Trajectòria

En 1971, obté el Títol Oficial en l’Escuela de Técnicos Publicitarios de Madrid i, en 1976, el títol de Professorat d’EGB en l’Escuela Pablo Montesinos de la mateixa ciutat. Així i tot, des de mitjans dels setanta, Bueno decideix dedicar-se al teatre i ho fa dins de l’anomenat Teatre Independent, que es convertirà en la seua principal escola com a actriu, autora teatral, directora i productora. Les primeres incursions escèniques les farà amb el grup de teatre T.B.O (Teatro de Barrio Obrero), que comptava entre els seus objectius apropar de nou el teatre al poble. Entre els seus primers papers, Bueno fa el d’Ismena en un muntatge inspirat en l’Antígona, de Bertolt Brecht. Molt prompte, però, mitjançant els habituals plantejaments de creació col·lectiva del Teatre Independent, l’autora s’implica cada vegada més en l’escriptura de textos i en la concepció dels guions dramàtics. Aquest treball el desenvolupa, principalment, amb Agustín Iglesias. Amb el T.B.O. estrena: Reconstrucción bajo palio o a la vuelta lo venden tinto (1974), La escuela que perdió su república (1976), o l’espectacle familiar, Naranjita Tabernes (1975).

En 1979, en plena Transició democràtica, es crea el Colectivo Teatral Guirigai, molt lligat al moviment sindical del moment, en concret a la Secretaría Cultural de CC.OO. Antonio Malonda s’encarrega de dirigir només el primer espectacle, de la resta es fa càrrec Agustín Iglesias amb l’ajuda o la codirecció regular de l’autora. Desdels inicis del projecte, Bueno i Iglesias conformen el nucli més estable de Guirigai. De fet, dirigeixen conjuntament la companyia. Es van marcar, entre altres objectius, servir d’enllaç entre la tradició teatral popular i l’actualitat, així com propiciar una actitud activa i crítica en l’espectador. En eixa particular revisió de la tradició, Bueno intervé com a actriu en La tragicomedia de Don Cristobal y La señá Rosita (1979), de García Lorca, i en La viuda valenciana (1980), de Lope de Vega; però també en propostes contemporànies com Una mujer sola (1981), de Dario Fo i Franca Rame. Per aquest treball, en 1982 rep el premi a la millor interpretació en el Certamen de Cieza.

A partir de 1982, el col·lectiu es dedica a la creació pròpia i Bueno, a més de participar en la interpretació i direcció de la majoria de les propostes, també continua compartint autoria amb Iglesias. Molt prompte, Guirigai s’especialitza en espectacles destinats al carrer, format on es fa forta la companyia. Entre 1983 i 1996, Bueno coescriu els guions dramàtics de La Bella y la Bestia (1983), Ritos de solsticio de invierno (1984), Enésimo viaje a Eldorado (1986), En la ciudad soñada o, la coproducció amb Portugal i Brasil, Ópera de maíz / Ópera do Milho (1996). Bueno escriu el llibret la opereta barroca El Lobo feroz y Caperucita que forma part de l’espectacle En la ciudad soñada. Com a actriu, intervé en la resta de peces de Guirigai on no participa com a autora: Ágape (1982), Metrofilia (1985), ¡Viva San Martín! Danzas de matanza (1987), La Parranda (1988), de la qual és directora, Perdidos en el paraíso (1990), La soledad del ángel (1992), La Celestina (1994), o una altra coproducció amb Portugal i Brasil, El reino deseado / O Reino Desejado (1996), de Ronaldo Brito. Bueno desenvolupa també tasques de traductora i tradueix aquesta darrera obra que, poc després, es publicarà en la revista ADE; però no serà una experiència aïllada, també tradueix del portuguès Vals nº6 (1997), de Nelson Rodrigues, i A la luz de la luna, los puñales (1998), de Racine Santos. A meitat dels anys noranta, la companyia i l’autora van establir un vincle molt especial amb Brasil, on no només realitzen muntatges, també imparteixen tallers i conferències.

En 1997, Bueno intervé per última vegada en una producció de Guirigai, ¡Más se perdió en Cuba!, i ho fa només com a actriu. El col·lectiu feia temps que funcionava com a companyia professional, fins i tot concertada l’INAEM. Així i tot, les successives crisis havien afectat l’estabilitat econòmica de la companyia i, a més, l’autora havia decidit emprendre un camí personal després d’haver recorregut mig món amb Guirigai. La companyia va gaudir d’una destacable projecció nacional i internacional, convidada a diversos festivals internacionals de Suïssa, França, Portugal, Escòcia, Polònia, Itàlia o Alemanya; a partir dels anys noranta, també fa gires per Cuba, Colòmbia, Costa Rica, Veneçuela o Brasil; i fa visites puntuals a Nueva York, Washington o Sant Petersburg.

En aquests anys, a més, Bueno va aprofitar per a complementar la pràctica escènica amb cursos de formació teatral, impartits per professionals com Torben Bjelke (Odin Teatret), Alberto Celarié (Teatre de l’Art de Moscou), Lucia Bensasson i Erhard Stiefel (Theatre Soleil de París); o en cursos especialitats de la Commedia dell’Arte, amb Fabio Mangolini, o de dansa i moviment, amb Elvira Sanz i Marta Schinca, entre altres. En 1992, Guirigai va crear el CIATA (Cursos Internacionales de las Artes Tradicionales del Actor), on van convidar referents com Aspasía Papathanassíou d’Atenes o Karunakaran Nair de Bali.

Bueno inicia una nova etapa en 1998, decidida a perfeccionar la seua formació com a dramaturga i directora. Per això, assisteix a una sèrie de tallers amb pedagogs com Mauricio Kartún, José Sanchis Sinisterra o Luis de Tavira. D’aquest període de transició, són algunes adaptacions teatrals inèdites que l’autora fa de relats com Un experimento amoroso (1998), de Alexander Kluge; Un viejo manuscrito (1998), de Franz Kafka; o La intrusa (1998), de Jorge Luis Borges. A més, s’encarrega de la versió d’El partener, de Mauricio Kartín, dirigida per Jorge Cassino. Com a actriu, treballa en la producció del Centro Dramático Nacional, Libertad (1998), de Santiago Rusiñol, amb direcció de José Antonio Hormigón. També eixe any, escriu el seu primer text breu en solitari, Tránsito, premi Teatro Escrito por mujeres de Leganés de 2000. Un altre esdeveniment clau en aquesta etapa de transició, serà retrobar-se amb el seu futur marit, Fernando Bellón, amb qui mantindrà també una enriquidora relació teatral.

En 1999, Bueno comença a escriure Sancha, reina de la Hispania, la primera part de la Trilogía de mujeres medievales (2000-2005), completada progressivament amb les obres Zahra, favorita de Al-Andalus (2002), estrenada en el Festival de Otoño, i Raquel, hija de Sefarad (2005). La primera serà finalista en el premi Lope de Vega i, en 2001, Bueno rebrà, en el Certamen Nacional de Directoras de Escena, el premi especial del jurat per la seua direcció. Sancha, reina de Hispania, estrenada en 2000, és la producció amb què l’autora funda la companyia que porta el seu nom. Per a escriure els altres dos textos, rep la beca d’escriptura de la Comunitat de Madrid en 2001 i 2004. En 2004, precisament, es traslladarà a Burjassot (València) on resideix fins a hui.

Els últims anys a Madrid es caracteritzen per una intensa activitat teatral de l’autora. En 2001, posa en marxa junt amb altres dones de teatre, no només dramaturgues, l’AMAEM (Asociación de Mujeres de las Artes Escénicas en Madrid), més conegudes com Las Marías Guerreras. L’objectiu principal és promocionar i divulgar la creació escènica de les dones. En els inicis d’aquest projecte, Itziar Pasqual és la presidenta i, entre les primeres sòcies, trobem Ana Casas, Margarita Reiz, Esperanza de la Encarnación o Andrea de Gregorio. Aquestes dos últimes, dirigeixen Tras las tocas (2002), una peça col·lectiva, on Bueno actua com Sor Medea i aporta la peça breu María. En aquesta nova etapa, a més, l’autora pot desenvolupar més lliurement la seua faceta de directora, també de textos aliens. En aquest sentit, dirigeix dos peces de Las Marías Guerreras, Piezas Hilvanadas (2003) i, a un festival de València, Trogloditas (2015). En 2004, també dirigeix Jornada de reflexión, de Bellón, amb la companyia 4 Vientos.

D’altra banda, Bueno s’associa a l’AAT (Autoras y Autores de Teatro) i aprofita activitats com les lectures dramatitzades del Salón del Libro Teatral o les dels “Maratón de monologos” per a donar a conèixer les seues primeres peces breus: Todo por un duro (2001), La niña tumbada (2003), Malos días (2003), Tras los cristales (2003), Diálogo de damas (2004), En capilla (2005) o Sobaco y axilla (2005). També col·labora prou regularment, sobretot entre 1997 i 2004, en la revista especialitzada d’una altra associació, l’ADE (Asociación de Directores de Escena), de la qual va ser sòcia prou anys i des de la seua fundació en 1982. En els articles publicats reflexiona sobre el seu treball com a autora i directora i, en 2003, s’encarrega de coordinar un número dedicat al teatre brasiler.

Quan Bueno arriba a València en 2004, posa en marxa el projecte Dones en Art, una nova plataforma de dones creadores de diverses disciplines amb objectius semblants als de Las Marías Guerreras: construir un espai de creació i d’investigació escènica i social dirigit per dones, proporcionar visibilitat i promoure la igualtat d’oportunitats en el món de la cultura. La presentació oficial de DONESenART es fa en 2005 i una de les seues primeres activitats és la coordinació del cicle Autora a escena, impulsat per una altra plataforma germana, el Projecte Vaca de Barcelona, i en col·laboració amb les Marías Guerreras. Si bé en els orígens d’aquesta associació trobem actrius, cineastes o músiques, entre altres, per aquesta passaran dramaturgues com Anna Albaladejo, Isabel Carmona, Mariola Ponce, Isabel Requena o, una de les peces clau en la coordinació, Ana A. Millás. Antonia Bueno exercirà la presidència fins a l’esgotament del projecte en 2018. Entre les nombroses activitats que porten endavant destaca el Festival Octubre Dones, de caràcter interdisciplinari i amb una temàtica concreta com a premissa en cada edició.

En aquestes activitats, es llegiran obres de Bueno como Sancha, reina de Hispania (2005); s’escenificaran peces breus com En capilla (2006), Anatomía de un conejo hembra (2007) o Aulidi (hijo mío) (2010); o dramatúrgies a partir de poemes de Carmen Tomeo com Diario de una soldado (2010) i Nosotras podemos (2013). Dones en Art també es preocupa per recuperar la memòria d’artistes precedents. A aquest objectiu, que connecta amb una de les línies de treball de l’autora, respon els cicles dedicats a dones republicanes. Bueno dirigirà dos peces de la dramaturga María Martínez Sierra, Solo para mujeres (2008), on va actuar, i Sortilegio (2009); i una altra de Ana A. Millás, Puntadas del cuplé (2014), inspirada en la mezzosoprano valenciana Selica Pérez Carpio. De creació pròpia, Bueno escriu el díptic La mujer y la radio, República y Franquismo, conformat pels textos breus Amparito te ampara (2014), estrenat amb direcció de Millás, i Doña Amparo os ampara (2016) dirigit per Bueno. L’edició de 2009 d’aquest cicle, estarà dedicada a l’artista plàstica Manuela Ballester, Bueno li dedicarà primer un relat i, després, estrenarà l’adaptació teatral, Manolita en la frontera (2012), en el Festival Russafa Escènica.

Paral·lelament, des de l’arribada a València, Bueno continua posant en escena textos propis amb la seua companyia: Trilogía de mujeres medievales (2006), en el Festival Medieval d’Elx; El enigma de la Dama de Elche (resuelto) (2008) i Waltzing Tirisiti (2010), coescrites amb Fernando Bellón, la segona s’estrena a la Mostra de Teatre d’Alcoi amb direcció d’Olga Peris; Las mil y una muertes de Sarah Bernhardt (2013), una coproducció amb l’Institut Français de València; o Bel La bella (2013), en el Festival Internacional de Teatro de La Habana, després d’una preestrena en Dones en Art. A tota aquesta producció, hauríem d’afegir les de les peces breus com La madastra de Cenicienta (2012), primera part de la trilogia Tres madrastras; així com d’altres treballs estrenats en festivals urbans com l’esmentada Manolita en la frontera (2012), per al Festival Russafa Escènica, on també estrena La barraca de los monstruos (2014), a partir del text Todo por un euro; al Festival Cabanyal Íntim, estrena Amparito te ampara. Cabanyal Radio Libre 1937 (2018), A més a més, realitza lectures dramatitzades d’obres llargues com Éramos tan jóvenes (2010), d’un marcat caràcter biogràfic.

Dos dels textos produïts per la seua companyia, abans van rebre l’ajuda a l’escriptura de Teatres de la Generalitat Valenciana, Las mil y una muertes de Sarah Bernhart (2005) i Waltzing Tirisiti (2009). A més, en 2010, guanya el Premi ASSITEJ-España de teatre per a la infància i la joventut amb Ópera de residuos. D’aquesta obra es fa una lectura dramatitzada en El Matadero de Madrid en 2013 i, cinc anys després, l’autora fa una versió musical, hui encara inèdita. En 2016, li atorguen el prestigiós Premi Iberoamericà Chamán, de comunicació, cultura i oralitat. Igualment, cal assenyalar que l’autora ha guanyat o quedat finalista en nombrosos premis de relats entre els quals destaquen Yo, Clarita (2012), primer premi en el XI Certamen de narrativa breu de l’Ajuntament de València; o La madre de las palabras (2019), primer premi del XI Concurs de narrativa Fundació Hugo Zárate de València.

La connexió teatral amb Madrid, però, no es trencarà en aquest període valencià. En les activitats de l’AAT es continuen llegint i/o publicant textos breus de l’autora com Zorionak (2006), 7 minutos nada menos (2007), UTA 3736 (2007), Sí... pero no se calienta (2008), Quien fue a Sevilla… (2009), El negro que tenia la pluma blanca (2009), La madrastra de Cenicienta (2010), Aplausos (2011), La madrastra de Hansel y Gretel (2013),Obsolescencia programada (2013), Bits (2013), Escort (2014), Incurable (2014), Toda una vida (2014), Cajones (2015), Dedos (2016), El jardín de las Hespérides (2016), Isa, Vane y los neurotípicos (2017), Seis centímetros (2018), o In-móviles (2019). A aquesta quantiosa i diversa producció de peces breus, hauríem d’afegir altres títols publicats, nascuts en contextos diferents: Yo, Itziar, tengo sida (2006), El otro (monologo impossible) (2011), El móvil del muerto (2013), Camión al paraíso (2016), Yo la virreina, yo la mujer (2018), o Daño colateral (2019).

La connexió amb Portugal, iniciada amb Guirigai, troba continuïtat amb l’estrena de Teresa, rainha de Portugal (2011), coescrita amb Moncho Rodríguez, de qui l’autora tradueix dos textos, La visita (2014) i Matilde y Alicia (2020). Cal destacar també que la seua peça La niña tumbada, ha sigut llegida en diverses ciutats mexicanes i, fins i tot, s’ha fet una adaptació audiovisual per l’argentina Valeria Sanabria. La projecció internacional de l’obra de Bueno, però, es localitza especialment en l’àmbit acadèmic. Des que en 2002, assistira per primera vegada a un seminari de SELITEN@T (Centro de Investigación de Semiótica Literaria Teatral y Nuevas Tecnologías), dirigit per l’investigador teatral José Romera Castillo, el seu teatre ha despertat un interés creixent en algunes universitats nord-americanes, llatinoamericanes, franceses i alemanyes. Els textos de l’autora ha sigut analitzats per estudioses com Patrice O’Connor, Candyce Leonard, Lourdes Bueno Pérez, Agnès Surbezy o Monique Martínez, entre altres.

En aquest àmbit acadèmic, com en l’Austin College de Texas o en la Université de Toulouse, s’han fet lectures i posades en escena d’algunes de les seues peces que, a més, han sigut traduïdes i publicades. En aquesta línia, la revista Estreno, de la Ohio Wesleyan University, ha editat alguns dels textos breus ja citats i d’altres com La sombra que acaricia (2017) o la peça llarga Ángeles en el círculo (2018). A més, Bueno ha sigut inclosa en diverses antologies de prestigioses editorials com Fundamentos, Mujeres sobre mujeres en los albores del siglo XXI: Teatro breve español (2006); Castalia, Teatro breve actual (2013); o Cátedra, Dramaturgas del siglo XXI (2014). En aquest context, Bueno ha sigut convidada com a ponent en múltiples congressos sobre teatre contemporani espanyol en universitats i festivals nacionals i internacionals.

Més enllà de les experiències docents en els temps de Guirigai o, posteriorment, en cursos puntuals impartits en l’àmbit acadèmic o teatral, l’autora ha desenvolupat una important tasca pedagògica a partir de 2012 a València. Ací, ha treballat en tallers anuals dirigits sobretot a dones i amb un objectiu social i terapèutic. En aquest sentit, entre 2012 i 2017, Bueno imparteix tallers on proporciona ferramentes de coneixement psicofísic i de salut integral en l’Escola Valenciana d’Estudis de la Salut; entre 2013 i 2019, s’encarrega dels tallers per a dones en l’Espai Dona de Burjassot; o s’encarrega de diversos cursos de teatre per a majors de cinquanta anys en l’Aula Cultural de l’Ateneo Mercantil.

Dels últims anys, destaca el vincle compromés de l’autora amb l’AVEET (Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors de Teatre). Ha participat en moltes de les activitats creatives de l’associació com lectures dramatitzades col·lectives: El teatre ací i ara (2015), on aporta el text breu Y yo sin enterarme; o en A la vaga! (2019), organitzat junt amb Projecte Inestable i l’AAPV, on escriu Nosotras parimos (2019). Com a membre de la Junta de l’AVEET, Bueno ha col·laborat en l’organització de diverses activitats formatives; s’ha ocupat d’un grup del Club de lectura, activitat patrocinada per l’Institut Valencià de Cultura (IVC); o ha coordinat esdeveniments com la primera Marató de monòlegs de l’associació al Teatre Talía de València.

D'altra banda, en 2018, és una de les sis autores escollides per a inaugurar el Laboratori de Dramatúrgia Ínsula Dramatària Josep Lluís Sirera de l’IVC, on escriu un dels seus últims treballs, Tiempo de argán y naranjas. Bueno dirigeix la lectura dramatitzada que es fa de l’obra en 2018 i, quatre anys després, la versió radiofònica dins del projecte Teatre a cau d’orella de l’IVC. Finalment, en 2020, ha tornat a rebre l’ajuda a la creació de literatura escènica de l’IVC.

Trajectòria actualitzada AGOST 2021
© Xavier Puchades    

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

1974. Reconstrucción bajo palio o a la vuelta lo venden tinto, obra col·lectiva escrita amb Agustín Iglesias. Grupo T.B.O. (Teatro de Barrio Obrero). 
1975. Naranjita tabernes, amb Agustín Iglesias. Grupo T.B.O. (Teatro de Barrio Obrero). (TF)
1976. La escuela que perdió su república, amb Agustín Iglesias. Grupo T.B.O. (Teatro de Barrio Obrero). 
1983. La Bella y la Bestia, guió dramàtic amb Agustín Iglesias. Direcció  Luis González Carreño. Colectivo Teatral Guirigai. Teatro del Mercado, Saragossa. 
1984. Ritos del solsticio de invierno, guió dramàtic amb Agustín Iglesias. Direcció  Agustín Iglesias. Colectivo Teatral Guirigai. Arquería de los Nuevos Ministerios, Madrid. (TC)
1986. Enésimo viaje a Eldorado, guió dramàtic amb Agustín Iglesias. Direcció Agustín Iglesias. Estació de Chamartin, Madrid. (TC)
1993. En la ciudad soñada, guió dramàtic amb Agustín Iglesias. Llibret de l’Opereta Barroca El Lobo feroz y Caperucita dins de l’espectacle, d’Antonia Bueno. Direcció  Agustín Iglesias. Colectivo Teatral Guirigai. Carnavales, Toledo. (TC)
1996. Ópera do Milho / Ópera del Maíz. Direcció Antonia Bueno i Agustín Iglesias. Coproducció Guirigai amb Brasil i Portugal. Aracaju, Sergipe, Brasil. 
2000. Sancha, reina de la Hispania. Direcció Antonia Bueno. Cía. Antonia Bueno. Festival Internacional de Teatro Clásico de Cáceres, Plaza de las Veletas, Càceres. 
2002. Zahra, favorita de Al-Andalus. Direcció Antonia Bueno. Cía. Antonia Bueno. Festival de Otoño, Teatro Federico García Lorca, Getafe.
2002. María, en Tras las tocas, creació col·lectiva amb Itziar Pasqual, Esperanza de la Encarnación, Ana Casas i Margarita Reiz. Direcció de Esperanza de la Encarnación i Andrea de Gregorio. Las Marías Guerreras (AMAEM). Teatro de las Aguas, Madrid. (TB)
2005. La niña tumbada. Seminario Literatura, Género y Violencia. Facultad de Comunicación, Universidad de Sevilla. (TB)
2005. Yo, Itziar, tengo sida. Cicle Grita, tengo sida. Casa de América, Madrid. (TB)
2006. Todo por un duro. Alumnos del Instituto Menéndez Pidal, Avilés. (TB)
2006. Trilogía de mujeres medievales. Direcció Antonia Bueno. Cía. Antonia Bueno. XI Festival Medieval d’Elx.
2007. Tras los cristales. Direcció Paloma Pedrero. Re-inauguració del Teatro Victoria Eugenia, Sant Sebastià.  (TB)
2007. Anatomía de un conejo hembra. Direcció Antonia Bueno. II Festival Octubre Dones de DONESenART. SGAE, València. (TB)
2008. El enigma de la Dama de Elche (resuelto), amb Fernando Bellón. Dirección Antonia Bueno. Cía. Antonia Bueno. MUVIM. València. 
2010. Waltzing Tirisiti, amb Fernando Bellón, Direcció Olga Peris. Cía. Antonia Bueno. Mostra de Teatre d´Alcoi. Teatro Principal, Alcoi.
2011. Teresa, rainha de Portugal, amb Moncho Rodríguez. Direcció Moncho Rodríguez. Auditório de Fontarcada. Póvoa de Lanhoso, Portugal.
2012. Manolita en la frontera. Direcció Antonia Bueno. II Festival Russafa Escénica. Canguro Verde, València. (TB)
2012. La madrastra de Cenicienta. Direcció Antonia Bueno. Patí de Russafa, València. (TB)
2013. Las mil y una muertes de Sarah Bernhardt. Direcció Antonia Bueno. Cía. Antonia Bueno-Institut Français de València. Institut Français, València.
2013. Bel la Bella. Direcció Antonia Bueno. Cía. Antonia Bueno. Festival Internacional de Teatro de La Habana. 
2014. La barraca de los monstruos (versió de Todo por un euro). Direcció Antonia Bueno. Cía. Antonia Bueno. IV Festival Russafa Escènica, València. (TB)
2014. Amparito te ampara. Direcció Ana Millás. IX Festival DONESenART. SGAE València. (TB)
2016. Doña Amparo os ampara. Direcció Antonia Bueno. XI Festival DONESenART. SGAE, València. (TB)
2018. Amparito te ampara. Cabanyal Radio Libre 1937. Direcció Antonia Bueno i Anna Millás. Cía. Antonia Bueno. Festival Cabanyal Íntim, València. (TB)
2021. Tiempo de argán y naranjas. Direcció Antonia Bueno. Versió radiofònica. Insula Dramatària Josep Lluís Sirera-Teatre a cau d'orella, Institut Valencià de Cultura. SGAE, València. 

Posades en escena posteriors i reposicions (Internacionals)

2007. Trilogy of Medieval Women. Direcció Antonia Bueno. Ida Green Teatre. Austin College. 
2007. Zahra, favorita de Al-Andalus. Direcció Matthieu Pouget. Compagnie Les Anachroniques. Festival Universcènes, Théâtre Universitaire Européen. Théâtre Sorano. Toulouse. 
2016. La niña tumbada. Direcció Machfuz Elena. Festival de Teatro Español. Teatro Enastron, Atenes 

Posades en escena posteriors i reposicions (Nacionals)

2003. Zahra, favorita de Al-Ándalus. Direcció Fulgen Valares. Aula de Teatro Universitario de Extremadura. 
2007. Sancha, reina de la Hispania. Direcció Domingo Ruiz. Asociación Amigos del Teatro. Teatro Quijano, Ciudad Real. 

Lectures dramatitzades (Internacionals)

2007. Aulidi (hijo mío) / Aulidi (my dear son). Direcció Lourdes Bueno. Cicle Antonia Bueno’s one-act plays / Dramas en un acto de Antonia Bueno. Ida Green Teatre. Austin College. Texas. 
2007. Uta 3736. Direcció Lourdes Bueno. Cicle Antonia Bueno’s one-act plays / Dramas en un acto de Antonia Bueno. Ida Green Teatre. Austin College. Texas. 
2007. Todo por un duro / Everything for a quarter. Direcció Lourdes Bueno. Cicle Antonia Bueno’s one-act plays / Dramas en un acto de Antonia Bueno. Ida Green Teatre. Austin College. Texas. 
2007. La niña tumbada / The Little Girl Tumbled. Direcció Lourdes Bueno. Cicle Antonia Bueno’s one-act plays / Dramas en un acto de Antonia Bueno. Ida Green Teatre. Austin College. Texas. 
2007. La niña tumbada / The Little Girl. Cincinnati Conference on Romance Languages & Literaturas. Vernon Manor Hotel. Cincinnati. 
2008. Malos días. Direcció Susana Báez. Teatro contra la guerra. Clausura Curso Universidad Autónoma San Francisco de Campeche, México. 
2010. La niña tumbada. Direcció Alfredo Wong. Centro Cultural Nana Chela, Cuauhtémoc, Baja California, Méxic.
2014. La niña tumbada. Direcció Juan Arce Saavedra. Homenaje a la mujer maltratada.  Teatro Manuel Ávila Cano, Ciudad Juárez, México. 

Lectures dramatitzades (Nacionals)

2001. Todo por un duro. Direcció Guillermo Heras. AAT. II Salón del Libro Teatral. Casa de América, Madrid.  (TB)
2002. Tránsito. Direcció Marta Álvarez i Alberto Maravilla. VII Ciclo SGAE, Sala Manuel de Falla, Madrid. (TB)
2003. La niña tumbada. Direcció Elena Cánovas i Denis Rafter. AAT. II Maratón de monólogos. Círculo de Bellas Artes, Madrid. (TB)
2003. Malos días. Direcció Antonia Bueno.  AAT. Maratón de Teatro contra la guerra. Ateneo de Madrid. (TB)
2003. La niña tumbada. Direcció Ginnette Múñoz-Rocha i Glòria Balanà Altamira. AAT. III Maratón de monólogos. Mercat de les Flors, Barcelona. (TB)
2003. Tras los cristales. Direcció Paco Vidal. AAT. IV Salón del Libro Teatral. Círculo de Bellas Artes, Madrid. (TB)
2004. Tránsito.  Semana de autores vivos. Teatro Alameda de Sevilla. (TB)
2004. Diálogo de dos damas. Direcció Elena Cánovas. AAT. V Salón del Libro Teatral. Círculo de Bellas Artes, Madrid. (TB)
2005. En capilla. Direcció Elena Cánovas i Denis Rafter. AAT. V Maratón de monólogos. Círculo de Bellas Artes, Madrid. (TB)
2005. Sobaco y axila. Direcció Antonia García. AAT. VI Salón del Libro Teatral. Círculo de Bellas Artes, Madrid. (TB)
2005. Sancha, reina de la Hispania. Direcció Eva Hibernia. Autoras a escena. SGAE, Barcelona. 
2005. Sancha, reina de la Hispania. Direcció Victoria Salvador. Autoras a escena. SGAE, València.
2006. Sancha, reina de la Hispania. Direcció Victoria Salvador.  Día Internacional de la Mujer. Cámara de Comercio, Castelló.
2006. Aulidi (hijo mío) i Zorionak (felicidades). Direcció de l’autora. Seminario Género e interculturalidad. Facultad de Filología, Universidad de Sevilla. (TB)
2006. La niña tumbada. Direcció Antonia Bueno. Ciclo Violencia contra la Mujer: Otras miradas. Aula de Cultura CAM, València. (TB)
2006. En capilla. Direcció Biljana Andjelic. II Festival Octubre DonesenArt. SGAE, València. (TB)
2006. Zorionak (felicidades). Direcció Antonia Bueno. AAT. VII Salón del Libro Teatral. Círculo de Bellas Artes, Madrid. (TB)
2007. 7 minutos nada menos. Direcció Elena Cánovas. AAT. VII Maratón de monólogos. La Casa Encendida, Madrid. (TB)
2007. Anatomía de un conejo hembra. Direcció Antonia Bueno. III Festival Octubre DonesenArt. SGAE, València. (TB)
2007. UTA 3736. Direcció Eva Rodríguez. AAT. VIII Salón del Libro Teatral. Casino de la Exposición, Sevilla. (TB)
2008. Sí… pero no se calienta. Direcció Elena Cánovas. AAT. VIII Maratón de monólogos. La Casa Encendida, Madrid.  (TB)
2009. Quien fue a Sevilla… Direcció Elena Cánovas. AAT. IX Maratón de monólogos. La Casa Encendida, Madrid. (TB)
2009. Todo por un duro. Ciclo Voces en escena. Salón Manuel Altolaguirre, Centro Cultural Diputación de Málaga. (TB)
2009. El negro que tenía la pluma blanca. Direcció Mariano de Paco Serrano. AAT. X Salón del Libro Teatral. Estación Nuevos Ministerios, Madrid. (TB)
2010. La madrastra de Cenicienta. Dirección Elena Cánovas. AAT. X Maratón de monólogos. La Casa Encendida, Madrid. (TB)
2010. Aulidi (hijo mío). Direcció Antonia Bueno. V Festival Octubre Dones. Dones d’ací i d’allà. Mujer e Inmigración en la Comunidad Valenciana, SGAE, València. (TB)
2010. Éramos tan jóvenes. Direcció Antonia Bueno. Bibliocafé, València. 
2010. La madrastra de Cenicienta. Direcció Marina Suárez. XI Maratón de monólogos. Gran Teatro, Córdoba. (TB)
2010. Éramos tan jóvenes. Direcció Antonia Bueno. Cía. Antonia Bueno. BiblioCafé, València. 
2011. Diálogo de dos damas y UTA 3736. Direcció Antonia Bueno. Museo Manaut, València. (TB)
2011. Aplausos. XII Salón del Libro Teatral. Aula de Teatro Juan del Enzina, Salamanca. (TB)
2013. La madrastra de Hansel y Gretel. Direcció Elena Cánovas. AAT. XVI Maratón de monólogos. Círculo de Bellas Artes, Madrid. (TB)
2013. Bits. XIV Salón del Libro Teatral. El Matadero, Madrid. (TB)
2013. Ópera de los residuos. Direcció José Aurelio Martín. Simprota- ASSITEJ España. Auditorio La Casa del Lector El Matadero, Madrid.
2014. Escort. Direcció José Gómez. AAT. XVIII Maratón de monólogos. Círculo de Bellas Artes, Madrid. (TB)
2014. La madrastra de Hansel y Gretel. XIX Maratón de monólogos, V Mercates, Valladolid. (TB)
2014. Incurable. Direcció Vanesa Martínez. AAT. XX Maratón de monólogos. Círculo de Bellas Artes, Madrid. (TB)
2014. UTA 3736. Direcció Antonia Bueno. Presentació del llibre Dramaturgas del siglo XXI. SGAE, València. (TB)
2015. Incurable. Direcció Vanesa Martínez. XX Maratón de monólogos de la AAT Círculo de Bellas Artes, Madrid. (TB)
2015. Y yo sin enterarme. Direcció Jaume Pérez. En El teatre ací i ara. SGAE Valencia. (TB)
2016. Dedos. Direcció Carolina África. XVII Salón del Libro Teatral. El Matadero, Madrid. (TB) 
2018. Seis centímetros. XXIII Maratón de monólogos de la AAT. Teatros Luchana, Madrid. Dirección Félix Estaire. (TB)
2018. El negro que tenía la pluma blanca. Direcció Yolanda García Serrano. V Congreso Internacional de la revista Estreno. Sala Berlanga, Madrid. (TB)
2018. Tiempo de argán y naranjas. Direcció Antonia Bueno y Mariola Ponce. I Laboratori “Insula Dramataria Josep LLuís Sirera” del Institut Valenciá de Cultura. SGAE Valencia. 
2019. Nosotras parimos. Direcció Anna Albaladejo. A la vaga! Teatre El Musical,   València. (TB)
2019. Aulidi, hijo mío. Direcció Emilio del Valle. XXIV Maratón de monólogos de la AAT. Teatro La Latina, Madrid. (TB)

Obra publicada

Textos dramàtics originals

2002. Arcángeles. Revista Art Teatral, 17, València, p. 23-27.  (TB)
2002. Aulidi (hijo mío). Revista Alhucema, 8, Albolote, Granada, p. 9-10. (TB)
2002. Zahra, favorita de Al-Andalus. AAT - Comunidad de Madrid. Col·lecció "Damos la palabra", 22, Madrid.
2003. Sancha, reina de la Hispania. Revista ADE, 94, Madrid, p. 85-105.
2003. La niña tumbada. En Maratón monólogos 2003. AAT, 6, Madrid, p. 37-40 (TB)
2003. Malos días. En Teatro contra la guerra. AAT, 7, Madrid, p. 39-41. (TB)
2004. María. En Tras las tocas. I Ciclo de las Marías Guerreras. Col·lecció Teoría Escénica, 2. Teatro del Astillero, Madrid, p. 226-230. (TB)
2004. Todo por un duro i Tras los cristales - . Revista Estreno, Vol. XXX nº 1, Ohio Wesleyan University, Ohio, p.15-18. (TB)
2004. Tránsito. Revista Art Teatral, 19, València, p.19-22. (TB)
2005. En capilla. En Maratón monólogos 2005. AAT, 12, Madrid, p.13-16. (TB)
2005. Raquel, hija de Sefarad. AAT - Comunidad de Madrid. Col·lecció "Damos la palabra", 32, Madrid. 
2006. La niña tumbada. En Mujeres sobre mujeres en los albores del siglo XXI: Teatro breve español. Ed. Patricia W. O´Connor. Editorial Fundamentos, Madrid, p.267-285. (TB)
2006. Yo, Itziar, tengo sida. En Grita: Tengo Sida. Publicaciones Universidad Complutense de Madrid, Madrid, p. 88-90. (TB)
2007. Sancha, reina de la Hispania. Asociación de Estudios Onienses, Burgos.
2007. Zahra, favorita de Al-Andalus. Théâtre de la Digue, Presses Universitaires du Mirail-Toulouse. 
2007. Éramos tan jóvenes. Antología Teatral Española, 45. Universidad de Murcia. Múrcia. 
2008. 7 minutos nada menos. En Maratón monólogos 2007. AAT, Madrid. (TB)
2009. Aulidi (hijo mío). En Matrias, patrias, identidades genéricas traspasando fronteras. Editorial Entinema, Madrid, p.13-16. (TB)
2009. Zorionak. En Matrias, patrias, identidades genéricas traspasando fronteras. Editorial Entinema, Madrid, p. 19-21. (TB)
2009. Aulidi (hijo mío). Revista de las fronteras, 11, Universidad Autónoma de Ciudad Juárez, UACJ, Mèxic, p. 10-11. (TB)
2009. Sí… pero no se calienta, En Maratón monólogos 2008. AAT, 17, Madrid, p.17-24. (TB)
2009. El negro que tenía la pluma blanca. Revista digital En Sentido Figurado, 8, p. 82-89. (TB)
2009. Sancha, Zahra y Raquel (Trilogía de mujeres medievales), ed. Lourdes BuenoPérez. Universidad de Extremadura, Cáceres. 
2010. Ópera de los residuos. ASSITEJ España, 14, Madrid. (TF)
2011. El otro (monólogo imposible). En El Teatro breve en los inicios del siglo XXI, Ed. José Romera Castillo. Visor Libros, Madrid, p. 35.43. (TB)
2011. Bits. En El tamaño no importa I. Textos breves de aquí y ahora. AAT, Madrid, p. 29-34. (TB)
2013. El móvil del muerto. En IV Certamen de Teatro Dramaturgo José Moreno Arenas. Ediciones Carena, Barcelona, p.125-134. (TB)
2013. Tres madrastras. Revista digital En sentido figurado, 4, p.104-123 (TB)
2013. Bel la Bella. Revista digital Los libros de las gaviotas, 21. Ediciones Comoartes.
2013. Obsolescencia programada. En El tamaño no importa III. Textos breves de aquí y ahora. AAT, Madrid, p.15-20. (TB)
2013. El negro que tenía la pluma blanca. En Teatro breve actual, ed. Francisco Gutiérrez Carbajo. Clásicos Castalia, Madrid, p. 239-245. (TB)
2013. Diálogo de dos damas. En Teatro breve actual, ed. Francisco Gutiérrez Carbajo. Clásicos Castalia, Madrid, p.257-262. (TB)
2013. Tránsito. En Teatro breve actual, ed. Francisco Gutiérrez Carbajo. Clásicos Castalia, Madrid, p. 301-308. (TB)
2014. Toda una vida. En El tamaño no importa IV. Textos breves de aquí y ahora. AAT, Madrid, p. 15-20. (TB)
2014. Todo por un euro. En Dramaturgias del siglo XXI, ed. Francisco Gutiérrez Carbajo. Cátedra, Madrid, p. 169-185. (TB)
2014. UTA 3736. En Dramaturgias del siglo XXI, ed. Francisco Gutiérrez Carbajo. Cátedra, Madrid, p. 169-185 (TB)
2015. Cajones. En El tamaño no importa V. Textos breves de aquí y ahora. AAT, Madrid, p. 27-30. (TB)
2016. El jardín de las Hespérides. En El tamaño no importa VI. Textos breves de aquí y ahora. AAT, Madrid, p. 23-30. (TB)
2016. Manolita en la frontera. En Los mares de Caronte. Diecisiete calas dramáticas sobre migraciones, ed. Concha Fernández Soto i Francisco Checa y Olmos. Editorial Fundamentos, Madrid, p. 91-106. (TB)
2016. Aulidi (hijo mío). En Los mares de Caronte. Diecisiete calas dramáticas sobre migraciones, ed. Concha Fernández Soto i Francisco Checa y Olmos. Editorial Fundamentos, Madrid, p. 91-106. (TB)
2016. Camión al Paraíso. En Los mares de Caronte. Diecisiete calas dramáticas sobre migraciones, ed. Concha Fernández Soto i Francisco Checa y Olmos. Editorial Fundamentos, Madrid, p. 91-106. (TB)
2017. Isa, Vane y los neurotípicos. En El tamaño no importa VII. Textos breves de aquí y ahora. AAT, Madrid, p. 23-28. (TB)
2017. Isa, Vane y los neurotípicos. En El tamaño no importa VII, textos breves de aquí y de ahora. AAT - Editorial Antígona, Madrid, p. 23-28. (TB)
2017. La sombra que acaricia. En 50 Voces contra el maltrato. Revista Estreno, Vol. XLIII nº 2.  Austin College, Sherman, Texas, p. 28-30. (TB)
2017. Y yo sin enterarme. En El teatre ací i ara/El teatro aquí y ahora. Editorial ALUPA, València, p. 39-42, (TB)
2018. Ángeles en el círculo. Revista Estreno, Volumen XLIV nº 1, Austin College, Sherman, Texas, p. 16-57.
2018. Las mil y una muertes de Sarah Bernhardt. En Escenarios de crisis, dramaturgas españolas en el nuevo milenio, ed. Ana María Díaz Marcos, Universidad de Connecticut. Editorial Benilde, Sevilla, p. 161-223.
2018. Tiempo de argán y naranjas. Ínsula dramatària Josep Lluís Sirera. Institut Valencià de Cultura, València, p. 111-190.
2018. Yo la virreina, yo la mujer, Amparito te ampara i Doña Amparo os ampara. En Sillas en la frontera. mujer, teatro y migraciones. Editora Concha Fernández Soto. Espiral/teatro nº 416. Editorial Edual, Universidad de Almería, Almería, p. 135-157.
2018. Cajones. En El tamaño no importa vol. 1. AAT - Editorial Antígona, Madrid, p. 27-43. (TB)
2019. Daño colateral, incluido en Un minuto de justicia. Ediciones Invasoras, Vigo, p. 49. (TB)
2019. In-móviles. En El tamaño no importa nº 9, textos breves de aquí y de ahora. AAT - Editorial Antígona, Madrid, p. 27-43. (TB)
2020. Dedos. En El tamaño no importa nº 10, textos breves de aquí y de ahora. AAT- Editorial Antígona, Madrid, p. 23-35. (TB)

Altres publicacions (relats)

2005. La virgen de los 23 pechos. En Un rato del mundo y otros relatos, varios autores, colección Lunaria, 12, editorial Celya, Salamanca.
2005. En mi fragante harén. En Microscopios eróticos (d.a.) Ediciones atómicas, Madrid.
2006. Anatomía de un conejo hembra. En Las Mujeres Cuentan (d.a.) Generalitat Valenciana, Conselleria de Benestar Social, València.
2007. La Vicenta y Mari Pau. En Las Mujeres Cuentan (d.a.) Generalitat Valenciana, Conselleria de Benestar Social,València.
2011. Manolita en la frontera. En Mujeres en el arte. Ajuntament de València.
2011. Yo, Clarita. En La participación de las mujeres en la vida pública (d.a.) Ajuntament de València.
2017. Las canalistas. En I Certamen de relats Beatriu Civera (d.a.) Ajuntament de València.
2017. Lorelei. En II Certamen literario Mucho por vivir, mucho por decir. AECC València.
2021. Preguntas, preguntas… entrevista póstuma a Alejandra Pizarnik. En Alejandra Pizarnik y sus múltiples voces (d.a.), ed. Mayda Bustamante. Ediciones Huso, Madrid.

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

2003. El Reino Deseado (O Reino Desejado), de Ronaldo Brito. Traducció del portuguès d'Antonia Bueno. Revista ADE, 96, Madrid. 

Inèdites
1997. Vals nº 6 (Valsa nº 6), de Nelson Rodrigues. Traducció del portuguès d'Antonia Bueno.
1998. A la luz de la luna, los puñales (Á luz da lua, os puñais), de Racine Santos. Traducció del portuguès d'Antonia Bueno.
1998. Un experimento amoroso, de Alexander Kluge. Versió d'Antonia Bueno.
1998. Un viejo manuscrito, de Franz Kafka. Versió d'Antonia Bueno.
1998. La intrusa, de Jorge Luis Borges. Versió d'Antonia Bueno.
2000. El partener, de Mauricio Kartún. Versió d'Antonia Bueno. Direcció Jorge Cassino. Casa de América, Madrid.
2009. El bosque de Stríbor, adaptació per a un actor i titelles del conte croat homònim d'Ivana Brlić-Mažuranić. Direcció Miki Buncik. 
2014. La visita (A visita), de Moncho Rodríguez. Traducció del portuguès d'Antonia Bueno. Direcció Moncho Rodriguez. 
2018. Basuritas, el musical. Llibret musical del text Ópera de los residuos, d'Antonia Bueno.
2020. Matilde e Alice (Matilde y Alicia) de Moncho Rodríguez. Traducció del portuguès d'Antonia Bueno. Direcció Moncho Rodriguez.

Reflexió i investigació teatral de l'autor: programes de mà

Inèdits (conferències, ponències, etc.)
1995. “Mi experiencia en el Teatro”. Conferència en el Festival Internacional de Caracas, Veneçuela.
1996. “El cuerpo del actor”. Conferència en el Centro de Convenciones d’Aracajú, Brasil.
1999. “El cerco de Numancia o la endogamia teatral”. Ponència en el IX Congreso Directores de Escena, València.
1999. “A energía do actor”. Conferència en la Universidad de Natal, Brasil.
2002.“Escribir desde la mujer. 4 patas para una mesa redonda (como nosotras)” Encuentros Sector cultural no industrial y creación femenina, La Laguna, Tenerife.
2003. “Mi Trilogía de Mujeres medievales”. Conferència en l’Encuentro Internacional de Mujeres en el Teatro La Otra Mirada, Sevilla.
2003. “Sancha, la lucha por el poder: una emperatriz del siglo XI”. Conferència en el VII Encuentro de Mujeres de Iberoamérica en las Artes Escénicas, Cadis.
2005. “La mujer en las Tres Culturas”. Presentació Exposición Castillos de Al-Andalus, Andujar, Jaén.
2005. “La mujer en la dramaturgia”. Ponència en l’Aula de Humanidades. Universidad de Las Palmas, Gran Canarias.
2005. “De Alcaraz a Nueva York. Del corral manchego a los jardines del Lincoln Center”. Conferència en el IX Encuentro de Mujeres de Iberoamérica en las Artes Escénicas, Cadis.
2005. “Autoras escondidas. Una violencia velada”. Ponència en el Seminario Literatura, género y violencia. Facultad de Comunicación. Universidad de Sevilla.
2005. “La Memoria de la Mujer en el Teatro”. Conferència en el Festival FUTURESCENA. Auditori Municipal de Paiporta, València.
2006. “La mujer, la pluma y la espada”. Ponència en el Coloquio Internacional de Estudios Medievales. Paraninfo. Universidad de Sevilla. 
2006. “Trilogía de Mujeres Medievales”. Ponència-espectacle per a la Inauguración III Seminario Mujeres Grandes: La cara oculta de las mujeres. Colegio Mayor Rector Pesset, València.
2006. “Enmascaradas. Mujer y Violencia en las Artes Escénicas”. Conferència en el Cicle Violència contra la dona. Aula de Cultura CAM, València.
2006. “Memoria es nombre de mujer”. Ponència en el VII Encontre Internacional de Dramatúrgia de la Valldigna, València.
2007. “Dramaturgas españolas, crónica de una decisión”. Taula redona. Feria Regional del Libro, Múrcia.
2007. “Aulidi y Zorionak”. Ponència en el Seminario Identidades e Interculturalidad. Facultad de Filología. Universidad de Sevilla.
2007. “Dramaturgas… please”. Conferència en el 27th Cincinnati Conference on Romance Languages & Literaturas. Vernon Manor Hotel. Cincinnati. 
2007. “La mujer, ¿otra mirada escénica?” Ponència en el congrés El género del teatro: Las artes escénicas y las representaciones de la identidad. Universidad de Cádiz. 
2007. “De actriz a dramaturga (De Isadora Duncan a Sarah Bernhardt, pasando por la Celestina y otras insignes abuelas)” Ponència en el Coloquio internacional Dramaturgias femeninas en la segunda mitad mitad del siglo XX (III): entre pasado y presente. universidad de Gießen, Alemanya.
2008. “La mujer, ¿otra mirada escénica?” Ponència. Universidad de Oviedo.
2008. “Trilogía de Mujeres Medievales”. Ponència en el Seminario Identidades e Interculturalidad. Facultad de Filología. Universidad de Sevilla. 
2013. “Mujeres de cine, en el cine y con el cine”. Taula redona. Sección Mujer e Igualdad, Ajuntament de València.
2013. “La mujer como protagonista”. Conferència en Casa de Las Américas, La Habana. 

Reflexió i investigació teatral de l'autor: premsa, publicacions culturals i especialitzades

1989. “Festival de la Cultura Caribeña”. Revista ADE, 13-14, Madrid, p. 27.
1990. “La actriz y su personaje”. En ¡Viva San martín! Danzas de matanza. Teatro Guirigai - Ministerio de Agricultura y Ministerio de Cultura, Madrid, p. 77-83.
1991. Pròleg a La parranda, d’A. Iglesias. Editorial Orígenes, Madrid, p. 5-8.
1994. “Sertão braileño, corazón ibérico”. Revista ADE, 34, Madrid, p. 96-97.
1997. “La Ópera del Maiz. Aracaju, Brasil, junio 1996”. Revista ADE, 56-57, Madrid, p. 163-165.
1999. “El cerco de Numancia o la endogamia teatral”. Revista ADE, 78, Madrid, p. 154-155. 
2000. "¿Teatro de adolescentes? Los jóvenes y el teatro en la vieja Europa". Revista ADE, 80, Madrid, p. 108-112. 
2003. "Memoria es nombre de mujer. Zahra, favorita de Al-Ándalus". Revista ADE, 94, p. 172-174. 
2003. "El Nordeste brasileño, un rico legado ibérico", Revista ADE, 96, p. 61-65. 
2003. "Piezas hilvanadas. Escenificar el deseo compartido". Revista ADE, 98, p. 195-197. 
2003. "Escribir teatro desde la mujer. 4 patas para una mesa (redonda como nosotras)". Sector cultural no industrial y creación femenina,, ed. Tony Murphy. Instituto Canario de la Mujer, Tenerife, p. 25-33.
2003. “25 años de travesía teatral”. Revista Liceus, 6, Madrid, p. 37-44.
2004. "Seguir jugando al teatro. Jornada de reflexión". Revista ADE, 102,  p. 134-136.
2004. “Sancha, la lucha por el poder: Una emperatriz del siglo XI”. En Traviesas de paz y campos de batalla, Fundación Municipal de Cultura de Cádiz / FIT de Cádiz, p. 257-267,
2005. “La cristalización de la sal. Espacio, tiempo… y reposo en la dramaturgia”. En Dramaturgias femeninas en la segunda mitad del siglo XX: Espacio y tiempo. Visor / Seliten@t (UNED), Madrid, p. 129-136.
2006. “Una ponencia-espectáculo Trilogía de Mujeres medievales”. Revista ADE, 113, Madrid, p. 135-136.  
2006. “De Alcaraz a Nueva York. Del corral manchego a los jardines del Lincoln Center”. En Espacios de representación, Fundación Municipal de Cultura de Cádiz/FIT de Cádiz, p. 39-43.
2006. “La mujer, la pluma y la espada”. Études Medievales. Université de Picardie-Jules Verne, Amiens, p. 125-132.
2007. “Autoras escondidas. Una violencia velada”. Literatura, género y violencia, ed. María Jesús Orozco Vera. Editorial Bienza, Sevilla, p. 29-37.
2008. “De guerra y viajes: El enigma de la Dama de Elche (resuelto)”. Revista ADE, 122, Madrid, p. 244-247.
2009. “Madres desterradas. Sobre Aulidi y Zorionak”. Matrias, patrias, identidades genéricas traspasando fronteras. Editorial Entinema, Madrid, p. 22-28.
2009. “Valencia: IV Festival Octubre Dones 09. Dramaturgas republicanas”. Revista Primer Acto, 331, Madrid, p. 65-68.
2009. “Las mujeres, ¿otra mirada escénica?” El teatro del género, el género del teatro: Las artes escénicas y las representaciones de la identidad sexual, ed. Alfonso Ceballos, Ramón Espejo i Bernardo Muñoz. Editorial Fundamentos, Madrid, p. 267-288.
2010. “Testimonio de Antonia Bueno”. Anagnórisis revista digital, 1, p. 267-288.
2011. “Breve reflexión sobre mi teatro breve: El otro (monólogo imposible)”. El Teatro breve en los inicios del siglo XXI, ed. José Romera Castillo. Visor Libros, Madrid, p. 35-43.
2019. "Que veinte años son muchas mujeres". Escribiéndolas, reescribiéndome, Teatro, (Auto)biografía y autoficción (1998-2018) En homenaje al profesor José Romera Castillo. ed. G. Laín Corona i R. Santiago Nogales. Biblioteca Filología Hispana. Editorial Visor, Madrid, p. 405-419. 
2019. "40 años en clave de mujer". Actas V Congreso revista Estreno. Espacios de diálogo: Autoría, dirección, interpretación y recepción. Revista Estreno, núm. especial, Austin College, Sherman, Texas, p. 10-21.

Obra traduïda

ALEMANY
Inèdites
2009. Der schwarze mit der wei ben feder / El negro que tenía la pluma blanca. Traducció Salvador Alberola i Sylvia Feith. (TB)
2013. Wir sind der müll / Ópera de los residuos. Traducció Hedda Kage. (TF)
2015. Manolita en la frontera. Traducció Marta Hoffman. (TB)

ANGLÈS
2006. La niña tumbada. En Mujeres sobre mujeres en los albores del siglo XXI: teatro breve español. Editorial Fundamentos, Madrid. Traducció Patricia O'Connor. (TB)
2018. Drawers / Cajones. En Size doesn’t matter/ El tamaño no importa, Vol. 1. AAT - Editorial Antígona, Madrid. Traducció de Susan P. Berardini. (TB)
2017. La niña tumbada. Buscautores de la AAT. Traducció Patricia O’Connor. (TB)
2017. Bits. Buscautores de la AAT. Traducció Begoña Caballero. (TB)
2017. Aulidi. Buscautores de la AAT. Traducció Lourdes Bueno Pérez. (TB)

ÀRAB
2007. Zahra, favorita de Al-Àndalus.. Traducció Khaled Salem.

CROAT
2015. Ladice / Cajones. spandram.com. Traducció Ivana Krpan. (TB)

FRANCÈS
2007. Zahra, favorita de Al-Àndalus (Zahra, favorite d’Al-Ándalus). Presses Universitaires du Mirail-Toulouse, Théâtre de la Digue, collection nouvelles scènes hispaniques. Toulouse. Traducció Bruno Péran i Agnès Surbezy. 

GREC
2016. Tránsito, Aulidi (hijo mío), Diálogo de dos damas, Obsolescencia programada, El móvil del muerto i 7 minutos nada menos. En Los textos teatrales de Antonia Bueno. Editorial IAΣΠΙΣ. Traducció Styl Rodarelys. (TB)
2016. Todo por un duro i La niña tumbada. En Teatro de acción social. editorial IAΣΠΙΣ. Traducció Styl Rodarelys. (TB)
2018. Dedos. En El teatro en Valencia en el siglo XXI. Editorial IAΣΠΙΣ. Traducció Styl Rodarelys. (TB)

HONGARÈS
2019. Tránsito. Revista Homo hispanísticus, Diákmühely. Traducció Eszter Katona. (TB)

VALENCIÀ
2020. Hugo i Emmy de matinada… dadà / Hugo y Emmy se burlan de todo y de nada… dadá. Traducció de l’autora. Revista digital Afán de Plan. (TB)

Obra premiada

2000. Finalista Premi Lope de Vega, per Sancha, reina de la Hispania.
2000. Premi Teatro Escrito por Mujeres de Leganés, per Tránsito. (TB)
2001. Premi especial de direcció del Jurat en el IV Certamen Nacional de Directoras de Escena, per Sancha, reina de la Hispania.
2001. Beca d’escriptura de la Comunidad de Madrid, per Zahra, favorita de Al-Ándalus.
2004. Beca d’escriptura de la Comunidad de Madrid, per Raquel, hija de Sefarad.
2005. Ajuda a la Creació de Teatres de la Generalitat Valenciana, per Las mil y una muertes de Sarah Bernhardt.
2009. Ajuda a la Creació de Teatres de la Generalitat Valenciana, per Waltzing Tirisiti, amb Fernando Bellón.
2010. Premi ASSITEJ·España de Teatro para la Infancia y la Juventud, per Ópera de los residuos.
2012. Accèsit Teatro Mínimo del Certamen José Moreno Arenas, per El móvil del muerto. (TB)
2016. Premi Iberoamericà Chamán, de comunicació, cultura i oralitat.  
2017. I Laboratori de Dramatúrgia Insula Dramatària Josep Lluís Sirera de l’Institut Valencià de Cultura, per Tiempo de argán y naranjas. 
2020. Ajuda a la Creació de literatura escènica de l’Institut Valencià de Cultura. 

Altres premis

1982. Primer premi d’interpretació en el Certamen de Cieza, Múrcia, pel personatge de La madre pasota d’Una mujer sola, de Darío Fo i Franca Rame. 
2005. Finalista Concurs Mago Merlín, per La virgen de los 23 pechos.  (relat)
2006. Finalista VI Concurs Literari de Narrativa per a Dones de València, per Anatomía de un conejo hembra, (relat)
2007. Finalista VII Concurs Literari de Narrativa per a Dones de València, per La Vicenta y Mari Pau. 
2011. Finalista en el X Certamen de narrativa breu de Dones en l'Art de l'Ajuntament de València, per Manolita en la frontera (sobre Manuela Ballester).
2012. Primer premi del XI Certamen de narrativa breu: La participació de les dones en la vida pública, de l'Ajuntament de València, per Yo, Clarita (sobre Clara Campoamor).
2017. Finalista en el I Certamen de relats Beatriu Civera de l'Ajuntament de València, per Las Canalistas.
2019. Primer Premio del XI Concurs de narrativa Fundació Hugo Zárate de València, per La madre de las palabras.

Bibliografia

Articles, capítols, pròlegs

BUENO PÉREZ, L. (2007).  “Sancha: Poder de Reina, pasión de mujer”. Pròleg a Sancha Reina de la Hispania. Asociación de Estudios Onienses, colección literaria del milenario del Monasterio de Oña, Burgos, p. 11-39.
-(2008). "¿Reina o mujer? El conflicto interno del personaje histórico femenino en Antonia Bueno, Carmen Resino y Concha Romero", en Dramaturgias femeninas en el teatro español contemporáneo: entre pasado y presente, ed. Wilfried Floeck, Herbert Fritz y Ana García Martínez, Hildesheim, Georg Olms Verlag, p. 301-314.
-(2009) “Sancha, Zahra y Raquel (Trilogía de mujeres medievales)”, edició, estudi i notes. Universidad Extremadura, Cáceres.
-(2010). ”Dualidad simbólica de la sangre en la dramaturgia de Antonia Bueno”. Anales de la Literatura Española Contemporánea vol. 35, 2, Madrid, p. 5-32. 
-(2011) “Lamento de mujer: problemas sociales en tres textos breves de Antonia Bueno”. El Teatro breve en los inicios del siglo XXI, ed. de José Romera Castillo. Visor Libros, Madrid, p. 227-240.
-(2013) “Juego de identidad en Internet: Varias propuestas dramáticas contemporáneas. (A. Bueno, J. Escabias y J.P. Heras)”. Teatro e Internet en la primera década del siglo XXI, coord. Romera Castillo, J.  Editorial Bervum, Madrid, p. 388-402.
-(2018). "(Des)aparecidas. Protagonistas muertas en la dramaturgia femenina contemporánea". Anales de la Literatura Española Contemporánea vol. 45, 2, Madrid, p. 201-204. 
-(2019). "Autoras creando autores: Escritores como personajes en obras de autoría femenina". Actas V Congreso Estreno. Espacios de diálogo: Autoría, dirección, interpretación y recepción. Revista Estreno, núm. especial. Ohio Wesleyan University, Ohio, p. 111-112.
CUEVAS-MORALES S. (2003). “Antonia Bueno Mingallón”. Vínculos teatrales. Editorial Kira, Madrid, p. 17-21.
DÍAZ DÍAZ, I. Mª. (2004). “El teatro de Antonia Bueno: Breves pinceladas de cotidianidad”. Revista Art Teatral, 19, València, p. 77-78.
-(2007). “Introducción a “Éramos tan jóvenes…” Antología Teatral Española. Universidad de Murcia, Múrcia, p. 9-17.
-(2010). “El rito de la alegría”. Introducció a Ópera de los residuos. ASSITEJ España, Madrid, p. 7-12. 
DOLL, E. J. (2013). Los inmigrantes en la escena española contemporánea: Buscando una nueva identidad española. Editorial Fundamentos, Madrid.
EGGER, C. (2012). Textes dramátiques d’Orient et d’Occident. 1968-2008. Presses universitaires de Strasbourg.
FERNÁNDEZ SOTO, C. (2018). “Antonia Bueno. Yo la virreina, yo la mujer. La mujer y la radio a ambas orillas de una guerra”. Sillas en la frontera, mujer, teatro y migraciones, ed. Concha Fernández Soto. Editorial Edual, Universidad de Almería. p. 23-25. 
FOX, M. (2010). “La “Trilogía de la Transición” de Antonia Bueno: Memoria y compromiso en el teatro español contemporáneo”. La imagen de la mujer y su proyección en la literatura, la sociedad y la historia. Coord. Mercedes González de Sande Arcibel Editores, Sevilla, p. 123-134.
-(2014) “Cruce de fronteras en el teatro de Antonia Bueno. Mujeres en la frontera”. Literatura y Mujer. UNED, Madrid, p. 231-244.  
GONZÁLEZ HERRERO, Mª. E. (2006). “La Edad Media a través de la mirada femenina en la trilogía de Antonia Bueno”. Tendencias Escénicas al inicio del siglo XXI, ed. de José Romera Castillo. Visor Libros, Madrid, p. 625-635. 
GUTIERREZ CARBAJO, F. (2013). “Teatro breve actual, modalidades discursivas”. Teatro breve actual. Editorial Castalia, Madrid.
-(2014). Dramaturgas del siglo XXI.  Edición Cátedra, Madrid.
GUZMAN, A. (2019). “Ángeles en el círculo de Antonia Bueno: ser receptora, escritora y directora de memorias colectivas”. Actas V Congreso Espacios de diálogo: Autoría, dirección, interpretación y recepción. Revista Estreno, núm. especial. Ohio Wesleyan University, Ohio, p. 152-162. 
HORMIGÓN, J. A. (2000). Autoras en la Historia del Teatro español (1975-2000). Serie Asociación de Directores de Escena, Madrid, p. 179-185.
-(2005). Directoras en la Historia del teatro español (1550/2002). Asociación de Directores de Escena, Madrid, p. 265-276. 
LEONARD, C. (2008). “La niña tumbada / Little Girl Raped: Antonia Bueno´s debut in Cincinnati”. Revista Estreno, vol. 34.1. Ohio Wesleyan University, Ohio, p. 3-4.
LOPEZ MOZO, J. (2005). “Raquel, hija de Sefarad. La culminación de un proyecto”. Pròleg a Raquel, hija de Sefarad, d’Antonia Bueno. AAT - Comunidad de Madrid., Madrid, p. 9-23. 
MONTOYA, Mª. (2019). “La violación a escena: La niña tumbada de Antonia Bueno”. Actas V Congreso Espacios de diálogo: Autoría, dirección, interpretación y recepción. Revista ESTRENO, núm. especial. Ohio Wesleyan University, Ohio, p. 181-187.
O´CONNOR, P. (2006). Mujeres sobre mujeres en los albores del siglo XXI: teatro breve español. Editorial Fundamentos. Madrid, p. 275-276, 283-285 i 418-419. 
OROZCO VERA Mª J. (2013). “Espacios de intimidad y de revelación en la dramaturgia de Antonia Bueno. Mujeres a la conquista de espacios”. Literatura y Mujer. UNED, Madrid, p. 231-244.  
PASCUAL, I. (2002). “Dos mujeres y un destino”. Pròleg a Zahra, favorita de Al-Ándalus, d’Antonia Bueno. AAT - Comunidad de Madrid, Madrid, p. 9-14.
PÖRTL, K. (2008). “Antonia Bueno: Trilogía de mujeres medie­vales”. Dramaturgias femeninas en el teatro español contemporáneo: entre pasado y presente, en Wilfried Floeck et al. (eds.), Georg Olms Verlag, p. 291-299. 
PUJANTE, D. (2019). “La migración africana en la dramaturgia femenina actual: Lidia Falcón, Antonia Bueno e Irma Correa”. Teatro Hispánico en los inicios del siglo XXI, hibrideces, transgresiones, compromiso y disenso, Ed. Mónica Molanes i Isabelle Reck. Visor, Madrid, p. 235-247.  
REYES, J. M. (2008). “El género de la memoria en la Trilogía de mujeres medievales de Antonia Bueno”. II Congreso Internacional, Escritoras y Compromiso. Literatura española e hispanoamericana de los siglos XX y XXI. Saint Louis University/Universidad Autónoma de Madrid. 
ROJO, E. (2007). “Presentación”. Sancha Reina de la Hispania, d’Antonia Bueno. Asociación Estudios Onienses, Burgos, p. 7-10.
ZARZOSO, P. (2018). "Pròleg". Tiempo de argán y naranjas, d'Antonia Bueno. I Laboratori Ínsula Dramatària Josep Lluís Sirera. Institut Valencia de Cultura, València, p. 9-15.
SERRANO, V. (2004). “Descubrir al personaje. Dos monólogos de Antonia Bueno”. Revista Estreno, Vol. XXX/ 1. Ohio Wesleyan University, Ohio. p. 10-13.
SURBEZY, A. (2012). “Recreación grotesca y nuevos arabescos. Lo grotesco en el teatro de Antonia Bueno y Ana Vallés”. Revista Sigma 2. UNED, Madrid, p. 137-160.
-(2018). “¿Entrar en el círculo, salir del laberinto? Ángeles en el círculo, el corro de la Historia”. Revista Estreno, Vol.XLIV/1. Ohio Wesleyan University, Ohio. p. 1-15.
SURBEZY, A. - MARTINEZ, M. (2008). “El tratamiento cuántico de la historia en la dramaturgia femenina actual”. Dramaturgias femeninas en el tea­tro español contemporáneo: entre pasado y presente, ed. Wilfried Floeck et al. Georg Olms Verlag, p. 315-328.

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

BELLÓN, F. (2002). “El teatro breve de Antonia Bueno”. Revista Art Teatral, 17, València, p. 105-108.
CAMPAL FERNÁNDEZ, J. L. (2005). “La papelera de Eurípides, ¿en qué trabajan actualmente los dramaturgos españoles?” La Ratonera, 13, Gijón, p. 26-27.
GARZÓN CÉSPEDES, F. (2010). “El teatro nos hace más humanos. Entrevista con Antonia Bueno”. Contemporáneos del mundo. Indagación sobre la dramaturgia, 5. Comoartes ediciones, Madrid/México.
HENRÍQUEZ, J. (2002). “Itziar Pascual y Antonia Bueno: dos “Marías Guerreras” en el Festival de Otoño”. Primer Acto, 295. Madrid, p. 61-64. 
MONLEÓN, J. (2003). “Zahra, favorita de Al-Ándalus, de Antonia Bueno”. Primer Acto, 300, Madrid, p. 192.
PASCUAL, I. (2002) “Dos mujeres y un destino. Zahra, favorita de Al-Ándalus, de Antonia Bueno”. Primer Acto, 295. Madrid, p. 65-68.
PÉREZ-RASILLA, Eduardo (2003) “Una historia escrita con sangre. Sobre Sancha, reina de la Hispania”. Revista ADE, 94. Madrid, p. 82-83.
-(2003) “Bueno, Antonia: Zahra, favorita de Al-Ándalus. Revista ADE, 94. Madrid, p. 211-213.

Enllaços

http://mujerdeteatro.blogspot.com
https://aveet.eu/bueno-antonia/
https://buscautores.aat.es/ 

Trajectòria explicada per l'autora
https://agroicultura.com/general/antonia-bueno-mingallon-y-guirigai/
https://agroicultura.com/general/que-veinte-anos-son-muchas-mujeres-escribiendolas-reescribiendome/

Compañia Gurigai: 
https://archivo.guirigai.com/1979-1989/ 
https://archivo.guirigai.com/1990-1999/ 

Entrevistes
https://vimeo.com/253772035 (Espais de Treball) 
 https://canal.uned.es/video/5b2c9648b1111f1e1e8b4568 (UNED) 
https://www.youtube.com/watch?v=bhU6jp72eDY&list=PLv6H_r9VFVIqbnry6V5wyVQNM3Kd65Xp0&index=5 (Clásicas y Modernas)

Obres (pdf)
http://www.cervantesvirtual.com/obras/autor/bueno-antonia-n1952-7629