Direcció: Av. Marqués de Comillas, 13. Casa Moreno, bústia 29 -Poble Espanyol
Població: Barcelona
C.P.: 8038
Telèfon: 93 426 37 87
E-Mail: tdeteatre@tdeteatre.com
Web: http://www.tdeteatre.com
Documents per a consultar en la sala
Detalls
Una aventura original i singular comença el maig de 1991 quan cinc joves actrius acabades de graduar-se a l'Institut del Teatre de Barcelona opten per no consumir-se al costat del telèfon esperant la trucada d'un director que les sol·liciti i prenen la iniciativa de volar pel seu compte.
Pere Sagristà, un company de les cinc protagonistes, els proposa llegir el volum de Patricia Highsmith, Petits contes misògins, publicat per primera vegada el 1977. Fascinades per la hilaritat i la ironia d'aquests relats, decideixen posar-se a treballar amb el material de l'autora nord-americana.
Creen la companyia per presentar en societat el que serà el seu primer espectacle i la bategen amb el nom T de Teatre, per la debilitat que tenen totes elles al te. És un amic comú, Daniel López-Orós, qui a partir d'aleshores s'encarregarà de la producció executiva.
En aquest primer muntatge, la companyia aposta per la senzillesa escènica: dos tamborets, una taula, una cadira de fòrmica i una butaca són els únics elements escenogràfics. El pes de l'espectacle recau, doncs, en el text i en la interpretació de Mamen Duch, Rosa Gàmiz, Míriam Iscla, Carme Pla i Àgata Roca.
T de Teatre continuarà fidel a aquesta puresa escenogràfica, convertint-la en una de les seves constants.
Les primeres funcions d'aquest espectacle es poden veure al circuit alternatiu (La Cuina, Sala Beckett, Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega). L'interès que desperta entre els espectadors provoca que la producció iniciï un pelegrinatge per diverses sales de Barcelona (Mercat de les Flors, Villarroel Teatre) i una gira per gran part de la Península, participant en diversos festivals i actuant en nombroses ciutats espanyoles.
Obtenen una excel·lent acollida de crítica i públic i reben el Premi de la Crítica de Barcelona a la Revelació Teatral de la Temporada.
La segona peripècia teatral té nom masculí: Homes!, dirigida per Sergi Belbel, arriba el 1994 al Mercat de les Flors. Disseccionen irònicament el sexe oposat a partir de creacions pròpies i d'alguns relats encarregats a quatre dramaturgs. L'èxit de públic manté l'espectacle sis mesos en cartell i posteriorment engega una gira per Catalunya i per diverses ciutats espanyoles. Rosa Gàmiz decideix iniciar una carrera en solitari i l'actriu Marta Pérez entra a formar part de la companyia.
Marxen a Madrid el 1995 per representar l'espectacle durant un mes i mig, però l'èxit les sorprèn i Homes! es manté un any seguit en la cartellera del Marquina. Aquest triomf a la capital és decisiu per a la companyia i els permet accedir als circuits de gira comercials.
Se'n van cap a les Amèriques, on al teatre La Plaza de Buenos Aires acollirà durant tres mesos les últimes funcions d'Homes! el 1997. La companyia promet estrenar el seu proper espectacle en aquesta ciutat.
I ho compleix. Així és com a l'abril de 1998 viatgen a Buenos Aires per estrenar Criatures, una creació sobre l'imaginari infantil, codirigida per T de Teatre i David Plana. Per primer cop són quatre les actrius que trepitgen l'escenari. L'Àgata Roca assumeix en aquest muntatge les tasques d'ajudant de direcció.
Amb un ull que mira als nens i l'altre que observa als adults, Criatures arriba a Barcelona el setembre i s'instal·la al teatre Poliorama novament amb gran èxit de crítica i de públic. Inicien una gira per tot Catalunya, i també s'estan al Teatro Lara de Madrid durant vuit mesos. Continua un llarga gira per Espanya i retornen al Poliorama per finalitzar l'espectacle.
La primera experiència en el terreny televisiu té lloc l'any 2000 amb la sèrie Jet Lag per a la Televisió de Catalunya. Juntament amb el director de cinema Cesc Gay, la companyia crea una comèdia de situació que reflecteix la vida quotidiana de cinc amigues i els reptes que comporta la vida moderna, amb gran dosis d'humor i sensibilitat.
L'acollida és excel·lent, amb una mitjana de 691.000 espectadors, i permet seguir treballant per crear nous capítols que s'emetran durant els anys 2002 i 2003.
El quart espectacle s'estrena a Artà (Mallorca) al setembre de 2003. Això no és vida!, novament dirigit per David Plana, planteja situacions obsessives i compulsives contemporànies tenyides de sarcasme. Després de fer una llarga temporada al Teatre Poliorama, les espera una gira per Catalunya.
La primavera del 2004, Jet Lag engega els motors de la quarta temporada, i es pot veure a TV3, Canal Satélite i Vía Digital. El bon resultat possibilita que al 2005 s'estrenin nous capítols.
I coincidint amb el desè aniversari de la seva estrena a Madrid, Homes! torna a representar-se al Teatro Príncipe de Madrid el febrer del 2005. Per a la reposició, es forma una segona companyia: M de Misògines.
T de Teatre crea un nou repartiment on no es busquen dobles, sinó actrius amb capacitat per crear els seus propis personatges, sense perdre el segell personal de la companyia.
Després de seixanta-cinc capítols, el febrer de 2006 s'emet la sisena temporada de Jet Lag.
El 21 d'abril de 2006, la companyia estrena al Teatre Auditori de Granollers 15, un espectacle que neix amb la intenció de celebrar els quinze anys del naixement de T de Teatre.
Espectacles
¡Hombres!
Intramuros
Cómo es posible que te quiera tanto / Com pot ser que t'estimi tant
Delicades/Delicadas
Criatures
15
Petits contes misògins
Nelly Blue
Aventura!