la cabeza!

Imatge d'alta resolució de Mariu Manfredi


!Que le corten la cabeza!

Imatge d'alta resolució de Mariu Manfredi


Fitxa de espectacle

!Que le corten la cabeza!

Companyia: La Siamesa


Documents per a consultar en la sala

  • DT/1394 ¡¡Que le corten la cabeza!!
  • V2290 DVD !Que le corten la cabeza! Entero

Fitxa tècnica

Dirección coreográfica: Verdugo, Ángela
Intérprete: Fígols, Àngel, Verdugo, Ángela
Iluminación: López, Damián
Espacio sonoro: Mei, Joan
Fotografía: Manfredi, Mariu
Asesora de movimiento: Andreu, Cristina
Voz en off: Castilla, Ángela
Dramaturgia: López, Lola
Música: Martínez Amenedo, Joan
Idea original: Verdugo, Ángela
Dirección artística: Verdugo, Ángela


Més dades


Tratamos de narra la relación entre una niña y un adulto, Alicia Liddel y Lewis Carroll.
Realizando un recorrido por los momentos que ellos compartieron, con la libertad de la inocencia, evitando el juicio y la moral aprendidos.
Creando para ello su propio espacio imaginario y buscando ser ellos mismos. Mediante juegos parodiaban e intentaban comprender algo que les parecía arto absurdo: el rígido y formal comportamiento de los mayores. Mostramos también el conflicto de una niña muy adulta que ama a un hombre sin saber lo que esto supone y un adulto que ama a una niña como respuesta a su propio rechazo al crecimiento, ya que Lewis intentaba insistentemente capturar un periodo caduco.
La infancia, donde según él, el ser todavía es puro e inocente y está pues más cercano a la imaginación del poeta.


Tractem de narrar la relació entre una xiqueta i un adult, Alicia Liddel i Lewis Carroll.
Realitzant un recorregut pels moments que ells van compartir, amb la llibertat de la innocència, evitant el juí i la moral apresos. Creant per a això el seu propi espai imaginari i buscant ser ells mateixos.
Per mitjà de jocs parodiaven i intentaven comprendre quelcom que la pareixia cambronera absurda: el rígid i formal comportament dels majors. Mostrem també el conflicte d'una xiqueta molt adulta que ama a un home sense saber el que açò suposa i un adult que ama a una xiqueta com a resposta al seu propi rebuig al creixement, ja que Lewis intentava insistentment capturar un període caduc.
La infància, on segons ell, el ser encara és pur i innocent i està perquè més pròxim a la imaginació del poeta.


Representacions

Teatro de los Manantiales: 31/05/2007


Logo Culturarts

Plaça Viriato s/n · 1er. pis
46001 València
Tel. 961 20 65 38 · 961 20 65 00
biblioteca_teatre_ivc@gva.es
medina_fer@gva.es