Fitxa de espectacle
Companyia: Gran Teatre del Liceu
Duració: 1 h.
Autor: Vallvé, Joan-Andreu
Adaptación: Romaní, Albert
Dirección escénica: Vallvé, Joan-Andreu
Iluminación: Cusó, Lluís, Vallvé, Joan-Andreu
Espacio escénico: Vallvé, Joan-Andreu
Vestuario: Vallvé, Joan-Andreu
Títeres: Vallvé, Joan-Andreu
Realización de espacio escénico: Baró, Joan, Ferre, Oriol, Torrelles, Sergi, Vallvé, Bernat, Vallvé, Elisabet, Vallvé, Joan-Andreu
Ayudante de dirección: Vilaplana, Elena
Arreglos musicales: Romaní, Albert
Producción: Centre de Titelles de Lleida, Gran Teatre del Liceu, Teatre Nacional de Catalunya
Sastrería: Acadèmia Cucurull
Coordinación: Agustí, Julieta
Voz: Arquimbau, Elisenda, Casamada, Ezequiel, López, Belén, Marsol, Toni, Nabal, Ruth, Planas, Maia, Polo, Marta, Tobella, Anna
Manipulador de títeres: Baró, Joan, Castan, Annabel, Núñez, Montse, Pàmpols, Pere, Pérez, Jordi, Rocafort, Mònica, Rosell, Marta, Torrelles, Sergi
Realización de títeres: Baró, Joan, Ferre, Oriol, Torrelles, Sergi, Vallvé, Bernat, Vallvé, Elisabet, Vallvé, Joan-Andreu
Piano: Bergander, Heidrun, Ruiz, Manel
Dirección musical: Bergander, Heidrun, Ruiz, Manel
Clarinete: Galán, Toni, Vidal, Francesc
Música: Humperdinck, Engelbert
Flauta: Mula, Oriol, No, Patricia de
Violonchelo: Valls, Teresa, Vila, Ester
Dramaturgia: Vallvé, Joan-Andreu
Òpera amb titelles i cantants a partir del conte dels germans Grimm
Vet aquí la història de dos germans eixerits: en Hansel i la Gretel.
Un dia que a casa seva no hi havia res per menjar, la mare els va enviar al bosc a collir maduixes i es van perdre. I ja se sap, al bosc, hi viuen força éssers fantàstics: el marxant de sorra, que escampa un polsim i fa venir la son; les fades, que vetllen els somnis dels nens perduts; i fins el marxant de rosada, que els desperta, de matinada, amb fines gotes d'aigua.
Aquell matí lluminós, en Hansel i la Gretel van creure que els seria fàcil trobar el camí de tornada. Però, de sobte, van arribar a un casalot desconegut on hi havia uns titelles, tan grans com ells mateixos, que eren de llaminadura. Que bé! Ara sí que podien atipar-se! Atipar-se? Ai las! Aquell era el cau de la bruixa golafre, que converteix els nens en massapà per menjar-se'ls després.
En veure'ls, la bruixa va fer una riallada. Va dir les paraules màgiques i els va deixar encantats. Després, va desfer l'encanteri de la Gretel per fer-la treballar i animar el foc d'una olla grossa que ja feia xup-xup. Però la Gretel, que s'havia après les paraules màgiques, d'amagat, va desfer l'encantament d'en Hansel i, entre els dos, i uns bons cops d'escombra, van fer caure la bruixa a l'olla. I ja us ho podeu imaginar. La bruixa es va convertir en massapà, els titelles van tornar a ser nens, com abans, i en Hansel i la Gretel es van retrobar amb els seus pares.
Hansel i Gretel continua sent, encara avui, un referent constant del repertori fantàstic. Però també és una magnífica òpera que E. Humperdinck va compondre entre 1891 i 1893, seguint els desigs de la seva germana Adelheid, autora de la versió dramàtica de la rondalla. És una òpera adreçada als infants, però sovint s'inclou dins el repertori d'adults, atesa la seva qualitat musical.
El Centre de Titelles de Lleida, en la seva posada en escena, ultrapassa l'habitual marc del teatre d'òpera per capbussar-se de ple en els paràmetres del teatre de titelles. És un repte que capgira el protagonisme dramàtic dels actors cantants i que els porta a assumir el rol de titellaires. Aquesta posada en escena pretén posar a l'abast dels infants el meravellós i fascinant món de l'òpera.
Teatre Principal: 08/02/2006
Plaça Viriato s/n · 1er. pis
46001 València
Tel. 961 20 65 38 · 961 20 65 00
Bibliowasap: 608 29 58 85
biblioteca_teatre@ivc.gva.es
fmedina@ivc.gva.es