Sánchez Rodríguez, Víctor

Si vols contactar amb el/la autor/a, emplena el formulari i ens posarem en contacte amb ell/ella el més prompte possible.





Accepte les condicions i la política de privacitat

Fitxa d'autor en Dramatea

Sánchez Rodríguez, Víctor

Data de naixement: 15/04/1985
Població: Port de Sagunt (València)
Dècada: Dècada dels 80's

Trajectòria


Arriba al teatre fent cursos d’interpretació impartits per companyies amateur de Sagunt com el Cercle de Teatre Saguntí o Mascarada Teatre. Amb aquesta última, intervé com a actor en Joan, el cendrós, de Carles Alberola i Roberto García, en 2003. Comença la llicenciatura d’Història de l’Art a la Universitat de València, estudis que abandona en 2005 per traslladar-se a Barcelona, on estudia Direcció i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre. Dins de la seua titulació, realitza assignatures d’escriptura dramàtica amb Carles Batlle, Lluís Hansen, Beth Escudé, Víctor Molina, Teresa Villardell i José Sánchis Sinisterra. En aquests anys a Barcelona, escriu les seues primeres obres: El Casino (2007), Uns amors, uns indrets (2008), Cavalls salvatges no m’arrancarien d’ací (2009), o el guió de cinema La felicidad de los cobardes (2008); d’altra part, dirigeix una sèrie d’obres estrenades al mateix Institut: El cavaller de la felicitat (2006), de David Mamet; Háblame como la lluvia y déjame escuchar (2007), de Tennessee Williams; i Vetlar (2008), de Lucía Carballal. El últims anys de la carrera, fa d’assistent de direcció de Magda Puyo en Espectres (2008), d’Ibsen; de Joan Castell, en Electra (2010), de Sòfocles; i de Carme Portaceli en Galileu (2010), de Brecht, i en Prometeu encadenat (2010), d’Èsquil. A partir de 2010, completa la seua formació com a autor dramàtic a l’Obrador de dramatúrgia de la Sala Beckett de Barcelona assistint a tallers de Paco Zarzoso, Joseph Danan i April De Angelis. 

    Abans d’acabar els estudis de direcció i dramatúrgia, dirigeix la seua primera obra, Uns amors, uns indrets (2009), estrenada a la sala La Columna del Port de Sagunt. Dins del programa de Tallers Integrats de l’Institut del Teatre (Factòria IT de Nous Creadors), estrena Cavalls salvatges no m’arrancarien d’ací (2009). Aquest espectacle dóna origen a la Companyia Cavalls, formada per exalumnes de l’Institut, amb l’objectiu donar el salt a l’àmbit professional. Aquesta obra va participar a la XV Mostra de Teatre de Barcelona, on va ser nominada com a millor espectacle del públic. Després, l’obra va fer una breu gira i es va veure al Port de Sagunt, Granollers i a l’Antiga Tabacalera de Madrid. En 2011, és guardonada amb el Premi INJUVE  a la millor proposta escènica. Un any abans, l’autor es llicencia amb la direcció de Platònov, de Txékhov, en una adaptació de Lucía Carballal. Després, la companyia Cavalls rep un accèssit de la beca Desperta de la Nau Ivanow de Barcelona amb Escritos desde el fuego (2011), un espectacle a partir de textos no teatrals del mateix Sánchez qui s’encarrega de la direcció junt amb Albert Massanas. L’últim projecte de la companyia, Els voladors de ponts, de Sánchez, finalment no es va dur a terme.  

    En 2012, Sánchez és seleccionat pel Teatre Lliure al projecte Assaig Obert, organitzat amb l’Institut del Teatre per ajudar a la professionalització dels graduats en direcció i dramatúrgia. L’autor estrena al Lliure de Gràcia una primera versió en català de Nosotros no nos mataremos con pistolas i, mesos després, Marta Noguera estrena a Londres aquesta versió en anglès We won’t shoot ourselves, que es veurà al Rosemary Branch Theater i al King’s Head Theater. Aquesta peça suposa una mena de transició cap a una nova etapa en la trajectòria de Sánchez marcada per la seua tornada a València. Entre 2012 i 2013, realitza el Màster en Gestió Cultural de la Universitat de València, on coneix l’artista multidisciplinar, Teresa Juan. Ambdós, junt amb l’actriu Silvia Valero, fundaran l’actual companyia de l’autor, Wichita Co, amb la peça El estado de la piedra (2013), una dramatúrgia a partir de quatre escriptores suïcides: Alejandra Pizarnik, Sylvia Plath, Virginia Woolf i Sarah Kane. Aquesta obra naix d’un encàrrec de la Unitat d’Igualtat de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València i s’estrena a l’àmbit universitari, en concret, a la Sala Matilde Salvador. 

    Eixe mateix any, 2013, l’autor és becat per l’Institut del Teatre per assistir al seminari Panorama Sur de Buenos Aires, dirigit per Alejandro Tantanian i Cynthia Edul. Sánchez i els altres participants del seminari, procedents de diversos països llatinoamericans (Argentina, Bolívia, Xile, Cuba, Mèxic i Uruguai), formen el col·lectiu OTI (Organización Teatral Iberoamericana), amb l’objectiu de conformar una xarxa virtual de col·laboració que ajude a consolidar projectes internacionals i siguen un reflex de la realitat política i sociocultural dels diferents països. OTI organitzarà diverses lectures dramatitzades al Festival Internacional de La Habana i al Santiago Off. A València, Sánchez s’encarrega de coordinar un text de creació col·lectiva dels membres de l’OTI, No hables de ello (2014), dirigit per Gabriel Ochoa, dins de la producció pròpia Invernadero del Festival Russafa Escènica. El vincle establert de l’autor amb Llatinoamèrica en 2013 origina la seua intervenció en dos propostes més: a la Casa Rodante de Santiago de Xile, es fa la lectura dramatitzada de Todos se han ido (2013); i dins de la Biennal d’Art Jove de Buenos Aires, participa en el projecte internacional de teatre virtual Long Distance Affair, per al qual escriu la peça breu El alma rebosante de dulce deleite jamás será profanada (2013).

    En 2014, de nou a València, Wichita Co s’activa definitivament amb l’estrena de dos peces breus, interpretades per Silvia Valero i dirigides per l’autor: Ya no vestiré el rojo en la España azul, al miniteatre del Teatre Rialto; i Y pariremos la tierra, al Festival Russafa Escènica. La producció està signada amb una altra companyia valenciana, Tabula Rasa, amb la qual també posaran en escena una nova versió de Nosotros no nos mataremos con pistolas, estrenada a la Sala Ultramar, amb molt bona acollida de públic i crítica. Després de la reposició, l’obra comença una extensa gira pel País Valencià i arriba a Madrid, on participa al Fringe i, més tard, és programada a la sala principal del Teatro Lara. A València, es torna a recuperar unes setmanes al Teatre Talia. En 2016, Sánchez rep el Premi Max a la Millor Autoria Revelació i l’obra obté la nominació a Millor Espectacle Revelació. 

    En 2015, l’autor viatja a Santiago de Xile i mostra al Festival Off l’espectacle Proyecto Valencia, conformat per les dos peces breus de Wichita Co abans esmentades. També estrena al Microteatre de València una altra peça breu, Un poquito más amable; i a Xile, Todos se han ido, amb direcció de Fernando Ocampo. Wichita Co torna a estar present al Festival Russafa Escènica de 2015, aquesta vegada amb un text coescrit amb Lucía Carballal, A España no la va a conocer ni la madre que la parió. Després de l’estrena, l’obra gira pel circuit de teatre local i arriba al Teatro del Barrio de Madrid. Una vegada més, són nominats a Millor Espectacle Revelació als Premis Max. En 2016, Sánchez dirigeix una altra peça de Carballal dins del cicle Escritos en la escena del Centro Dramático Nacional, Los Temporales, que s’estrena a la Sala Princesa del Teatro María Guerrero. Finalment, amb la companyia valenciana La Pavana, dirigeix Iván y los perros (2017), de Hattie Naylor, que és programada al Teatro Español. Recentment, a Londres, s’ha fet una lectura  dramatitzada de Cuzco, traduïda i dirigida per William Gregory. El mateix autor preparara, en l’actualitat, el muntatge d’aquest text en una producció del Teatre del Poble Valencia - Institut Valencià de Cultura. Aquests últims anys, Sánchez ha continuat assistint a cursos amb referents teatrals com Alfredo Sanzol o Mark Ravenhill. 

    Des de 2016, l’autor forma part de l’Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors de Teatre (AVEET). 

Obra estrenada

Textos dramàtics originals


2009. Uns amors, uns indrets. Direcció de l’autor. Sala La Columna, Port de Sagunt, València. 
2009. Cavalls salvatges no m’arrancarien d’ací. Direcció de l’autor. Sala Versus, Barcelona 
2011. Escritos desde el fuego. Direcció de l’autor i Albert Massanas. Cia. Cavalls. Nau Ivanow, Barcelona. 
2012. Nosaltres no ens matarem amb pistoles (primera versió). Direcció de l’autor. Teatre Lliure, Barcelona. 
2013. El alma rebosante de dulce deleite jamás será profanada. Direcció de Lautaro Metral. Projecte Long Distance Affair, Biennal d’Art Jove de Buenos Aires. (TB)
2014. Ya no vestiré el rojo en la España azul. Direcció de l’autor. Wichita Co - Tabula Rasa. Teatre Rialto – Miniteatre, València. (TB)
2014. Y pariremos la tierra. Direcció de l’autor. Wichita Co - Tabula Rasa. Festival Russafa Escènica, Hat Gallery, València. (TB)
2015. Un poquito más amable. Direcció de l’autor. Microteatre, València. (TB)
2015. A España no la va a conocer ni la madre que la parió, coescrita amb Lucía Carballal. Direcció de l’autor. Wichita Co. Festival Russafa Escènica, Sporting Club Russafa, València. 
2015. Todos se han ido. Direcció de Fernando Ocampo. Festival Teatro en Casa, Santiago de Xile. 

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals


2013. El estado de la piedra, dramatúrgia a partir de l’obra de Virginia Woolf, Sylvia Plath, Alejandra Pizarnik i Sarah Kane. Direcció de l’autor. Teresa Juan & Víctor Sánchez (Wichita Co). Sala Matilde Salvador – La Nau, Universitat de València. 
2014. No hables de ello, autor i coordinador de dramatúrgia en l’espectacle de creació múltiple amb la Plataforma OTI (Gabriel Ochoa, Gerardo Oettinger, Maruja Bustamante, Carla Valles, Sebastián Calderón, Camila Urioste, Alejandro Tortajada, Eleonora Luna i Albert Lladó). Direcció de Gabriel Ochoa. Russafa Escènica. Festival Russafa Escènica, Sala Russafa, València. 
2017. Iván y los perros, de Hattie Naylor, versió de l’autor i Juan Vicente Martínez Luciano. Direcció de l’autor. La Pavana. Teatro Español, Madrid. 

Posades en escena posteriors i reposicions (Internacionals)


2012. We won’t shoot ourselves  (primera versió). Direcció de Marta Noguera. Fox Trotter Company, Rosemary Branch Theatre, Londres. 
2015. Proyecto Valencia (espectacle conformat per dos peces breus: Ya no vestiré más el rojo en la España azul  i Y pariremos la tierra). Direcció de l’autor. Wichita Co - Tabula Rasa. Festival Santiago Off, Centro Cultural Gabriela Mistral (GAM), Santiago de Xile. 

Posades en escena posteriors i reposicions (Nacionals)


2014. Nosotros no nos mataremos con pistolas (segona versió). Direcció de l’autor. Wichita Co - Tabula Rasa. Sala Ultramar, València.  

Lectures dramatitzades (Internacionals)


2013. Todos se han ido. Direcció de 10 directors xilens. La Casa Rodante, Santiago de Xile. 
2017. Cuzco. Direcció de William Gregory. London’s Cervantes Theatre.

Obra publicada

Textos dramàtics originals


2016. Caballos salvajes no me arrancarían de aquí. Web AVEET, València.
2016. Todos se han ido. Web AVEET, València. 
2017. Nosotros no nos mataremos con pistolas. Editorial Antígona, Madrid.

Reflexió i investigació teatral de l'autor: programes de mà


2009. “Consideracions dramatúrgiques”. Dossier Cavalls salvatges no m’arrancarien d’ací. Cia. Cavalls. 
2014. “Sobre la obra”. Dossier Nosotros no nos mataremos con pistolas. Cía Wichita Co – Tabula Rasa.
2015. “Sobre la obra”- Dossier A España no la va a conocer ni la madre que la parió. Cía Wichita Co.

Obra traduïda


ANGLÈS
2012. We won’t shoot ourselves, traducció de Blanca Bolós Camarasa (inèdit).
2017. Cuzco, traducció de William Gregory (inèdit).

Obra premiada


2009. Premi INJUVE a la millor proposta escènica per Cavalls salvatges no m’arrancarien d’ací.
2011. Accèssit de la Beca Desperta de la Nau Ivanow per Escritos desde el fuego.
2015. Premi del Públic d’Escènia per Nosotros no nos mataremos con pistolas. 
2016. Premi Max a la millor autoria revelació per Nosotros no nos mataremos con pistolas
2016. Nominació Premi Max al millor espectacle revelació per Nosotros no nos mataremos con pistolas. 
2017. Nominació Premi Max al millor espectacle revelació per A España no la va a conocer ni la madre que la parió.
2017. Ajuda de l’INAEM per a escriure La Florida.

Bibliografia

Articles, capítols, pròlegs


PEIRÓ, J. V. (2017). “Teatro de la crisis: Víctor Sánchez Rodríguez”. Teatro hispánico y su puesta en escena. Estudios en homenaje a Josep Lluís Sirera Turó. Ed. J. L. Canet, M. Haro, J. London i B. Sansano. Universitat de València, p. 301-312.

Recepció en premsa i publicacions especialitzades


ARTEZBLAI (2014). “Nosotros no nos mataremos con pistolas en la Sala Ultramar de Valencia”. Artezblai, 19 de novembre. 
ÁVAREZ, F. (2015). “Nosotros no nos mataremos con pistolas – una exquisitez teatral en el Talia de Valencia”. Channelvideoone.com, 5 de setembre. 
-(2016). “A España no la va a conocer ni la madre que la parió de Wichita Co. Últimos días en Madrid”. Channelvideoone, 26 de maig. 
ÁLVAREZ.DARDET, A. (2016). “Jóvenes sin futuro”. El Público, 15 de febrer.
-(2016). “A España no la va a conocer ni la madre que la parió”. El Público, 4 de maig. 
ANDRÉS, L. (2015). “Nosotros no nos mataremos con pistolas: la joya del Fringe 2015”. Ocioxocio, 28 de juliol.
-(2016). “Nosotros no nos mataremos con pistolas: una excelsa reunión de cobardes”. Ocioxocio, 17 de febrer. 
BROX, O. (2015). “Ensayo sobre la tristeza”. Diarios Detour, 13 de setembre.  
CAMBLOR, C. (2012). “Marta Noguera estrena su primera obra We won’t shoot ourselves”. El Ibérico, 14 de juliol. 
CAMPOS, P. (2015). “Felipe, Podemos y la madre que nos parió”. El Confidencial, 9 d’octubre. 
COBO, B. (2016). “¿Qué hacemos con la casa de la abuela?”. Culturamas, 12 de maig. 
CULTURPLAZA (2015). “El Rialto acoge la obra revelación del año Nosotros no nos mataremos con pistolas”. CulturPlaza, 9 d’abril. 
DIARI LA VEU (2016). “L’Alcalde rep el dramaturg de lPort de Sagunt Víctor Sánchez”. Diari La veu, 6 d’agost. 
FANJUL, S. C. (2016). “Un nuevo desencanto”. El País (Madrid), 15 de febrer.
-(2016). “Mucho cuidado con los deseos”. El País (Madrid), 10 de maig. 
GABALDÓN, M. (2016). “Nosotros no nos mataremos con pistolas”. Notodo.com, 24 de febrer. 
GARÍN, I. (2014). “Desterrando el pasado”. Cartelera Turia. Novembre. 
GARSÁN, C. (2016). “Autoestima escènica: catálogo recomendado de imprescindibles marca Valencia”. CulturPlaza, 24 d’abril. 
GIL GRANDE, R. (2016). “Nosotros no nos mataremos con pistolas sino con algo mucho peor”. Web RTVE, 23 de febrer. 
HERRERAS, E, (2014). “Mirando hacia atrás con ira”. Levante. Novembre. 
LEVANTE (2016). “Los valencianos copan las nominaciones revelación de los Premios Max”. Levante, 30 de març.
-(2016). “Desde Sagunto siempre me he sentido apoyado”. Levante, 5 d’agost. 
MALDONADO, L. G. (2016). “La izquierda cree que solo tienen dinero las malas persones”. El Español, 12 de maig. 
MICROPLAN MADRID (2016). “A España no la va a conocer ni la madre que la parió”. Microplán Madrid, 17 de maig. 
MORALES, C. (2016). “La trampa (política) de la nostàlgia”. InfoLibre, 11 de maig. 
MUÑOZ DÍEZ, L. (2016). “Nosotros no nos mataremos con pistolas, de Víctor Sánchez Rodríguez”. Revista Tarántula, 22 de febrer. 
PEIRÓ, J. V. (2014). “Retrato de una generación”. Las Provincias.
-(2014). “Nosotros no nos mataremos con pistolas”. Episkenion, desembre. 
PLAZA, J. M. (2016). “Crítica a la izquierda desde la izquierda”. El Mundo, 6 de maig. 
RODRÍGUEZ GIMENO, R. (2016). “Cuando las bales no son de fogeo”. Verlanga
SAN IDELFONSO, J. (2016). “Nosotros no nos mataremos con pistolas en el Teatro Lara”. Culturon.es, 10 de març.
SERRANO LEIVA, A, “La tragicomedia de los milenials espanyoles”. Cultura Joven, 29 de març. 
TORIBIO, I. (2016). “Nosotros no nos mataremos con pistolas llega al Teatro Lara”. New Magazine, 16 de febrer. 
VALERA ARVELO, M. (2016). “A España no la va a conocer ni la madre que la parió”. Todos al teatro, 18 de maig. 
VALLEJO, J. (2016). “Puede el capital más que el anhelo”. El País, 12 de maig. 
VELASCO, C. (2015). “Nosotros no nos mataremos con pistolas copa los premios de los actores”. Las Provincias, 1 d’abril.
-(2015). “El teatro valenciano tiene cantera”. Las Provincias, 4 d’abril. 
VICENTE, A. (2016). “Crónica descarnada de una generación que se iba a comer el mundo y se ha comido un mojón”. Escena Godot, febrer.  
VILA, J-M. (2016). “Todo va bien: Nosotros no nos mataremos con pistolas”. Diario Crítico, 2 de març. 
VILA, M. (2016). “My generation”. Abiertotodalanoche.es, 24 de febrer. 
VIÑAS, E. (2016). “Víctor Sánchez: El desencanto es parte de la vida y de la naturaleza de las cosas”. ValenciaPlaza, 17 de maig. 
YAGO, I. (2011). “Companyia Cavalls: A la recerca d’un discurs generacional”. Revista Benzina, 55, Barcelona, p.16-17. 
Disseny del projecte: Josep Lluís Sirera i Xavier Puchades · Assessor: R. X. Roselló
© Centre de Documentació Escènica IVC, Xavier Puchades
Logo Culturarts

Plaça Viriato s/n · 1er. pis
46001 València
Tel. 961 20 65 38 · 961 20 65 00
biblioteca_teatre_ivc@gva.es
medina_fer@gva.es