Trajectòria

La formació teatral de Mendiola s’inicia en l’I.B. La Misericordia de València. En 1993, mentre cursa batxillerat, assisteix a les classes de teatre d’Enrique Culebras on intervé en la creació col·lectiva, Suma y sigue. A l’any següent, decideix començar a formar-se en interpretació a l’Escola Municipal de Teatre de Mislata, dirigida aleshores per Ana Campos i Roberto García. En aquells anys, participa en diversos muntatges com Caprichos (1994), amb direcció d’Ana; i El diario de Noa (1995) i Salsa Kurda (1997), dirigides per Roberto García. Aquesta última, signada per la Cia. GatAmagat, arribarà a programar-se en l’incipient circuit alternatiu valencià i suposa el primer projecte on Mendiola fa el disseny d’il·luminació, tasca en què s’especialitzarà progressivament. En l’EMT de Mislata, l’autor realitza també cursos d’improvisació (Xema Palanca i Xavi Vilaplana) o de dansa creativa (Anna Felipe), entre altres.

Tot al llarg dels anys de formació en l’EMT de Mislata, entre 1994 i 1997, Mendiola també assisteix a altres cursos com les Trobades de Teatre Jove, organitzades per l’Institut Valencià de la Joventut (1994-1996). Precisament, en aquestes trobades, Mendiola rep uns primers fonaments sobre gestió i producció teatral, amb Toni Pastor i Empar Puig; o sobre l’aplicació de ferramentes audiovisuals en les arts escèniques. Aquest interès per les noves tecnologies aplicades al teatre serà un dels trets més destacats de la trajectòria posterior de l’autor.

Parel·lalement, Mendiola completa la seua formació actoral en dos escoles més: en l’Instituto de Teatro Nuria Espert de València (1995-1996), amb professors com José Manuel Casany o Pepe Galotto; i en l’Escuela del Actor (ESAC) (1996-1999), on rep classes de professionals com Jaime Pujol, Pepe Sobradelo, Amparo Fernández o Vicente Genovés, entre altres.En la primera, un grup d’alumnes funden la Compañía La Tarde, amb la qual estrenen 3-0 (TRES A CERO) (1996), que sorgeix d’un treball de trainning amb Mario O. Passero i un taller amb Pep Ricart. Aquest muntatge es va arribar a programar en l’Atelier-Moma i en la Carme Teatre. A l’ESAC, forma part de la primer promoció d’intèrprets de l’escola i intervé en mostres com La visita de la vieja dama (1999) o Persecución y muerte de Jean Paul Marat (1999), ambdós amb direcció de Jaime Pujol;  però també treballa en produccions de Teatre de l’ULL, companyia lligada a l’escola, com LBLB (La balada de les bèsties) (1999), de Fernando Granell, amb direcció de Salva Bolta; o Get the Fim Symbol (2000), dirigida per Granell, Mamen García i Gabi Ochoa.

En eixos anys, a més, Mendiola manté un contacte prou regular amb projectes vinculats o que es mouen en l’àmbit universitari. Com a actor, intervé en In the bosc (1998), amb direcció d’Amparo Urieta; i com a il·luminador, en múltiples treballs de grups universitaris com Zozobra, TeaDret, 3 Danza o el Grup de Teatre de la Universitat Politècnica de València. Sens dubte, aquesta experiència va ser prou important per al seu aprenentatge com a tècnic i dissenyador d’il·luminació.

A partir de 1999, comença a impartir cursos de teatre en col·legis públics valencians i, fins i tot, de Bogotà, on estrena La vida te da sorpreses (1999), amb al Grupo 162. Eixe mateix any, a més, es fa càrrec de diversos tallers d’iniciació al teatre de l’EMT de Mislata, tasca pedagògica que realitzarà fins a 2011, junt amb altres professors com Miguel Casells, Mónica Pérez o Irene Mira. En eixos dotze anys, explora altres territoris de les arts escèniques com l’escriptura dramàtica o la direcció d’escena mitjançant cursos impartits per professionals com Juan Carlos Gené, Paco Zarzoso, Lilo Baur, Joaquim Candeias o Andrés Lima.

D'alguna manera, l’EMT de Mislata es convertirà en un escenari d’experimentació com a dramaturg i director per a Mendiola. De fet, en 2001, es crea de manera estable, dins de l’escola, el Grup Laboratori amb l’objectiu d’investigar nous llenguatges escènics i processos de creació col·lectius i interdisciplinaris. Entre les mostres que dirigeix en eixos dotze anys, trobem dramatúrgies a partir de textos d'autories diverses com Escenas de un pervertimiento (2003), Espacios sin humo (2006), Retazos de Beckett (2008) o Desconexión (2011); però també, altres propostes de creació pròpia com Génesis Beta 1A (2000), coescrita amb Emilio Encabo Lucini, Mamá, tengo algo que decirte (2002), TSH o Todos Somos Halógenos (2004), Cuando el VHS acabo con el Betamax (2006), Despejar la X (2008) i PAL – Patologias Audiovisuales Latentes (2010).

A més del temps invertit en la docència, Mendiola es dedica professionalment a altres tasques com la interpretació. Entre 1999 i 2005, treballa en diverses produccions de la companyia L’Horta Teatre com Àngel (1999), de Juli Disla; i en obres signades i dirigides per Roberto García com Les tres porquetes  (2001), Iglú (2002) o Miss Ceuta (2002). Fora d’aquesta companyia, participa en lectures dramatitzades com Lluny (2002), de Caryl Churchill, o La rialla inacabada (2005), d’Àngels Aymar; o en la coproducció de Tarannà Teatre i Teatres de la Generalitat Valenciana, Com un blues (2004), dirigida per Amparo Urieta.

La resta de facetes professionals de l’autor també es desenvoluparan en gran part en l’Horta, la sala i la companyia. Entre 2003 i 2011, és l’habitual col·laborador en les creacions de Roberto García. Exerceix d’ajudant de direcció en obres familiars com Pelussa, la intrusa (2003), María Fideus (2004) o La volta al dia en 80 mons (2009); però també en espectacles per adults com Pica, ratlla i tritura (2005), Moby Disc (2008) o Eufòria (2011). En molts d’aquests muntatges, Mendiola s’encarrega de la part tecnològica i dels dissenys d’il·luminació, aquesta col·laboració continuada serà decisiva per a les seues creacions futures. A L'Horta, realitza també la seua primer direcció professional,  La bella dorment (2006), de Roberto García, la qual rebrà una nominació al millor espectacle infantil dels Premis de les Arts Escèniques de Teatres de la Generalitat Valenciana. A l'any següent, escriu i dirigeix un altre espectacle, Els calcetins perduts (2007), premi Abril al millor espectacle per a xiquets i xiquetes.

Entre 2009 i 2013, Mendiola comença una nova enriquidora col·laboració amb una altra companyia, Maduixa Teatre. D’aquesta relació professional sorgeixen tres espectacles familiars: Ras! (2009), Consonant (2011) i DOT (2013). Creacions que reben nombrosos premis com el Feten en 2011, 2012 i 2014; diverses nominacions als Premis de les Arts Escèniques de TGV, a més del premi al millor espectacle infantil en 2011, per Ras!; o el Premi Max al millor espectacle familiar en 2015 per DOT. Resulta interessant assenyalar que un parell dels premis del Feten fan referència a les noves tecnologies en les arts escèniques. De fet, per a l’autor, l'etapa amb Maduixa va suposar una possibilitat d'aprofudir en l'ús de mitjans audiovisuals aplicats a l'escena i en les tasques de director i dramaturg. A més a més, cal destacar la projecció nacional i internacional d’aquestes peces. Per exemple, Ras! viatjarà a diversos països europeus i llatinoamericans; i DOT, a Estats Units o a la Xina, entre altres països europeus.

A l’any 2012, junt amb Margarita Burbano, Mendiola crea finalment la seua pròpia companyia PanicMap - Proyectos Escénicos. Aquest projecte és una declaració del compromís de l'autor per la investigació i desenvolupament d'un llenguatge escènic personal on dialoguen les arts escèniques, les arts plàstiques i les arts digitals. Harket (Protocolo) (2012) és la primera producció on Mendiola, a més del text i la direcció, s’ocupa de la música i de l’espai sonor, i amb l'ajuda de Manuel Conde, del disseny d’il·luminació i de la concepció audiovisual (vídeo mapping). Harket rebrà diversos premis com, per exemple, el del Festival Toc del Puig al millor text (2013), el BBVA de Teatro al millor espectacle (2014) o la nominació a autoria revelació del premis Max. Cristina Fernández, actriu i ballarina amb la qual Mendiola treballa habitualment guanya també el premi BBVA a la millor interpretació eixe any. L’obra farà una extensa gira nacional, visitant alguns festivals de prestigi.

Quatre anys després, pràcticament amb el mateix equip, PanicMap estrena la segona producció, Dystopia (2016). Mendiola torna a encarregar-se de la dramatúrgia, la direcció i la concepció audiovisual. L’autor, però, no ha abandonat les propostes escèniques familiars amb l’habitual component tecnològic i la presència de la dansa contemporània. Amb la seua companyia, estrena l'obra Petit Big Blue (2018), amb la qual ha viatjat a la Xina. Els últims anys, l’autor també ha rebut encàrrecs d’altres companyies com Maquinant Teatre, Salüq(2016) o, de nou, de L’Horta Teatre amb Lluna (2021), aquesta última en coproducció amb el Centre Teatral Escalante. Precisament, en aquesta última etapa, ha rebut altres encàrrecs d’entitats públiques com les peces musicals per a partir de tres o cinc anys: Händel and friends (2016), de L’Auditori de Barcelona, i La Barcarola (2021), del Gran Teatre del Liceu. A València, l’Institut Valencià de Cultura li proposa la direcció de la producció Alexandria (2018), de Mertxe Aguilar i Guadalupe Sáez.

Els darrers anys, Mendiola ha sigut convidat a congressos o a impartir classes magistrals al voltant de la creació escènica i la tecnologia en la Universidad Carlos III de Madrid, la Universitat de Lleida, la Universidad de Sevilla o el The App Date, entre altres. Igualment, la seua obra ha sigut objecte d'investigació en universitats com la Politècnica de València. 

Actualment, és membre de l’AVEET, (Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors de Teatre). 

Trajectòria actualitzada AGOST 2021
© Xavier Puchades    

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

2000. Génesis Beta 1A, amb Emilio Encabo Lucini. Direcció Juan Pablo Mendiola. Grup Laboratori / EMT de Mislata, Teatre del Centre Cultural, Mislata, València.  
2002. Mamá, tengo algo que decirte. Direcció Juan Pablo Mendiola. Grup Laboratori / EMT de Mislata, Teatre del Centre Cultural, Mislata, València.  
2004. TSH o todos somos halógenos. Direcció Juan Pablo Mendiola. Grup Laboratori / EMT de Mislata, Teatre del Centre Cultural, Mislata, València. 
2006. Cuando el VHS acabó con el Betamax. Direcció Juan Pablo Mendiola. Grup Laboratori / EMT de Mislata, Teatre del Centre Cultural, Mislata, València. 
2007. Els calcetins perduts. Direcció Juan Pablo Mendiola. Cia. L’Horta Teatre. L’Horta Teatre, València. (TF)
2008. Despejar la X. Direcció Juan Pablo Mendiola. Grup Laboratori / EMT de Mislata, Teatre del Centre Cultural, Mislata, València. 
2009. Ras! Direcció Juan Pablo Mendiola. Cia. Maduixa Teatre. Mostra de Teatre d’Alcoi. C.P. Sant Vicent d'Alcoi, Alacant. (TF)
2010. PAL – Patologías Audiovisuales Latentes. Direcció Juan Pablo Mendiola. Grup Laboratori / EMT de Mislata, Teatre del Centre Cultural, Mislata, València. 
2011. Consonant. Direcció Juan Pablo Mendiola. Cia. Maduixa Teatre. Casa de Cultura de Picassent, València. (TF)
2012. Harket (Protocolo). Direcció Juan Pablo Mendiola. Cia. PanicMap. Sala Matilde Salvador, València. 
2013. DOT. Direcció Juan Pablo Mendiola. Cia. Maduixa Teatre. Mostra Mim de Sueca. Centro Cultural Bernat i Baldoví, Sueca, València. (TF)
2016. Salüq. Direcció Juan Pablo Mendiola. Cia. Maquinant Teatre. Teatre el Musical, València. (TF)
2016. Dystopia. Direcció Juan Pablo Mendiola. Cia. PanicMap. Las Naves, València. 
2018. Petit Big Blue. Direcció Juan Pablo Mendiola. PanicMap. Espacio Inestable, València. (TF)
2021. Lluna. Direcció Juan Pablo Mendiola. L'Horta - Centre Teatral Escalante. Teatre Principal, València. (TF)

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

2003. Escenas de un pervertimiento, a partir de textos de Sanchis Sinisterra. Direcció Juan Pablo Mendiola. Grup Laboratori / EMT de Mislata, Teatre del Centre Cultural, Mislata, València. 
2006. Espacio sin humos, a partir de films de Tarantino i de Wayne Wang. Direcció Juan Pablo Mendiola. Grup Laboratori / EMT de Mislata, Teatre del Centre Cultural, Mislata, València.
2008. Retazos de Beckett. Direcció Juan Pablo Mendiola. Grup Laboratori / EMT de Mislata, Teatre del Centre Cultural, Mislata, València.
2011. Desconexión, a partir de textos de Juan Mayorga. Direcció Juan Pablo Mendiola. Grup Laboratori / EMT de Mislata, Teatre del Centre Cultural, Mislata, València.
2016. Händel and friends, amb obres de Händel, Couperin, Vivaldi, Rameau, Ortiz o Lully entre altres. Direcció i video escena ‎Juan Pablo Mendiola. Direcció musical Adriana Alcaide. L’Auditori de Barcelona.  (TF)
2021. La Barcarola, amb fragments d'òperes d'Ofenbach, Mozart, Bizet, Verdi, Donizetti, Puccini, Rossini o Bellini. Direcció i video escena Juan Pablo Mendiola. Direcció musical Francesc Valldecabres. Gran Teatre del Liceu, Sala Foyer, Barcelona. (TF)

Obra publicada

Reflexió i investigació teatral de l'autor: programes de mà

2012. Text dossier Harket (Protocolo). PànicMap. 
2013. "Tecnología y artes escénicas: de la herramienta a la creación". Centro CICUS - Universidad de Sevilla (Ponència inèdita)
2014. "Creación escénica y tecnología". The App Date. Espacio Fundación Telefónica. (Taula redona, text inèdit)
2014. "La cración de un puzzle escénico de tecnología y emoción: Harket (protocolo)". Seminari d'Escriptura Dramàtica i Dramatúrgia Escènica, Universitat de Lleida. (Classe magistral inèdita)
2016. Text dossier Dystopia. PànicMap. 
2017. "Creación y tecnología. Una nueva era artística". Máster de Gestión Cultural. Universidad Carlos III, Madrid. (Taller)
2018. Text dossier Alexandria. Institut Valencià de Cultura. 

Reflexió i investigació teatral de l'autor: premsa, publicacions culturals i especialitzades

2012. “Echo de menos el proyector de diapos”. Revista Ukränia, 2. Teatre sense trellat-Universitat de valència, p. 43-47. 

Obra traduïda

ANGLÈS
2009. Consonant
2011. Ras!
2016. Dot
2017.Salüq

FRANCÈS
2009. Consonant
2011. Ras!
2016. Dot

Obra premiada

2006. Nominació als Premis de les Arts Escèniques de Teatres de la Generalitat Valenciana al Millor espectacle infantil, per La bella dorment. 
2007. Premi Abril de les Arts Escèniques al Millor espectacle per a xiquets i xiquetes, per Els calcetins perduts. 
2010. Premi Abril de les Arts Escèniques al Millor espectacle per a xiquets i xiquetes, per Ras! 
2010. Nominació Premi Abril de les Arts Escèniques al Millor direcció d’escena, per Ras! 
2011. Premi Feten Especial del Jurat a les Noves propostes escèniques, per Ras! 
2011. Premi de les Arts Escèniques de Teatres de la Generalitat Valenciana al Millor espectacle infantil, perRas!
2011. Nominació als Premis de les Arts Escèniques de Teatres de la Generalitat Valenciana al Millor text dramàtic, per Ras!
2011. Nominació als Premis de les Arts Escèniques de Teatres de la Generalitat Valenciana al Millor direcció escènica, per Ras!
2012. Premi Feten Especial del Jurat a la Qualitat en l’ús de Noves tecnologies aplicades a les Arts Escèniques, per Consonant.
2014. Premi Feten Especial al Millor espectacles familiar, per Dot.
2014. Finalista Premis Butaca al Millor espectacle familiar, per Dot.
2014. Premi BBVA de teatre al Millor espectacle, per Harket (protocolo).
2014. Finalista Premis de la Crítica de Barcelona al Millor espectacle familiar, per Dot.
2015. Premi Max al Millor espectacle infantil o familiar, per Dot.
2019. Finalista als premis de les Arts Escèniques de l’Institut Valencià de Cultura a Millos espectacle infantil o familiar, per Pequeño Big Blue.
2019. Premi Digital Jove “Escena Digital” per la seua trajectòria de desenvolupament i innovació en les Arts Escèniques amb PanicMap.

Altres premis

1997. Premi Ciutat de Dènia al Millor actor de Reparto, per Salsa Kurda. 
2006. Premi de la Crítica valenciana a la Millor contribució plàstica, per Pica, ratlla i tritura, de Roberto García.
2011. Premi de les Arts Escèniques de Teatres de la Generalitat Valenciana a la Millor il·luminació, per Ras!

Bibliografia

Llibres

FERRÁNDEZ MOTOS, H. (2011). Consonant: Técnicas de Postproducción digital aplicadas al teatro. Treball final de màster. Universitat Politècnica de València. 

Articles, capítols, pròlegs

HERRAIZ ZORNOZA, B. (2011). "Illustration and animation in theatre for children". Universitat Politècnica de València. (www.academia.edu) 
-(2017). “DOT. La animación en espectáculos de teatro”. Con A de animación, 7. Grupo Animación, Universitat Politécnica de València, p. 18-24.
HERRÁIZ ZORNOZA, B. – MUÑOZ GARCÍA, A. (2013). “Harket Protocolo, un proyecto de video mapping escenográfico”. Ponència en el I Congreso Anual de Investigadores en Arte, Universitat Politècnica de València.  (www.academia.edu) 
MARÍN INCLÁN, C. (2014). “Anglo-American thought’s domination in the new media plays. Analysis of the Skype Duet, Harket [Protocolo] and 9 días de Guerra en Facebook.”. Universidad Veracruzana - UNAM. (Ponència presenta en la Université Paris 4 - Sorbonne)
SÁNCHEZ RICART, J. P. (2015). Voices, la voz emocional. Treball final de màster oficial en arts visuals i multimèdia, Departament d’escultura i pintura, Universitat de València.

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

ARMADA, A. (2012). “Encerrada como un gato con una computadora que es Dios”. ABC, 18 de setembre. 
ARTEZBLAI (2010). “Ras! La sed y L’art de la fuga, triunfadores dels IV Premis Abril”. Artezblai, 27 d’abril. 
-(2014). “Harket (Protocolo) de PanicMap Premio BBVA 2014 de Teatro”. Artezblai, 3 de juny. 
-(2016). “Maduixa Teatre representa Dot en Washington y New York”. Artezblai, 25 d’octubre.
BAILE, F. (2014). “Sorprenent fantasia visual”. ”. Recomana.cat, 25 de juliol.
-(2014). “Poesia, compenetració, joc, tecnologia al servei de la creació”. ”. Recomana.cat, 25 d’abril.
BARRANCO, J. (2014). “Quan els xips d’enamoren”. La Vanguardia, 2 de febrer.
BORDES, J. (2012). “Encomanadí joc amb tocs mironians”. (...) 18 de novembre. 
-(2014). “Angoixant quadre de ciència ficció”. Recomana.cat, 8 de febrer.
BROX, O. (2016). “Teatro, pensamiento y palabra”. Revista Détour, 20 de setembre.
-(2018). “El búnker”. Revista Détour, 6 de març.
- (2018). “Mertxe Aguilar y Guadalupe Sáez. Las fuentes del conocimiento”. Revista Détour, València, 20 de novembre.
CAÑAMARES, N. (2014). “Dansa virtual imaginativa”. ”. Recomana.cat, 26 d’abril.
CARRASCO, B. (2016). “Las trampas de la memoria”. Makma, 14 de setembre.
-(2016). “El diàleg entre la tecnologia i les emocions”. El Mundo, CV, 18 de setembre.
-(2018). “Las chicas también van a la Lluna”. Makma, 27 de febrer. 
CASTRO, J. (2010). “Ras!, líneas de color en la imaginación”. La República Cultural, 25 d’octubre,
-(2012). “Teatro y danza median por la libertad en Harket”. La República Cultural, 16 de setembre. 
CHICANO, D. (2011). “Llenç blanc”. El Punt Avui, 24 de febrer. 
CLEMENTE, L. (2014). “Harket (protocolo): El futuro ya está aquí” Culturayalgomas.wordpress.com, 12 de febrer.
CRESPO, C. (2019). “Dystopia, tecnologia de las emociones”. Bloguionistas, 27 de març. 
CULTURPLAZA (2021). “Lluna busca estimular la curiosidad de los más jóvenes en el Escalante”. Culturplaza, 3 de febrer. 
DIAGO, N. (2016). “Laberintos mentales”. Cartelera Turia, setembre. 
-(2018) “Datos y algorismos”. Cartelera Turia, 23-29 de novembre.
DONCEL ,D. (2019). “Los fragmentos que somos”. ABC, 29 de març. 
EFE (2014). “Compañía española lleva el espectáculo infantil Ras! A Centroamérica y el Caribe”. Eldiario.es, 31 d’agost. 
-(2018). “Alexandria, una reflexión sobre la identidad digital en el teatro Rialto”. La Vanguardia, 8 de novembre.
ELFA NOVOA, D. (2014). Harket (protocolo): interdisciplines suggertens per reflexionar”. Teatre Barcelona, 31 de gener.
EUROPAPRESS (2012). “Maduixa Teatre lleva al TNC su espectáculo infantil Ras!”. Europapress, 7 de novembre. 
FRANCO, C. (2014). “Novo espazo para xogar”. Erregueté, 21 de juliol. 
-(2014). “Quen somos os outros?”. Erregueté, 22 d’octubre.
FUNKYOVER (2014). “Video-mapping i teatre junts a la perfecció”. Inquietudsculturals.wordpress.com, 14 de febrer.
GASOL CALVO, H. (2015). “Dot”. concertsespectacles.blogspot.com, 28 de febrer.
HERRERAS, E. (2018). “Tecnología y buen teatro”. Urban – Levante emv, 3 de març.
-(2018). “La soledad en la tecnologia”. Levante – emv, 25 de novembre. 
JÁTIVA, J. M. (2013). “Harket Protocolo, un debut afortunado”. El País, CV, 31 de gener. 
JORQUES, B. (2018). “Google te dirá quién eres”. Levante EMV, 8 de novembre.
LLORENTE, M. (2011). “Seducción visual”. Información, 25 d’octubre.
-(2013). “Propuesta tecnològica”. Información, 19 de març. 
MADARIAGA, I. G. (2014). “Alícia al segle XXI”. Recomana.cat, 29 de juliol.
-(2019). “Condensació poètica per explicar el drama migratori”. Recomana.cat, 22 d’abril. 
MAKMA (2018). “Alexandria o el rastro que dejamos en la red”. Makma, 12 de novembre.
MAREA, J. (2014). “Programada per fascinar”. Blogculturalia.net, 6 de febrer. 
-(2014). “Harket (Protocolo), en La Seca-Espai Brossa”. Indienauta.com, 14 de febrer.
-(2014). “Juan Pablo Mendiola: El miedo de las màquines les llevarà a querer parecerse más a nosotros”. Algunaplantasraras.wordpress.com, 16 de febrer. 
MARTÍNEZ MONTESINOS, V. (2018). “Tecnología de les emocions en Dystopia”. Afán de plan, 17 de setembre. 
MELGUIZO, J. (2015). “Tecnología al Servicio del arte”. Heraldo de Aragón, 20 de febrer. 
MIRALLES, R. (2018). “Donde habite el olvido”. Episkenion, 11 de febrer. 
MOLERO, R. (2018). “Un complejo puzzle”. Levante-emv, 6 de febrer. 
MOREIRA, M. (2016). “Juan Pablo Mendiola: Hemos querido darle la vuelta a la idea de que la tecnologia es fría”. Culturplaza, 15 de setembre.
NAIARA (2019). “¿Hasta qué punto conocemos nuestra pròpia realidad?”. Unbuendiaenmadrid.com, 25 de març. 
PALLARÉS, A. (2014). “Juan Pablo Mendiola: Ben utilitzada la tecnologia pot arribar a ser un poema visual”. Núvol, 2 de juny. 
PEIRÓ, J. V. (2016). “La imaginación al poder”. Las Provincias, 9 de gener. 
-(2016). “Un puzle a componer por el público”. Las Provincias, 17 de setembre.
-(2017) “Una experiencia alucinante". Las Provincias. 31 de desembre.
-(2018). "La odisea de Nür". Las Provincias, 13 de gener.
-(2018). “Dios 3.0”. Las Provincias, 17 de novembre.
-(2021). "Sin ciencia no hay futuro". Las Provincias, 13 de març.
PÉREZ MUÑOZ, M. (2014). “Impressiona i commou, neguiteja i deixa solatge, una càpsula misteriosa on cal endinsar-se”. Recomana.cat, 13 de febrer.
RODRÍGUEZ GIMENO, R. (2018). “PanicMap, el teatro del futuro ya está aquí”. Verlanga, 1 de febrer. 
-(2018). “Alexandria, teatro escrito a cuatro manos”. Verlanga, 8 de novembre.
SAVIRÓN, E. (2013). “Harket (protocolo)”. Agolpedeefecto.com, 13 de gener. 
SESMA, M. (2019). “Dystopia / Juan Pablo Mendiola / PanicMap”. Artezblai, 25 de març. 
SIMÓ, M. (2018). “Alexandria, dades, xarxes i perill”. A cau de lletra, 9 de desembre.
SOTORRA, A. (2012). “Ras! Andreusatorra.com, 11 de novembre.
-(2014). “Harket (Protocolo)”. Andreusatorra.com, 6 de febrer. 
VIAPLANA, J. M. (2013). “La precisió feta poesía”. Recomana.cat, 22 d’octubre.
VILARÓ, J. (2014). “Harket, de Juan Pablo Mendiola: art, técnica i emoció”. Blog La Davallada d’Orfeu, 14 de febrer. 
WENDING, H. (2017). “Cia Maduixa, DOT Review”. Culturewhisper.com, 25 d’octubre.
ZABALZA, P. (2020). “Juegos del jovent Miró Ras!”. Noticias de Navarra, 18 de gener.
ZEPUNT, F (2014). “Harket (protocolo): interdisciplinario, arriesgado y bien resuelto”. Teatre Barcelona, 2 de febrer.

Enllaços

http://www.jpmendiola.com
http://www.panicmap.com
https://aveet.eu/mendiola-juan-pablo/
http://www.aapv.es/hmendiola_jp.htm