Trajectòria

Als anys noranta, mentre cursa estudis de Filologia Hispànica, Pallarés s’implica activament al món del teatre universitari. En 1997, junt a Gabriel Ochoa i Juan Andrés González, funda Tres Teatre, un grup de teatre universitari poc usual per la quantitat de projectes paral·lels que posarà en marxa tot al llarg de la seua trajectòria. Abans, Pallarés ja havia demostrat el seu interès per l’escriptura dramàtica amb una sèrie de textos que hui romanen inèdits: El fuego de Prometeo (1994), Somnieu (1994), El reloj (1995), El barrendero (1995), La sombra del Ingenioso Hidalgo Don Quijote (1995), La veleta (1996), El violinista (1996), La Puerta (1996), Lluvia (1997), Oxidación (1997), La cena (1997), o ja amb Tres Teatre,  No estás en el mundo para pasarlo bien (1999), coescrit amb Ochoa. Aquest procés d’escriptura i direcció compartida caracteritza els primers treballs de Tres Teatre, per exemple: Perdedores y perdidos (1998), amb direcció de Pallarés i Pablo Salazar; o Tres poemas de amor y una canción inesperada (1999), que compta amb la mateixa codirecció, però està escrita per l’autor i González. Enredos (2000), escrita i dirigida per l’autor, és una primera mostra d’una línia més personal. Al mateix temps, la resta de membres del grup s’encarreguen d’altres peces, amb la col·laboració habitual de Pallarés en tasques de producció. Tres Teatre assajarà i estrenarà la majoria dels seus muntatges en la Sala Palmireno, seu de l’Aula de Teatre de la Universitat de València, dirigida per Ramon X. Rosselló entre 1995 i 2002

A partir de 2000, aquest col·lectiu universitari comença a desenvolupar altres línies de treball que anuncien, d’alguna manera, l’interès posterior en l’àmbit de la gestió per part de l’autor. El primer projecte paral·lel serà Acotaciones en la caja negra, revista de teatre universitària que publica el seu primer número a l’any 2000. Inicialment, la direcció recau sobre una altra futura dramaturga, Rosa Molero, també estudiant de Filologia Hispànica. Pallarés i Ochoa formen part aleshores del consell de redacció, equip al qual poc després s’afegiran Maribel Bayona, Xavier Puchades i, més endavant, Rafa Casañ. Des del començament, la revista compta amb el suport de professors de teatre de la facultat com Josep Lluís Sirera, Nel Diago, Antonio Tordera, Ramón X. Rosselló o Juan Vicente Martínez Luciano, col·laboradors habituals junt a altres com Enrique Herreras. Als primers números trobem entrevistes a alguns destacats representants de les arts escèniques del moment com: Ramon Moreno, Carles Alberola, Eduardo Zamanillo, Mamen García, Cristina Andreu, Rodrigo García, José Monleón, Leopoldo García Aranda, Ximo Flores, etc. A més d’articles de reflexió, entrevistes, ressenyes de llibres i crítica teatral, es publiquen també peces breus d’autors com: Jorge Picó, Juli Disla, Tadeus Calinca, Alejandro Jornet, Paco Zarzoso, Rodrigo García, Antonio de Paco o Enzo Cormann. D’alguna manera, aquesta publicació regular de textos breus és la llavor del segon projecte paral·lel de Tres Teatre: l’edició de textos breus en la Colección Acotaciones en la caja negra (2002). En aquesta col·lecció, publiquen els membres de l’equip de la revista així com altres autors, aleshores també emergents, com: Jerónimo Cornelles, Carles García, Patrícia Pardo, Arturo Sánchez Velasco, Emilio Encabo, Antonio de Paco, Jéssica Belda, Anna Albaladejo, Pedro Montalbán Kroebel, entre altres. L’últim projecte del grup naix també en 2002 i el mateix Pallarés s’encarregarà de coordinar-lo fins a 2005. Amb la col·laboració de l’Aula de Teatre de la Universitat de València, Tres Teatre organitza quatre edicions del Concurs d’Espectacles Universitaris Palmireno. Aquest concurs demostra la vitalitat dels grups valencians de teatre universitari del moment i, a més, permetrà posar en contacte la realitat teatral pròpia amb la d’altres universitats espanyoles. De fet, la revista recull nombroses reflexions sobre la identitat i funció d’aquest tipus de teatre en aquells anys. 

Entre 2000 i 2005, Pallarés assisteix a cursos d’escriptura teatral impartits per Josep Lluís Sirera, Nicolás Dorr o Marco Antonio de la Parra. Més endavant, en farà també un de direcció escènica amb Alejandro Jornet. Amb motiu d’una activitat d’intercanvi teatral entre Comunitats Autònomes, organitzada per Acció Teatral de la Valldigna i l’Instituto del Teatro del Mediterráneo, dirigit per José Monleón, Pallarés s’ocupa de dos lectures dramatitzades: Aullidos (2001), de Juan Copete, i Canción de cuna para una pantera (2001), de Miguel Murillo. Un any abans s’havia encarregat també de dirigir la lectura dramatitzada de La Celestina. Tres Teatre continua aquells anys estrenant peces i, en el cas de l’autor, escriu i dirigeix les següents: Vorágine (2001), Los avatares y desdichas de un hombre y su cabeza (Jeremías) (2002) i Fantasías sexuales con Superman (2002), aquesta última suposarà la transició de Tres Teatre cap a la seua eixida progressiva al món professional. En 2002, el mateix Pallarés imparteix un taller de dramatúrgia en l’Aula de Teatre on, a partir del procés d’escriptura col·lectiva, prenc forma una nova peça, Obsesiones 9.0.: prometo vomitar (2003). Ausencia (2003) serà l’últim treball signat com a Tres Teatre amb el qual es recupera la cocreació amb dos nous autors que s’afegiran al posterior projecte Inestable: Enrique Bataller i Pedro Lozano. Cal destacar que, tot al llarg de la trajectòria del grup (1997-2003), alguns dels seus muntatges havien viatjat a universitats d’Andalusia, Extremadura, Aragó o Castilla la Mancha. 

Després d’aquesta etapa de formació teòrica i pràctica - en escriptura, direcció, interpretació, edició, gestió i producció -, Pallarés s’embarca en un nou projecte que encara hui continua actiu. Entre 2003 i 2004, l’associació Tres Teatre, amb seu a la Universitat de València, passa a anomenar-se Teatro de lo Inestable com a companyia i, com a sala de teatre alternativa, Espacio Inestable. El 27 de novembre de 2003, al carrer Sanchis Bergón de València, s’obri aquesta sala amb un equip format per membres de Tres de Teatre: Maribel Bayona, Enrique Bataller, Pedro Lozano i Rafael Palomares. Pallarés exercirà de director artístic. La revista Acotaciones en la Caja Negraseguirà publicant-se i es posarà a la venda en les diferents sales alternatives de València que, en aquell moment, s’organitzen en una Federació d’Espais de Teatre Independents (FETI). Producte d’aquesta unió, naix el Butlletí NUSon, a més de fer d’agenda trimestral dels espais, serveix per a expressar la línia de treball particular de cada sala. Pallarés serà membre del consell de redacció d’aquesta revista entre 2006 i 2009. Mentrestant, Acotaciones en la Caja Negra és dirigida per un nou consell de redacció, més o menys fixe, conformat per Rafa Casañ, Rosa Molero i el mateix Pallarés. En 2007, l’autor es llicencia en Filologia Hispànica i, a l’any següent, comença el Màster Oficial en Gestió Cultural de la Universitat de de València i la Universitat Politècnica de València (2008-2010). Pallarés obtindrà el màster amb la tesina: Análisis y autoanálisis de un proyecto socio-artístico: caso teatro de lo inestable (2010). 

En aquesta nova etapa de creació, l’Espacio Inestable s’inaugura amb un nou text escrit per l’autor i Ochoa: Siempre que necesites mi espacio (te lo voy a dejar) (2004). Un títol que és tota una declaració d’intencions. De fet, en aquesta primera etapa de la sala (2003-2010) es programen els primers treballs de Celso Giménez (La Tristura), Pablo Gisbert (El Conde de Torrefiel), Marcos Morau (La Veronal), Los Corderos, Alejandro Tortajada (Cancrena Teatro), Nacho López Murria (Canallaco teatro), Eva Zapico (Còpia Izquierda), Begoña Tena, Alejandra Garrido, Kika Galcerán, Alberto Torres, Cora Mateu, Pau de Nut, etc. Un període en què Pallarés escriu i dirigeix la peça Notas de fractura (2005) i una primera trilogia conformada per La noria 1. Trabajos difíciles (2005), La noria 2. Itinerarios y mirades (2006), i La noria 3. Antihéroes (2006). Entre 2007 i 2009, estrena una segona trilogia (Trilogía sobre blanco), aquesta vegada amb la col·laboració d’altres membres implicats en el projecte de la sala o la revista: Judas y sus desiertos (2007), coescrita amb Bayona, Molero i Casañ; La perrera (2008), amb Palomares, Casañ, Bayona i Alberto torres; i Sobre héroes y antihéroes (2009), amb Lozano i Casañ. Paral·lelament, la tasca d’escriptura de Pallarés rep el suport de les ajudes de creació de Teatres de la Generalitat Valenciana en diverses ocasions: El ruido de las neveras vacías (2003), La fractura de los días (2005), Abrir bocas desatascar estómagos (2006), i Acciones sobre cuerpos desnudos (2008). 

Entre 2010 i 2011 es produeix la transició cap a una tercera etapa en l’autor marcada per una sèrie de factors. D’una banda, l’Espacio Inestable es trasllada a una nova seu al carrer d’Aparisi i Guijarro de València; d’altra banda, la revista Acotaciones en la caja negra, després d’un temps sense publicar-se, rep el suport del projecte europeu Europa Inestable. Islotes en red, subvencionat per la Unió Europea en el marc del programa cultura. Després d’una etapa de transició en què l’anterior nom de la revista conviu amb l’actual, a partir de 2013 s’obri una nova etapa amb el nom de Red Escènica i amb Pallarés com a director. Actualment, la revista compta amb col·laboradors a Alemanya, Gran Bretanya, França, Itàlia, Portugal, Noruega o Xile. Sense desatendre creadors locals, a la programació de la sala la presència d’altres nacionals augmenta, gràcies sobretot al circuit de la Red de Teatros Alternativos, de la qual Pallarés es convertirà en president en 2014. Des d’eixe mateix any i fins a hui, representa a la Red en el Consejo Estatal de la Cultura de l’INAEM (Ministeri de Cultura) i forma part de la comissió executiva de les arts escèniques i de la comissió de dansa de l’INAEM. 

També des de 2014, Inestable porta endavant una política de residències, Graners de creació, en la qual han participat fins al moment nombrosos representants de les arts escèniques valencianes actuals. La línia d’internacionalització de la revista es projectarà també a la sala que es convertirà en organitzadora i amfitriona de la IETM 2016, on Pallarés s’encarrega de la direcció del Meeting, forma part a més de la comissió artística de la programació.

En aquest període, caracteritzat per una intensa activitat de gestió, Pallarés aprofita el citat projecte europeu Islotes en red (2011-2012), per a assistir a diversos workshops impartits per Filipa Francisco, Antonio Tagliarini, Idoia Zabaleta, Paz Rojo o Carolina Boluda. A més, en 2011, fa el curs de Miguel Pérez sobre màrqueting per a sales i espais escènics. En la nova seu, l’autor codirigeix amb els altres directors artístics d’Inestable des de 2014, Maribel Bayona i Rafael Palomares, El desencanto (2001); i a l’any, següent, només amb Bayona, El acontecimiento. Com a director, s’encarrega del projecte de Vicky Leaks, Hommogeneo(2014), nascut d’una residència a la Inestable. 

En els seus últims treballs, Pallarés ha continuat explorant l’escriptura compartida, a quatre o més mans, i amb la novetat de la coproducció entre la companyia i altres institucions com, per exemple, Acosos y derribos (2015), coescrita amb Ochoa, la primera coproducció pública d’Inestable; amb el centro cultural La Rambleta, coprodueixen Family(es) (2018), amb material textual de múltiple autoria (Gabriel Ochoa, Rafael Palomares, Joao García Miguel, Marcelino Martín Valiente, Maria Cárdenas, Rosa Molero, Maribel Bayona, Mertxe Aguilar i el mateix autor). Aquesta darrera obra, coincidia amb el vint aniversari de vida del projecte Inestable i li seguirà, precisament, una altra amb el títol de L’aniversari (2019), coescrita amb Lucía Sáez i Juan Andrés González. Aquestes dos produccions i la recentment estrenada  El rastre d’aquella nit (2021), aquesta vegada d’autoria única, connecten amb una exploració profunda de l'audiovisual aplicat a l'escena. Totes aquestes obres han sigut estrenades en Espacio Inestable, però algunes d'elles han fet gira nacional com, per exemple, L'aniversari.

Pallarés ha ampliat les seues responsabilitats en qüestions culturals d’àmbit estatal. Des de 2017 fins a hui, a excepció del 2020, ha format part de la comissió de dansa del programa Platea de l’INAEM (Ministeri de Cultura); i en 2019, de la comissió que decideix els directors del Ballet Nacional y de la Compañía Nacional de Danza). L’autor ha pogut reflexionar sobre temes culturals al voltant de les arts escèniques en el suplement Posdat, del diari El Levante Emv, on ha escrit articles des de novembre de 2018 fins a gener de 2020. 

Trajectòria actualitzada JUNY 2021
© Xavier Puchades    

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

1998. Perdedores y perdidos, coescrita amb G. Ochoa i Juan Andrés González. Direcció de l’autor, G. Ochoa i Pablo Salazar. Tres teatre. Sala Palmireno, València. 
1999. Tres poemas de amor y una canción inesperada, coescrita amb Juan Andrés González. Direcció de l’autor i Pablo Salazar. Tres teatre. Sala Palmireno, València.
2000. Enredos. Direcció de l’autor. Tres teatre. Sala Palmireno, València.
2001. Vorágine. Direcció de l’autor. Tres teatre. Sala Palmireno, València.
2002. Los avatares y desdichas de un hombre y su cabeza (Jeremías). Direcció de l’autor. Tres teatre. Sala Palmireno, València.
2003. Fantasías sexuales con Superman. Direcció de l’autor. Tres teatre. Espacio Inestable, València.
2003. Obsesiones 9.0.: prometo vomitar (autors diversos). Direcció de l’autor. Tres teatre. Espacio Inestable, València.
2003. Obsesiones 10.0.: prometo caerme. Direcció de l’autor. Tres teatre. Espacio Inestable, València.
2003. Obsesiones 11.0.: prometo profundizar en las entrañas de tu cuerpo. Direcció de l’autor. Tres teatre. Sala Palmireno, València.
2003. Ausencia. Colgar cuadros estúpidos a las cuatro de la mañana. Direcció de l’autor, Enrique Bataller i Pedro Lozano. Tres teatre. Sala Palmireno, València.
2004. Siempre que necesites mi espacio (te lo voy a dejar), coescrita amb G. Ochoa, Rafa Palomares i Ángel Sáiz. Direcció de l’autor. Teatro de lo Inestable. Espacio Inestable, València.
2005. Notas de fractura. Direcció de l’autor. Teatro de lo Inestable. Espacio Inestable, València.
2005. La noria 1. Trabajos difíciles. Direcció de l’autor. Teatro de lo Inestable. Espacio Inestable, València.
2006. La noria 2. Itinerarios y miradas. Direcció de l’autor. Teatro de lo Inestable. Espacio Inestable, València.
2006. La noria 3. Antihéroes. Direcció de l’autor. Teatro de lo Inestable. Espacio Inestable, València.
2007. Judas y sus desiertos (Trilogia sobre blanco I). Direcció de l’autor, coescrita amb Maribel Bayona, Rosa Molero i Rafa Casañ. Teatro de lo Inestable. Espacio Inestable, València.
2008. La perrera (Trilogía sobre blanco II). Direcció de l’autor, coescrita amb Rafael Palomares, Rafael Casañ i Maribel Bayona. Teatro de lo Inestable. Espacio Inestable, València.
2009. Sobre héroes y antihéroes (Trilogía sobre blanco III). Direcció de l’autor, coescrita amb Pedro Lozano i Rafa Casañ. Teatro de lo Inestable. Espacio Inestable, València.
2012. El desencanto, codirigit amb Bayona i Rafael Palomares. Teatro de lo Inestable. Espacio Inestable, València.
2013. El acontecimiento, codirigit amb Bayona. Teatro de lo Inestable. Espacio Inestable, València.
2014. Hommogeneo, amb text i direcció de l’autor i cançons de Viky Leaks. Espacio Inestable, València.
2015. Acosos y derribos S.L., coescrita amb Gabi Ochoa. Teatro de lo Inestable–Culturarts. Espacio Inestable/Teatre Rialto, València. 
2018. Family(es), amb textos de l’autor i de Maribel Bayona, Rafa Palomares, Marcelino Martín Valiente, Joao García Miguel, Mertxe Aguilar, María Cárdenas, Rosa Molero i Gabi Ochoa. Direcció de l’autor. Teatro de lo Inestable–La Rambleta. Tercera Setmana, La Rambleta, València. 
2019. L’aniversari, coescrita amb Lucía Saez i Juan Andrés González. Direcció de l'autor. Teatro de lo Inestable. Espacio Inestable, València. 
2021.El rastre d'aquella nit. Dramatúrgia de Maribel Bayona, Juan Andrés González i Jacobo Pallarés. Direcció de l'autor.  Teatro de lo Inestable. Espacio Inestable, València. 

Obra publicada

Textos dramàtics originals

2002. Fantasías sexuales con Superman. En Reflexiones sobre el siglo XXI, colección Acotaciones en la caja negra, 1, València.  

2003. Cantata en breve sobre los sueños de Jonás. En [La] memoria, colección Acotaciones en la caja negra, 2, València. 

2004. La casa nueva. En Sexo. Me lo pones por escrito, colección Acotaciones en la caja negra, 3, València.
2005. No oyes como el cuerpo habla. En Cuerpo ocupado, colección Acotaciones en la caja negra, 4, València.
2006. La ciudad. En Ciudades, colección Acotaciones en la caja negra, 5, València. 

2007. 3:45. En Espacios cerrados, colección Acotaciones en la caja negra, 6, València.
2008. La pala amarilla. En Lo invisible, colección Acotaciones en la caja negra, 7, València.
2010. Desatascadores. En Persona, colección Acotaciones en la caja negra, 8, València.
2013. Cuerpos bastardos. En Identidades, colección Acotaciones en la caja negra, 9, València.
2013. Neveras vacías. Revista Acotaciones en la caja negra-Red escénica, 21, València.
2021. El rastre d'aquella nit. Revista Red Escénica, 14 ,València. 

Reflexió i investigació teatral de l'autor: Llibres

2010. Análisis y autoanálisis de un proyecto socio-artístico: caso teatro de lo inestable. Treball Final de Màster, Universitat de València (inèdit).
 

Reflexió i investigació teatral de l'autor: programes de mà

2007. “Asumir riesgos”. Herreras, E.–Molero. R. (ed.), El teatro del siglo XXI: visiones y revisiones. Edicions Bromera–La Tarumba, Alzira, p. 203-214.
2021. "Compañías de danza y salas de la Red de Teatros Alternativos: una simbiosi de supervivencia", coescrito con Santiago de la Fuente. Historia de la danza contemporánea en España, vol. III. De la crisis económica de 2008 a la crisis sanitaria de 2020. Ed. Academia de las Artes Escénicas de España. Madrid. 

Reflexió i investigació teatral de l'autor: premsa, publicacions culturals i especialitzades

2000. “Mirador”. Acotaciones en la Caja Negra, 1, València.
2000. “Diálogos con... Nicolás Dorr”. Acotaciones en la Caja Negra, 1, València.
2000. “Parelles de fet, de fet... ¿Teatro universitario?”. Acotaciones en la Caja Negra, 2, València.
2000. “Diálogos con... Jaime Millás”, amb G. Ochoa. Acotaciones en la Caja Negra, 2, València.
2000. “Cazando moscas con pararrayos 10 créditos”. Acotaciones en la Caja Negra, 2, València.
2001. “Dostoievsky va a la playa”. Acotaciones en la Caja Negra, 3, València.
2001. “La actividad teatral en la Universidad Politécnica de Valencia”, amb M. Bayona. Acotaciones en la Caja Negra, 3, València.
2001. “La noche justo antes de los bosques. Espacio vacío”. Acotaciones en la Caja Negra, 4, València.
2001. “Mostra de Teatre Universitari”. Acotaciones en la Caja Negra, 4, València.
2001. “Teatro universitario. Una isla en mitad del océano”, amb R. Molero. Acotaciones en la Caja Negra, 5, València.
2002. “Sigue la tormenta. Cuando miramos y callamos”. Acotaciones en la Caja Negra, 6, València.
2002. “Entrevista a... Leopoldo García Aranda”, amb R. Molero. Acotaciones en la Caja Negra, 7, València.
2002. “El riesgo”. Acotaciones en la Caja Negra, 7, València.
2002. “Teatro Universitario. Torre de marfil”. Acotaciones en la Caja Negra, 7, València.
2003. “Eh!”. Acotaciones en la Caja Negra, 8, València.
2003. “Cuadernos de creación”, amb R. Molero. Acotaciones en la Caja Negra, 8, València.
2003. “Entrevista a... Joan Muñoz”, amb Juan Andrés González. Acotaciones en la Caja Negra, 8, València.
2003. “Panorama del teatro universitario espanyol 5.0.” Acotaciones en la Caja Negra, 9, València.
2003. “Editorial”.  Acotaciones en la Caja Negra, 9, València.
2003. “Desidia”.  Acotaciones en la Caja Negra, 9, València.
2003. “II edición Palmireno o tribulaciones del teatro universitario”.  Acotaciones en la Caja Negra, 9, València.
2004. “Sobre las sensaciones de una sensación que pica”. Acotaciones en la Caja Negra, 10, València.
2005. “El cuerpo sobre la palabra: la scènica corporal”. Acotaciones en la Caja Negra, 11, València.
2005. “Notas sobre creación: la mujer observándose en escena”. Acotaciones en la Caja Negra, 11, València.
2005. “Reseña IV edición concurso espectáculos Palmireno”. Acotaciones en la Caja Negra, 11, València.
2006. “Apuntes visuales”. Acotaciones en la Caja Negra, 13, València.
2007. “Cuestionamientos de la realidad y autenticidad escénica”.  Acotaciones en la Caja Negra, 14, València.
2006. “Espacio Inestable”. NUS, Butlletí de la FETI, 10, València.
2006. “Sobre los poderes de la dramatúrgia”. NUS, Butlletí de la FETI, 11, València.
2006. “Salas alternativas o salas de teatro alternativo”. NUS, Butlletí de la FETI, 12, València.
2007. “Detenido director artístico de una sala privada”. NUS, Butlletí de la FETI, 13, València.
2007. “Salas privadas... espacios, proyectos, vides, locuras...”. NUS, Butlletí de la FETI, 15, València. 
2007. “Procesos (VEO 2007)”. Acotaciones en la Caja Negra, 13, València.
2007. “Apuntes visuales”. Acotaciones en la Caja Negra, 13, València.
2007. “Cuestionamientos de la realidad y autenticidad scènica”. Acotaciones en la Caja Negra, 14, València.
2008. “Centro y perifèria 3”. Acotaciones en la Caja Negra, 15, València.
2011. “Sobre circunvalaciones con salidas al centro ciudad”. Acotaciones en la Caja Negra, 15, València.
2012. “Editorial”.  Acotaciones en la Caja Negra-Red Escénica, 16, València.
2012. “Complejidades de la gestión en red”. Acotaciones en la Caja Negra- Red Escénica, 16, València.
2012. “Reflexión sobre El desencanto”. Acotaciones en la Caja Negra-Red Escénica, 17, València.
2012. “Palabras creativas sobre El desencanto”. Acotaciones en la Caja Negra-Red Escénica, 17, València.
2012. “Cuadernos de viaje”. Acotaciones en la Caja Negra-Red Escénica, 18, València.
2013. “Editorial”. Acotaciones en la Caja Negra-Red Escénica, 18, València.
2013. “Desde una mirada de proyecto transfronterizo”. Acotaciones en la Caja Negra-Red Escénica, 18, València.
2013. “Editorial”. Acotaciones en la Caja Negra-Red Escénica, 19, València.
2013. “Desde una mirada... recorrido impresiones gira”. Acotaciones en la Caja Negra-Red Escénica, 19, València.
2013. “Editorial”. Acotaciones en la Caja Negra-Red Escénica, 20, València.
2013. “Editorial”. Acotaciones en la Caja Negra-Red Escénica, 18, València.
2013. “Miradas desde la gestión cultural... de qué se trata...” Acotaciones en la Caja Negra-Red Escénica, 21, València.
2013. “Editorial”. Acotaciones en la Caja Negra-Red Escénica, 21, València.
2014. “Planes para proyectos públicos”. Red Escénica, 1, València.
2014. “Editorial”. Red Escénica, 1, València.
2014. “Editorial”. Red Escénica, 2, València.
2015. “Editorial”. Red Escénica, 3, València.
2015. “Editorial”. Red Escénica, 4, València.
2016. “Editorial”. Red Escénica, 5, València.
2017. “Editorial”. Red Escénica, 6, València.
2017. “Editorial”. Red Escénica, 7, València.
2018. “Editorial”. Red Escénica, 8, València.
2018. "Umbrales del dolor". El Levante EMV, Tribuna. 3 de juny. 
2018. “Editorial”. Red Escénica, 9, València.
2018. "Qué peces, qué ríos". Postdata - El Levante EMV. 24 de novembre.
2018. "Es la economía, estúpido". Postdata - El Levante EMV. 8 de desembre.
2018. "Lo urgente y lo importante". Postdata - El Levante EMV. 22 de desembre. 
2019. “Falsa Editorial”. Red Escénica, 10, València. 
2019. "Qué podría pasar, si nos dejaran". Postdata - El Levante EMV. 26 de gener- 
2019. "Lo que se nos viene encima". Postdata - El Levante EMV. 9 de febrer.
2019. "Aquella creación que se nos viene encima". Postdata - El Levante EMV, 23 de febrer.
2019. "Valencia, Capital Europea de la Cultura". Postdata - El Levante EMV. 4 de maig.
2019. "Esas cuatro paredes infinitas que son las salas de artes escénicas". Postdata - El Levante EMV, 9 de març. 
2019. "Teatro para la juventud". Postdata - El Levante EMV, 23 de març.
2019. “Falsa Editorial”. Red Escénica, 11, València. 
2019. "La felicidad, la felicidad..." Postdata - El Levante EMV, 21 de desembre. 
2020. “Falsa Editorial”. Red Escénica, 12, València. 
2020. "Estructuras a 1538 grados o en qué lugar queremos estar". Postdata - El Levante EMV. 18 d'agost.
2020. “Falsa Editorial”. Red Escénica, 13, València. 
2020. "Sin partirnos las rodillas". Postdata - El Levante EMV, 28 de març.
2020. "Echémenos los trastos y piongamos la casa patas arriba". Postdata - El Levante EMV, 12 de maig.
2020. "Tercer sector, sector independiente". Postdata - El Levante EMV. 6 de desembre.
2020. "Quemando contenedores". Postdata - El Levante EMV. 26 de desembre.
2021. “Falsa Editorial”. Red Escénica, 14, València. 

Obra premiada

Ajuda a la creació
 
2003. Ajuda a la creació de Teatres de la Generalitat Valenciana per El ruido de las neveras vacías.
2005. Ajuda a la creació de Teatres de la Generalitat Valenciana per La fractura de los días.
2006. Ajuda a la creació de Teatres de la Generalitat Valenciana per Abrir bocas desatascar estómagos.
2008. Ajuda a la creació de Teatres de la Generalitat Valenciana per Acciones sobre cuerpos desnudos.

Bibliografia

Articles, capítols, pròlegs

BOLUDA, C. (2010). “0.0 La mecánica del desorden. Intro”. En Persona, colección Acotaciones en la caja negra, 8, València, p. 7-16.
JORNET, A. (2004). “Éste es el prologo y tú no lo vas a ver”. En Sexo. Me lo pones por escrito, colección Acotaciones en la caja negra, 3, València, p. 9-15.
MONLEÓN, J. (2002). “Diez autores últimos”. En Reflexiones sobre el siglo XXI, colección Acotaciones en la caja negra, 1, València, p. 11-13.
PÉREZ-RASILLA, E. (2013). “Miradas sobre la identidad”. Red Escénica–Colección Acotaciones en la caja negra, 9, València, p. 5-13.
SIRERA, J. L. (2003). “¿Malos tiempos para los prólogos?” En [La] memoria, colección Acotaciones en la caja negra, 2, València, p. 9-13. 
TORDERA, A. (2008). ·Billar a ocho bandas”. En Lo invisible, colección Acotaciones en la caja negra, 7, València, p. 7-10.
DIAGO, NEL. 2006. La ciudad. En Ciudades, colección Acotaciones en la caja negra, 5, València. p.7-15.
ENRÍQUEZ, J. 2007. 3:45. En Espacios cerrados, colección Acotaciones en la caja negra, 6, València. p.5-12.

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

AILOUTI, M. (2018). "25 años enredados en la escena alternativa". El Cultural, 19 de novembre.
ARTEZBLAI (2019). "Teatro de lo Inestable estrena L'aniversari". Artezblai, 30 d'octubre. 
CASTRO, J. (2011). "Un trabajo de Teatro de lo Inestable, transparente y participativo para el público". La República Cultural, 30 de gener.
-(2019). "Miradas íntimas desde la casa de muñecas". La República Cultural, 8 de gener.
-(2020). "L'aniversari, donde los monstruos son otros". La República Cultural, 12 de desembre. 
CONTRERAS, V. (2018). "Graneros creativos en ebullición". Levante Emv, 4 de juny.
CREADOR.ES (2016). “Jacobo Pallarés. Talento creadores”. http://creador-es.com/talento-creadores-jacobo-pallares/
DE PACO, A - GARRIDO A. (2004). “Cuadernos de creación. Siempre que necesites mi espacio (te lo voy a dejar)”. Acotaciones en la Caja Negra, 10, València, p. 30-37.
DIAGO, N. (2021). "Perder el Norte". Cartelera Turia, 18 de juny. 
DONAT, B. (2019). "Graners de Creació mira al mundo". Levante Emv, 27 de novembre.
-(2020). "Jacobo Pallarés: La nueva normalidad tiene que apear al teatro de la precariedad". Valenciaplaza, 10 de juny.
-(2021). "Maquetas, miniaturas y vídeo en directo para explorar las fricciones de pareja". Valenciaplaza, 9 de juny.
EFE (2016). “Valencia acoge un encuentro de creación y reflexión de las artes escénicas”. La Vanguardia, 19 de setembre.
EL DIARIO.ES (2015). “Valencia encabeza un proyecto europeo para potenciar a jóvenes artistas”. El Diario.es, 8 de setembre.
GARCÉS, L. (2021). "El deseo de huir llena la sala Inestable". Las Provincias, 8 de juny.
GARCÍA, A. (2016). “Jacobo Pallarés: Somos tierra de efervescencia artística, no solo de corruptelas”. Levante, 3 de març.
GARSÁN, C. (2015). “Espacio Inestable canaliza la indignación por la corrupción en su primera obra en un teatro público”. Culturplaza, 3 de març.
HERRERAS, E. (2008). "Los hijos de Internet". Levante Emv, 21 de gener.
JORQUES, B. (2019). "Un cumpleaños entre monstruos". Levante EMV, 24 d'octubre.
-(2021). "Pallarés aborda el mito del norte y la huida en el rastre d'aquella nit". Levante EMV, 8 de juny.
MÁRQUEZ, L. (2021). "El rastre d'aquella nit de Teatro de lo Inestable". Red Escénica - Online, 20 de juny.
MARTÍ, J. C. (2018). "Jacobo Pallarés: Falta una marca cultural valenciana". Levante Emv, 19 de maig. 
-(2019). "Aniversari (in)feliç". Levante EMV, 4 de novembre.
MARTÍNEZ MONTESINOS, V. (2016). “Jacobo Pallarés valora l’IETM València”. Afan de plan, novembre.
MOLERO, R. (2009). "Dictadura social". Levante Emv, 24 d'octubre.
MONTERO, S. (2003) “Reflexiones sobre el s.XXI”. Acotaciones en la Caja Negra, 8, València, p. 42.
MOREIRA, M. (2016). “Jacobo Pallarés: Las artes escénicas tienen que salir del estigma de la queja y empezar a construir en positivo”. Culturplaza, 10 de novembre.
PEIRÓ, J. V. (2019). "Cumpleaños inestable", Las Provincias, 9 de novembre.
-(2021). "¿Dónde hemos llegado?". Las Provincias, 19 de juny. 
TORRES, S. (2016). “Que açò no siga Bienvenido, Mr. Marshall”. El Mundo (C. Valenciana), 6 de novembre.
VERLANGA (2020). "Un vermut con Jacobo Pallarés". Verlanga, 13 de gener.
ZAHINOS, A. (2015). “Valencia, capital del teatro alternativo”. Levante, 3 de setembre.

Enllaços

http://www.espacioinestable.com/index.html
 
Entrevistes
http://play.cadenaser.com/audio/004RD010000000256849/