Lisart, Roberto

La Costa de Utopia. Tom Stoppard (Viatge, Naufragi i Rescat) Traducció de Juan Vicente Martínez Luciano, Centro Dramático Nacional, (3 vols.) Madrid, 2010.

Acostumats a passar desapercebuts i amb un residual 3% (això de mitjana) de la fitxa de drets d'autor, els adaptadors i traductors de teatre són en sentit estricte dramaturgs en què el públic no repara, devorats per l'autoria original. Què seria de nosaltres, si haguérem d'atacar Ibsen, Strindberg, Grotowsky, Brecht, Havel, i tants altres, en les seues llengües originals, com si fóra cas que del xampurreig i els traductors informàtics poguérem viure. Perquè si els dramaturgs traductors no posaren en joc -o en lliça-, a vegades amb tanta delicadesa en la intenció com perícia, la millor dramatúrgia estrangera estaríem fent tombs sempre amb el mateix. No només tradueixen, són introductors en la cadena de producció escènica. Últimament, dotats de ferramentes de traducció automàtica alguns energúmens es dediquen a usurpar l'autoria dels estrangers morts fa més de 80 anys, i d'algun viu també, si per incaut es deixa, amb tanta facilitat (i impunitat) en la producció escènica que la veritat prompte traduirà, no ja del francés o l'anglés sinó del serbocroat, qualsevol lletraferit funcional en castellà, per tal que li paguen un pessiguet en drets. Aquest desvergonyiment seria impensable en països més seriosos, una actitud amb la que alguns insensats destrossen Ibsen o Txèkhov (és un suposar), els prenen el títol, es carreguen la funció, estellen una part dels drets (prescrits) i damunt utilitzen el nom (del mort) de reclam publicitari per al públic. Em descobrisc davant d'aquests prodigis del màrqueting. D'entre tots els destrossats el més vilipendiat és sense cap dubte Shakespeare, afusellat cada dia a l'alba. Contra el bard anglés es perpetren i consumen sense càstic les majors salvatjades, sense que ningú isca a combatre. Llàstima per la injustícia i el lladronici -nostàlgia pels boicots perduts- : com era de bonic destrossar les estrenes teatrals dels enemics!

Aquest atac va dirigit contra els malvats i saquejadors de tombes (veritablement moderat vist el que sol passar), alhora que preten ser una reivindicació de la traducció conscient i congruent. Parlem d'algú sensat. I ho fem a propòsit d'una lectura reposada de The Coast of Utopia, de Tom Stoppard, un text que la crítica mundial assenyala com a una obra cabdal del teatre contemporani europeu. És aquesta valoració una distinció que, encara que parega exagerada, en veritat la compartisc. Si la lligen, veuran que Stoppard viatja a l'Europa de mitjan del XIX per a dramatitzar als exiliats (romàntics) russos i torna d'aquest erm de confusió sense una lleu arrapada. Una funció immensa, que precisa huit hores de representació i que és compendi de passions i de (Història) de les idees. Stoppard, nascut txecoslovac, naturalitzat britànic, va emprar diversos anys d'estudi i de preparació per a escriure aquesta enlluernadora peça i presentar-la a Londres en el National Theater el 2002. El text mereix un estudi detallat a part, però m'han demanat la ressenya d'un llibre de teatre i el triat és la traducció publicada pel Centro Dramático Nacional d'aquesta primorosa trilogia de Stroppard, resultat d'una encertada decisió de Gerardo Vera, en editar-lo en la col·lecció del CDN, on només es publiquen textos escenificats pel centre de producció. Aquest text (en versió castellana) no ha aconseguit pujar als escenaris, tot i que el director del CDN ho va intentar de debò. Ara bé, Vera va aconseguir programar la producció russa a Madrid, durant quatre dies i després va seguir viatge a Barcelona. La companyia viatjava amb més de cent artistes i tècnics per a servir l'espectacle. Els assajos actorals de la producció a Moscou van durar dos anys. Massa treball per a aquests temps, en els quals sembla que es pretén acabar amb els actors, actrius i ballarins, a base de porqueries, economia submergida i desocupació.

La versió castellana de The Coast of Utopia es va encomanar a Juan Vicente Martínez Luciano, i no és un encàrrec fortuït. Aquest professor de la Universitat de València te un bagatge inigualable com a traductor, amb un recorregut enlluernador des de principis dels huitanta: Tennessee Williams, Arnold Wesker, Christopher Fry, Christopher Durang, Paul Auster, Kevin Elyot, Joe Orton, Marsha Norman, John D. Barrow, James Gaddes, Henrik Ibsen, Margaret Edson... Mes de cent títols d'autors valencians, espanyols i estrangers avalen la seua trajectòria com a editor de la Col·lecció de Teatre Segle XX i Segle XXI. Estrena i publica teatre com a traductor amb molta regularitat. És l'introductor de la millor dramatúrgia anglosaxona contemporània a Espanya, amb especial incidència a València i a Madrid. Una dramatúrgia que productors i directors hi hem arribat gràcies als seus treballs que, durant anys, va firmar en col·laboració amb Ana Gimeno Sanz: Stephen Mallatratt & Susan Hill, Nigel Williams, John Godber, Clare McIntyre, Arnold Wesker; professora de la Universitat Politècnica de València que hauria de tornar al teatre sense més dilació, perquè està tot molt malament i se la necessita. La traducció de The Coast of Utopia, propòsit principal d'aquesta ressenya, està feta amb fidelitat a l'autor i busca defugir la mecanització del teatre. La comprensió instrumental de les escenes és decisiva perquè el resultat oferisca un text castellà bellíssim, enlluernador, en el qual res està resolt a base de rèpliques inconnexes, sinó que harmonitza l'aire txekhovià de la primera factura amb un naturalisme envoltant que aconsegueix l'excel·lència d'una versió que requereix moltes destreses: primera i principal, conéixer la complexa evolució de l'autor, un aspecte que (amb permís de Miguel Teruel) va estar a l'abast de Martínez Luciano el 2010. Es busca productor, raó ací.

Roberto Lisart Marco és tècnic de Gestió Cultural en CulturArts Generalitat. Ha treballat com a productor en els teatres públics valencians des de 1988. Coautor amb Manel Jaqués d'un assaig-manual titulat Al·legat sobre la producció escènica (Universitat de València, 2011). Llicenciat en Art Dramàtic, Llicenciat en Història i Màster en Història i Identitats Hispàniques.